Com un “ensurt gros” descriu Blanca Ballester, la mestressa del bar La Plaça de Godall, un municipi petit del Montsià, els minuts que van passar ella i els seus clients mentre la riuada ocupava el bar. I tan gros, l’ensurt. El senyor Àngel, com li diu Ballester, va tenir la “picardia” de rebentar una paret amb un extintor, quan tots estaven dalt de les taules, amb el fang creixent, i “mos vam salvar tots”. Van foradar la paret en un espai estratègic, perquè l’Àngel sabia que allà hi havia l’accés antic al pis dels propietaris del local. Van poder pujar, salvar-se, i contemplar un panorama “horrible”. La veïna de Godall ha aprofundit en l’experiència aquest dimarts al programa El matí de Ràdio 4. Tot just arrenca el negoci i el temporal, ha avisat, li ha “arrencat la il·lusió”.
“Quan l’aigua va començar a entrar per la porta del bar –ha explicat Ballester– estàvem tots dins. Ja vam veure que la cosa no es podia aguantar. Estàvem asseguts dalt de les taules de fusta, i ja vam veure que l’aigua ens menejava, que es menejava el futbolí. Teníem un senyor, pobre, dalt del futbolí, assegut, i ens deia: ‘Ei, que això es mou… que això es mou!’”. Era l’inici d’una inundació sense precedents al bar. Calculen que els va entrar 180 litres d’aigua en pocs minuts. “Ens ha tocat viure-ho, però no volem que ningú torni a viure”, ha comentat.
Dies més tard, reflexionant en antena, Ballester tem per les pèrdues econòmiques que li haurà provocat el temporal, però encara agraeix la lucidesa del veí veterà. “Jo tenia una vitrina allí, on es va fer el forat, amb les copes i totes les coses del comedor. Vam agarrar l’extintor i aquest home i un altre, que li deien Joan Vicent, els dos banyats, xops, van tindre la valentia de fer el forat. Gràcies a aquests dos homes, mos van salvar tots”, ha explicat la restauradora ebrenca.
Calcula pèrdues d’entre 15.000 i 20.000 euros
“El bar està tancat totalment, ho hem perdut tot”, ha lamentat. Ballester calcula que tindran pèrdues d’entre uns 15.000 i 20.000 euros per culpa del temporal. “Les fustes, les cadires, els congeladors… tot està perdut. L’únic que hem salvat ha sigut la caixa registradora i la cafetera, perquè estava alta, però no tenim aigua”, ha incidit la restauradora a la ràdio. “Hi havia bosses de nou quilos de sèpia, flotaven com si fossin bosses de plàstic”, explicava. I el pitjor: “Tenia una bossa, una mena maleteta on tinc amb els diners del canvi, i quan me’n vaig adonar, la maleteta surava”.
“A poquet a poquet m’ho he anat comprant tot, un mes un congelador, l’altre mes l’altre, que l’he pagat a terminis. És que aquesta setmana passada vaig acabar de pagar-ho tot. Ara estic arrencant. Sí que m’ho ha arrencat tot, el temporal, sí; m’ha arrencat tota la il·lusió. Veient la gent que m’està ajudant, ara mateix que estic al bar, me sento molt impotent, perquè és que ho estan traient tot”, ha rematat.
Ara comença la reconstrucció en un poble petit que, per sort, ha dit l’afectada, “mos coneixem tots, mos estimem tots, i tots patim per tots”. En el seu cas, l’ajuda fins i tot la seva filla, que només té sis anys i està traient fang del local. El forn de pa no ha patit danys estructurals i encara pot oferir menjar i altres botigues petites, que no han viscut el que ha patit el bar La Plaça, poden vendre iogurts i altres aliments. “Jo l’únic que penso és que gràcies perquè estem tots vius”, ha conclòs.
