Els detinguts per furt amb nacionalitats diferents de l’espanyola estan més temps arrestats pels Mossos d’Esquadra que no pas els detinguts amb detinguts de nacionalitat espanyola. Aquesta és la conclusió d’un informe de la Comissaria General d’Inspecció i Avaluació (CGIA), quan era dirigida pel major Josep Lluís Trapero després de ser rellevat al capdavant del cos de Mossos d’Esquadra. El Món ha tingut accés a l’informe a través d’una petició a Transparència davant la negativa del departament d’Interior i de la policia catalana a lliurar-lo, tot i que, el mateix Trapero, ara com a director de la Policia, el va utilitzar al Parlament per negar a la CUP i Comuns la “racialització de les detencions”.
L’informe, del qual una part es nega al públic fins i tot des de Transparència al·legant qüestions de “seguretat pública” i possibles tractaments “potencialment xenòfobs”, avalua la durada de detenció per furt in fraganti. “La finalitat”, segons l’informe era “objectivar” si el tracte que es dispensa als detinguts per delictes de furt es “realitza de forma homogènia o presenta algun biaix discriminatori per nacionalitat del detingut”. Específicament es computa la durada de la detenció, entesa com el temps d’estada en les Àrees de Custòdia de Detinguts (ACD). El document assegura que, en cas d’identificar algun biaix, se n’havien d’analitzar les possibles causes, i considera que la situació administrativa, la barrera idiomàtica o la manca de documentació expliquen per què els estrangers romanen més temps als calabossos policials.
1.343 detencions analitzades
Segons indica el document, que signa el director general de la Policia, es va utilitzar una mostra de 1.343 detencions fetes in fraganti. En total, 343 de les persones de la mostra tenien nacionalitat espanyola. Un total de 1.000 tenien altres nacionalitats, de 58 països diferents. I el temps de detenció és on es troba la diferència.
En concret, el temps mitjà d’estada a la garjola dels Mossos després d’una detenció d’aquesta mena és de 15 hores i quaranta minuts. L’estudi reflecteix que un 42,8% dels arrestats amb nacionalitat espanyola van estar per sobre d’aquest temps de mitjana. Ara bé, el 46,3% dels detinguts amb altres nacionalitats van superar la mitjana d’aquests temps de detenció. “Això significa”, conclou l’informe, “una diferència de +3,44 punts percentuals entre les detencions que van superar el temps mitjà d’estada a l’ACD de persones d’altres nacionalitats respecte a les de nacionalitat espanyola”.
Les explicacions del diferencial
El mateix document, però, mira de trobar explicacions que justifiquin aquest percentatge que s’afegeix de temps de detenció als estrangers. “Aquest diferencial pot ser atribuïble als tràmits específics que, en general, s’han de dur a terme en la instrucció de les diligències amb ciutadans de nacionalitat estrangera”, argüeix. Uns tràmits específics que “poden incidir en la complexitat de la instrucció de les diligències”.
Així, apunten com a causes la “situació administrativa del detingut” que implica la “necessitat de realitzar el tràmit amb el Cos Nacional de Policia per a conèixer la situació administrativa de la persona a Espanya”. A més, hi afegeixen la “barrera idiomàtica”. “Si la persona no parla o bé no vol comunicar-se en català o castellà, cal sol·licitar traductor/intèrpret en la declaració policial”, remarquen. I, en darrer terme, la “manca de documentació d’identitat” perquè “si la persona no disposa d’un document acreditatiu d’identitat amb domicili conegut, no es pot deixar sense efecte la seva detenció”. “Podem concloure, doncs, que la diferència dels percentatges s’explica per aquests elements i que, en cap cas, es constata amb els resultats obtinguts l’existència d’un biaix”, assegura el document.
