Victoriano, Daniel i Òscar. Tenien 29, 31 i 28 anys. Són les tres víctimes mortals que les entranyes del Bages s’han empassat aquest dijous. Una tragèdia que el pou de la mina de potassa de Cabanasses, a Súria, feia deu anys que no vivia. En Victoriano era d’Alacant i feia tres anys que hi treballava; l’Òscar, de Sant Joan de Vilatorrada, sis mesos i en Daniel, d’origen colombià, era becari. Dues de les víctimes eren alumnes de la UPC de Manresa. Tots tres feien tasques, com a especialistes en geologia i mecànica de roques, de control de seguretat. És a dir, avaluaven les condicions de seguretat d’un dels fronts de mina per on la pala havia de prosseguir l’extracció que explota ICL Iberpotash. Una tasca rutinària, però un despreniment a les galeries s’ha encarregat de recordar que treballar a la mina és jugar-se la vida.
“Tio, això és la mina, no és fer xurros”, defineix en Manuel, que té un germà i un cosí en el torn del matí. Embolica una cigarreta i afirma que la mina de potassa és de les que té més risc. En Manuel va treballar ahir i avui lliurava. S’ha acostat a les portes del pou, igual que companys seus, que serraven les dents mirant fixament les imponents torres d’extracció que dibuixen la llera del Cardener com una conca minera singular. En Domingo hi tenia el fill, que no ha contestat els missatges de Whatsapp fins les 12 del migdia. S’hi ha quedat perquè és un miner de l’equip de rescat.
Ara, la mina resta aturada fins que se celebrin els funerals. És el costum. Ara és temps de passar el dol, investigar i “aprendre”. Fa tres setmanes la mina va superar el control de seguretat de la Generalitat i avui la furgoneta de la funerària s’emportava els cossos de tres joves després d’un rescat delicat de prop de 9 hores. Les cares dels treballadors i l’equip tècnic ho deien tot.
Hora de la tragèdia: tres quarts i cinc de nou
Faltaven deu minuts per a les nou del matí quan la metgessa de la mina ha telefonat al 112. Hi ha hagut un despreniment i hi ha treballadors atrapats. No se sabien els danys, però, per la zona que era, se sospitava la tragèdia. Els tres geòlegs que feien les tasques d’avaluació per continuar la perforació han quedat soterrats per l’esllavissada d’una placa del sostre. Un accident en una instal·lació persistent en les mesures de seguretat. La trucada s’ha desviat directament als Bombers de la Generalitat i s’ha premut el botó vermell per activar un protocol estudiat, nombrós, complex i entrenat.
El Sistema d’Emergències Mèdiques ha activat helicòpters i unitats medicalitzades, però també l’equip de psicòlegs, que ja assenyalava el mal averany de la situació. Tot i les dues primeres hores de dubtes, la tragèdia s’anava confirmant. Dels atrapats, que en un principi eren dos, finalment s’ha sabut que eren tres. Res permetia esperar que haguessin sobreviscut. L’empresa i els serveis d’emergència s’aferraven a la seguretat que ningú més havia pres mal. Els equips de rescat del Grup d’Actuacions Especials dels Bombers (GRAE), la unitat del subsòl i canina dels Mossos d’Esquadra i les brigades de la mateixa mina han començat les tasques de rescat, amb un desplegament terrestre i aeri de primera magnitud.
Una llarguíssima espera davant de la mina
Els primers minuts han servit per planificar l’operatiu de baixada a la mina i per dissenyar un rescat que evités posar en risc els equips d’emergència. Primer de tot, calia assegurar la zona. Un cop superat aquest tram, calia retirar els cossos, comprovar els danys i, sobretot, investigar i recollir proves i evidències que puguin explicar aquest accident. Mentre els equips treballaven, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, i el conseller d’Empresa, Roger Torrent, han arribat a la mina i han atès els mitjans. El missatge, clar: “El rescat anirà per llarg”. I un segon, que mirava d’asserenar els ànims: “Fa tres setmanes, la mina va passar els controls de seguretat de l’autoritat laboral catalana”. Tot, en principi, estava en ordre. La tesi de l’accident cobrava força.
Les hores continuaven passant. Miners i gent de Súria s’acostaven. “M’han dit que en Larry és a dins”, comentava una xicota visiblement neguitosa. Una altra companya la tranquil·litzava: “Ja són a dalt”. “Collons, tio, quina putada!”, comentaven dos miners que avui lliuraven i que s’han trobat a l’accés per la carretereta que condueix a la porta de la mina. “Aquestes coses, passen, és la mina! I mira que, en deu anys, no ha canviat ni res, això de la mina!”, detalla un altre miner que ha marxat darrere “l’encarregat”.
Tots imaginaven com hauria pogut ser l’accident. Els tres geòlegs feien l’avançada d’assegurament de l’extracció i s’ha desprès una placa que els ha enxampat ben bé a sota. “És el que ha degut passar”, abonaven dos picadors mentre es fregaven les galtes. “És el que en diem caure un llis”, exposen. És a dir, un placa de grans dimensions.
Una porta a la tragèdia
Més enllà de la porta principal, l’activitat s’ha centrat en la doble porta de fusta que condueix al pou. La vista des d’un turonet frontal permetia copsar la duresa de la situació. En una gran esplanada lateral, els vehicles dels Bombers i la gran carpa mòbil de comandament. Una desena de bombers es reunien contínuament i una altra desena de miners especialitzats en el rescat esperaven les seves ordres. Els Mossos d’Esquadra regulaven un trànsit dolgut, arrossegat, de miners cansats i de bombers que únicament treballaven per treure cadàvers. Cap esperança de vida. La principal preocupació era evitar que en les tasques de desenrunament i rescat ningú prengués mal. Per això, el càlcul era que seria un dia llarg. La complicació per la fondària i el risc de nous despreniments feien que qualsevol prevenció fos poca.
A mida que ha avançat la tarda, els equips de rescat minvaven i l’helicòpter dels Bombers ja feia tres hores que havia abandonat la zona. La comitiva judicial ha entrat i la furgoneta de la funerària ha arribat. L’aixecament dels cadàvers, la seva retirada i marxa donava per acabat el dia. L’empresa, però, hi ha volgut dir la seva. L’equip tècnic ha acompanyat el conseller delegat d’ICL Iberpotash, Patricio Chacana, que ha titllat els fets de “tragèdia” per un “accident greu i fatal”. “No tenim totes les causes”, ha indicat, “hem fet moltes coses per la seguretat, part d’aquestes eren les feines que feien les tres víctimes mortals, que avaluaven a cada zona minera abans d’iniciar els treballs”.
“És aviat per fer teories, però revisarem el que calgui per fer la mineria més segura”, ha afegit. “Hem de plorar els que marxen, però també n’hem d’aprendre”, ha afegit. “Tindrem molta informació”, ha remarcat, però ha descartat un moviment de terra. Precisament, aquests tècnics són els que avaluen deu miradors de la mina cada dia de manera rutinària per avaluar la seguretat de la mina.
“Pot passar a tothom”, remarcaven dos miners. Cap mort s’havia registrat en aquesta mina des del 2013, però a les altres mines del Bages encara cou la mort de dos treballadors a la mina de Vilafruns, a Balsareny, el juny del 2020. Van ser dos accidents en tres setmanes de diferència. La tragèdia ha tornat i, encara que la mina no avisa i se sap com les gasta, sempre és una tragèdia. Com deia Chacana, “han perdut la vida mentre se la guanyaven”.
