• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha convençut els seus companys del govern de Pedro Sánchez –entre els quals n’hi ha cinc de l’espai polític de Sumar i els Comuns– perquè aquest dimarts aprovessin un increment de 740 milions d’euros per a “infraestructures policials” qualificades “d’interès general”. Una decisió a menys de tres setmanes de les eleccions del 29 de novembre, que podrien suposar un canvi de tendència política a la Moncloa. D’aquestes inversions, que s’executaran encara que no tinguin llicència d’obres, també repercutiran a Catalunya i en llocs i destins especialment polèmics.

Per exemple, el ministeri té previst gastar aquest 2026 i 2027 dos milions d’euros en “obres per a la construcció d’un mòdul d’instrucció i entrenament per a unitats operatives de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona”. És a dir, les unitats antiavalots que integren a Catalunya l’Agrupació de Reserva i Seguretat. Una unitat de l’institut armat coneguda a Catalunya per la seva participació durant els escorcolls del 20 de setembre de 2017 i el referèndum del Primer d’Octubre del mateix any, així com les ràtzies contra els independentistes del 23 de setembre de 2019 o l’operació Volhov i les protestes per la sentència del Procés.

Part del desglossament de les inversions per la Guàrdia Civil aprovades per Marlaska/QS
Part del desglossament de les inversions per la Guàrdia Civil aprovades per Marlaska/QS

Més obres

Entre les inversions previstes a Catalunya també s’hi compta la construcció d’una galeria de tir exterior a la comissaria de Girona; l’ampliació de la comissaria de Tarragona; la reforma de la duana de Portbou; l’ampliació dels calabossos i de la zona d’estrangeria de Mataró; així com reformes a les comissaries de Reus, Sant Cugat del Vallès, Puigcerdà i Sabadell. Pel que fa a la Guàrdia Civil, es destinen als habitatges logístics de l’institut armat a Baqueira; reformes al quarter general de Sant Andreu de la Barca; i reformes a les casernes de Riudecols, l’Ametlla de Mar, Roses i Tarragona.

Un dels escorcolls a Igualada de l'operació Volhov dirigits per la Guàrdia Civil l'octubre de 2020/Quico Sallés
Un dels escorcolls a Igualada de l’operació Volhov dirigits per la Guàrdia Civil l’octubre de 2020 amb agents de l’ARS/Quico Sallés

Una unitat per “controlar les masses”

Segons el perfil oficial de la Guàrdia Civil, el personal de l’ARS constitueix “la principal força de reserva de la Guàrdia Civil”. Així es defineix com “una unitat especialment concebuda, preparada i organitzada per complir la seva missió específica de prevenció, manteniment i, si escau, restabliment de la seguretat pública”. Com a missions té “garantir l’ordre i la seguretat en grans concentracions de persones i de masses” i “dur a terme o col·laborar en la protecció i la seguretat d’altes personalitats” així com reforçar els serveis territorials. En definitiva, prevenir i controlar les “alteracions de l’ordre públic i de la seguretat ciutadana”.

Comparteix

Icona de pantalla completa