La complexitat del sistema sanitari continua allargant el temps d’espera per als pacients abans de poder rebre un diagnòstic complet. De fet, en alguns casos, com la regió sanitària Metropolitana Nord -que comprèn Barcelonès Nord, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental–, han d’esperar prop de 300 dies -294, en concret- abans que els facin una endoscòpia digestiva, una prova que permet analitzar patologies gastrointestinals. A banda, en aquesta mateixa regió sanitària, els pacients també han d’esperar fins a 185 dies per a una ressonància magnètica. Es tracta de dues dades que, segons el sindicat de Metges de Catalunya, demostren les “profundes desigualtats” a l’hora d’accedir al sistema sanitari.
Aquest dimecres, el vicepresident del sindicat, Josep Maria Serra, ha presentat un informe sobre la distribució dels equipaments arreu de Catalunya. Un informe coordinat per Serra i elaborat a partir de les dades oficials del Ministeri de Sanitat i de la Generalitat de Catalunya. Segons ha explicat el vicepresident del sindicat en roda de premsa, acompanyat del secretari general de l’organització, Xavier Lleonart, han escollit vuit equipaments que representen totes les regions sanitàries del país per analitzar-ne les llistes d’espera de proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques, ja que consideren que és un dels “problemes crònics” de la sanitat catalana. I el diagnòstic de l’informe és contundent: “Hi ha una gran manca de planificació i equitat en la dotació d’equipaments mèdics essencials”.
Dubtes sobre la “qualitat” de les dades de Salut
Durant la presentació de l’informe, els representants de Metges de Catalunya han reiterat que les dades sobre les quals han construït l’estudi són “oficials”. Partint d’aquestes xifres, l’organització sindical apunta que hi ha diferències entre les proves realitzades i els equipaments. És a dir, que hi ha centres que tenen registrades un tipus de proves -amb la seva corresponent llista d’espera- malgrat que, en els registres de l’administració, no consten els materials per dur a terme aquestes proves: “El resultat d’ajustar ambdues fonts d’informació, apreciem que en equipaments diagnòstics hi ha centres que tenen procediments fets i pacients en llista d’espera d’uns equipaments que no consten. Això genera una contradicció”, argumenten des del sindicat. Aquest fet, doncs, els genera dubtes sobre la fiabilitat de les dades del Departament de Salut, en mans de la consellera Olga Pané: “Hem donat les seves dades, perquè quan donem les nostres ens diuen que no són correctes”, ha etzibat el secretari general del sindicat, que ha assegurat que, si no estan actualitzades, és per “manca de transparència”.
Independentment de si les dades de la conselleria són “totalment fiables” o no, des del sindicat de Metges de Catalunya mantenen que el sistema sanitari català pateix una “profunda desigualtat territorial”. Per exemple, mentre algunes regions, com l’Alt Pirineu i Aran, disposen de recursos “molt per sobre” de la seva població, d’altres es veuen greument infradotades, com ara la de Lleida. Aquesta realitat, segons argumenta el coordinador de l’informe, “posa en entredit el principi d’equitat que hauria de regir el sistema públic, i evidencia la necessitat urgent d’una planificació sanitària rigorosa basada en criteris poblacionals i assistencials“.
Els territoris amb més falta d’equitat en els recursos
Malgrat que el sindicat ha remarcat durant tota la roda de premsa que la falta d’equitat territorial s’estén arreu del país, hi ha algunes regions sanitàries especialment afectades per aquesta desigualtat de recursos, que accentua les llistes d’espera. Per exemple, a la regió de Lleida, que té 375.000 habitants -segons les dades de l’Idescat-, només hi ha “un mamògraf i no disposa de cap fibroscopi ni cap equip de radiodiagnòstic”, segons les dades públiques. Una manca de recursos, doncs, que provoca llargues llistes d’espera per fer-se aquesta mena de proves diagnòstiques en aquesta regió sanitària. En aquesta mateixa línia, per exemple, a la regió de Lleida només hi ha tres boxs d’urgències, un element que encara cronifica més la saturació d’aquest servei a la zona.
Per contra, des del sindicat, a partir de les dades públiques, apunten que a la regió sanitària d’Alt Pirineu i Aran, que té poc més de 75.000 habitants segons l’Idescat, té 28 boxs d’atenció continuada, tres mamògrafs i 10 fibroscopis. Ara bé, a diferència d’altres regions, no compta amb cap llit de cures intensives: “Puc entendre alguns dels motius per dotar-los d’aquests recursos, però la desigualtat és evident”, admet Josep Maria Serra. Des del sindicat també alerten que en les regions de Lleida, Tarragona i la Catalunya Central només hi ha un mamògraf per regió: “És una xifra molt preocupant”, exclamen. Ara bé, posen en dubte que aquesta dada de l’administració sigui del tot certa. Malgrat que aquestes regions estan infradotades, la més descompensada de totes és la Metropolitana Nord, ja que és la que afecta un volum de població més elevat. Aquesta regió registra les mitjanes de temps d’espera més elevades per a totes les proves analitzades, però no és la que compta amb menys recursos. Un fet que, des del punt de vista del sindicat, “apunta directament al dèficit de professionals“. La descompensació dels recursos, doncs, no és l’únic factor que genera desequilibris dins el sistema sanitari català.
