Quatre amics en la cinquantena xerren en un bar. Hi ha tres dones i la conversa deriva cap a la menopausa i els incessants fogots que elles pateixen des de fa mesos. L’home que les acompanya –parella d’una d’elles– les interromp. “Això és impossible”, els etziba. I es permet matisar quins són els símptomes reals de la menopausa, segons la seva versió. Ridiculitza les descripcions dels fogots que fan elles, que viuen en la seva pell aquesta sensació de calor sufocant que els sorgeix de sobte de ben endins. És un home, no en té ni idea, però pretén alliçonar-les, fer-les passar per exagerades i deixar clar que no les pren seriosament. Aquest episodi de mansplaining no és una situació fictícia, sinó del tot real. Tampoc no és infreqüent, i té arrels en el patriarcat que l’any 2023 encara manté els seus tentacles ben llargs en les societats occidentals, malgrat el feminisme i contra la ciència.
El mansplaining deixa clar que el masclisme situa l’home blanc i madur com a “mesura del que és correcte”, en paraules de Josefina Goberna, professora de la Facultat de Medicina de la UB. “Per a la societat patriarcal, els homes són els que ho saben tot i els que expliquen el com i el perquè de tot”, assenyala aquesta experta en maternitat, procreació i salut de la dona. Això, a més de provocar episodis incòmodes, té efectes encara més profunds i fa que en molts casos la salut de les dones es “menystingui” i s’acabin normalitzant situacions que no són normals. “La falta de perspectiva de gènere fa que encara no s’hagi trobat un remei per als símptomes més molestos de la menopausa”, apunta.
Malgrat que no hi ha prou recerca, s’ha investigat prou per poder dir que la ciència desmunta el pensament d’aquest tipus d’homes, que titllen d’”impossibles” símptomes que les dones descriuen sobre la seva pròpia menopausa. La divulgadora sobre la menopausa i màster en nutrició i salut de la UOC Carla Romagosa enumera tots els símptomes que poden patir les dones en aquesta etapa de la seva vida i insisteix que 9 de cada 10 dones pateixen algun dels símptomes. Entre ells hi ha la sequedat vulvar, la falta de desig sexual, els fogots, l’insomni, la falta de desig vital, el desànim, la irritabilitat i el dolor en les relacions sexuals.
Segons un estudi de Pluvio Coronado, president de l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa, presentat al Senat, fins a un 76,5% de les dones pateixen fogots nocturns, un 71,3% fogots durant el dia, un 62,5% insomni, un 52,9% irritabilitat, falta d’energia i menys desig sexual i un 45,6% sequedat vulvar. Aquests símptomes són més intensos al principi de la menopausa i varien amb el temps.
Els fogots, que a molts homes els semblen exagerats, es produeixen per una alteració en la termoregulació del cos donada per un canvi en els estrògens durant la menopausa. L’estrès, per exemple, també contribueix a aquestes reaccions hormonals que provoquen els fogots. Si bé és cert que cada dona viu la menopausa d’una forma diferent, aquesta és l’etapa més llarga de la vida de la dona, de manera que és important que conegui bé els processos pels quals passa el cos, una qüestió sovint oblidada.
Tots els canvis que comporta la menopausa, l’etapa més llarga de la dona
En l’àmbit mèdic la menopausa s’anomena climateri i és l’etapa més llarga de la vida de la dona. S’inicia al voltant dels quaranta anys, quan el cos comença a preparar-se per la caiguda dels nivells d’estrògens, malgrat que la dona continua tenint la regla. La mitjana del moment de la desaparició de la menstruació són els 51 anys, quan comença oficialment el que es coneix com a menopausa. “El climateri dura tota aquesta etapa i es van produint canvis al llarg dels anys, però les dones no ho sabem perquè no ens ho han explicat”, assenyala Romagosa, que insisteix que no és una malaltia sinó una etapa més de la vida de les dones.
Els canvis es produeixen per la disminució de la principal hormona femenina i condueixen a una inflamació subclínica general que encara és més acusada quan s’hi uneixen altres factors com l’alcohol, el tabac, la mala higiene bucal, l’excés d’aliments processats, el sedentarisme i la contaminació.
A més, hi ha conseqüències cròniques com l’osteoporosi, ja que la caiguda d’estrògens fa perdre massa òssia. Els estudis han demostrat que les dones que pateixen fogots tenen més pèrdua òssia i en alguns casos això pot ser greu, ja que les fractures de les vèrtebres i el maluc en dones tenen una mortalitat del 30%. Altres conseqüències són la reducció de la protecció cardiovascular i la pèrdua de memòria o boira mental, és a dir, dificultat per recordar paraules o noms, alteracions de la vida diària com ara perdre les claus, i dificultat per concentrar-se.
