Per poder estafar algú, s’ha de ser una mica més llest, o almenys més hàbil, que la víctima que pretens enredar. I els intents d’estafa plens d’errades vistoses poc futur poden tenir. És el que pot estar passant amb l’estafa dels falsos policies que pretenen obtenir dades personals per utilitzar-les amb algun objectiu delictiu, bé per a alguna mena de xantatge o bé per hackejar un compte bancari. Són estafadors que es fan passar per representants del Departament d’Interior de la Generalitat i que no n’encerten ni una quan volen vincular noms i càrrecs.
Tot i això, els Mossos d’Esquadra, que han detectat l’intent d’estafa, han advertit al seu compte oficial de Twitter del perill que pot implicar contestar el correu electrònic del grup delictiu que està al darrere d’aquesta enganyifa. La trampa que llancen és espantar els receptors assegurant-los que se’ls investiga per un cas de pornografia infantil i que si no responen amb les seves “justificacions” –sigui el que sigui que signifiqui això– podran ser detinguts.
Segons ha advertit la policia de la Generalitat en una piulada en les últimes hores, aquesta estafa fa temps que corre i, malgrat que és molt grollera, continuen intentant-ho. “No hem enviat aquest correu, esborra’l i no donis cap dada personal”, alerta el cos policial.
Càrrecs equivocats per al cap dels Mossos i el conseller d’Interior
El millor que es pot dir dels autors d’aquesta peça de museu digna d’estudi és que els seus autors toquen d’oïda. Si s’obre la imatge del correu que conté el tuit, es pot veure, per exemple, un gran esforç en algunes qüestions formals: el text és en català i acaba amb una suposada signatura i un segell, i també reprodueix correctament un escut dels Mossos i el logotip de la Interpol. En canvi, un altre escut que consta a l’encapçalament no és, ni per casualitat, el de la Generalitat: representa les quatre barres amb una curiosa corona al damunt. Amb tot, el que crida més l’atenció, pel que fa a les errades, és el text.
No encerten ni el càrrec del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena
D’entrada, resulta xocant el to prepotent de pa sucat amb oli, excessivament col·loquial, amb què està redactat el text. “T’han avisat” és última frase. I el correu arrenca com un: “Soc Eduard Sallent, director general dels Mossos d’Esquadra”. En aquest punt, val a dir que la majoria de ciutadans segurament no saben exactament quin és el càrrec del comissari Sallent, cap uniformat del cos i no pas el director general, càrrec polític ocupat des de fa anys per Pere Farré. Però, al marge d’aquest detall que potser no és tan fàcil de detectar, sí que és estrany que un escrit oficial amb acusacions d’aquesta gravetat comenci dient “soc Eduard Sallent”.
Si es continua analitzant el text, crida poderosament l’atenció el càrrec totalment equivocat de Joan Ignasi Elena, que és el conseller d’Interior de la Generalitat i no pas “fiscal general”, que és un càrrec de l’Estat i que, en tot cas, no està especialitat temàticament en ciberdelinqüència. A més, és una barbaritat que s’intenti presentar com a citació judicial un correu electrònic enviat suposadament pel “director general dels Mossos”. Tot plegat, és una amanida de conceptes, noms i càrrecs policials i judicials que constitueixen un conjunt esperpèntic. En tot cas, feu cas dels Mossos de debò i ignoreu el missatge si us arriba.
1
1