Preparar-se per a la menopausa amb un canvi d’hàbits
Segons Romagosa és important que les dones arribin preparades a aquesta etapa i canviïn els hàbits per tenir una vida sense tòxics. El més important és portar una alimentació antiinflamatòria, fer exercici físic de força, descansar bé i fer una bona gestió de l’estrès mitjançant meditació o exercicis de respiració. També s’ha de reduir el consum d’alcohol i tabac, així com fer una dieta restringida en calories i plena de fruites i verdures. D’aquesta manera, explica l’experta, s’evita l’acumulació de greix abdominal que és típica d’aquesta etapa.
L’estigma de la menopausa, vestigi de la societat més masclista
Josefina Goberna assenyala que el que, des del punt mèdic, és només el final de la regla, socialment té un significat negatiu. “La dona ha estat valorada per la seva capacitat de tenir fills i perdre la fertilitat en una societat que valora la joventut provoca aquest estigma”, explica l’experta, membre del Centre de Recerca Teoria, Gènere i Sexualitat ADHUC. Goberna defineix aquesta etapa com l’”edat de la invisibilitat social”, quan es perd la forma del cànon femení i la dona perd el seu encant socialment. En els homes, recorda, el declivi és més lent i no hi ha cap moment concret que trenqui, el que fa que la consideració sigui menys dolenta.
Ara bé, Goberna insisteix a destacar els avenços que hi ha hagut també en aquesta visió masclista de la menopausa i la dona. “Abans, els llibres deien que en aquest moment de la vida de les dones ja no es necessitava la seva figura perquè els homes ja havien crescut laboralment i els fills marxaven de casa”, assenyala. “Es parlava de la síndrome del niu buit i semblava que la dona ja no tenia cap funció. Això ha canviat perquè ara es tenen fills molt més tard i perquè la dona ha deixat d’estar relegada a l’àmbit privat”, celebra. Cita com a exemple dones post-menopàusiques com Ursula von der Leyen o Christine Lagarde, que ocupen llocs de màxima responsabilitat.
No conformar-se amb els símptomes i alçar la veu
Romagosa creu que la menopausa és un tabú perquè abans la dona la passava i al cap de deu anys es moria, ja que l’esperança de vida era molt menor. Se les veia com dones molt velles, mentre que ara les dones tenen “una finestra d’oportunitat que cal aprofitar”. “Ara tenim trenta anys al davant i no ens podem conformar a estar malament, hem de buscar solucions i especialistes que puguin ajudar-nos, que n’hi ha molts”, subratlla l’experta.
“Dir-nos que ja ens passarà no val, perquè de fet hi ha una solució per a cada dona”, explica abans d’assenyalar que s’ha de deixar enrere “l’hormonofòbia” i estudiar totes les opcions. “Hi ha tractaments hormonals personalitzats que són totalment segurs, hem de treure’ns l’estigma”, insisteix. Romagosa explica que també hi ha l’opció de teràpies naturals per a les dones que per criteris mèdics o per decisió pròpia no poden recórrer a les hormones. “El que segur que no s’ha de fer és esperar que passi i patir els símptomes fins llavors”, conclou.
Falta de coneixement de la menopausa i la menstruació
Per la seva banda, l’antropòloga social vinculada a la UAB Bruna Álvarez lamenta que l’estigma s’estengui a “tot allò vinculat amb la menstruació”. “Dintre de tot el tabú de la menstruació, el més desconegut és la menopausa. Les dones no arriben a conèixer el procés fins que la passen, no hi ha cap mena de transmissió en l’àmbit de la salut pública, ni de mares a filles”, assenyala. Tot i admetre que això està canviant amb les noves generacions, molt més obertes, Álvarez creu que encara hi ha molta feina per fer, en especial en el marc de la biomedicina.
“No hi ha prou recerca ni amb la menstruació ni amb la menopausa. Només cal veure els pocs casos d’endometriosi que es diagnostiquen i el que es triga a fer-ho, prop de deu anys”, insisteix l’experta, que creu que no són temes que interessin els investigadors. “La conseqüència és que les dones s’han d’aguantar el malestar, mentre que si fossin processos en cossos masculins ja s’hauria inventat alguna cosa“, remarca. Destaca també la diferència “abismal” en la recerca en menstruació o en pròstata. “Potser hi ha 150 estudis de menstruació i 10.000 de la pròstata. És abismal”, conclou Álvarez.
5
4
