La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Madrid ha condemnat el tinent general Pedro Vázquez Jarava en el marc del conegut com a cas Casernes. Una causa de corrupció dins l’institut armat que va obrir-se el 2017, que va instruir el Jutjat d’Instrucció número 3 de Madrid i en la qual també ha estat condemnat l’empresari de rehabilitació d’immobles Ángel Ramón Tejera de León, àlies Món. Tots dos condemnats per delictes de suborn relacionats amb la contractació d’obres de millora i rehabilitació de casernes mitjançant l’aplicació de suro projectat. El tribunal imposa les penes de condemna sobre la base del veredicte de culpabilitat expressat pel jurat popular que va jutjar el cas.
La sentència considera provat que el tinent general -els galons més preuats dels uniformats- va rebre diners en efectiu, viatges, entrades per a partits de la Champions i altres beneficis pagats per l’empresari després de promoure la contractació de les seves societats per fer feines en diverses comandàncies. En concret, el veredicte imposa al tinent general un any de presó, la inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna i tres anys de suspensió d’ocupació i càrrec públic per un delicte de suborn passiu de l’article 422 del Codi Penal.
Pel que fa a l’empresari, se li imposa també un any de presó i la inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna per un delicte de sufragi actiu de l’article 424 del Codi Penal. A més, tant l’empresari com les mercantils Canarycork SL Angrasurcor SL i Solocorcho SL queden inhabilitats durant nou anys per obtenir subvencions i ajuts públics, contractar amb entitats del sector públic i gaudir de beneficis o incentius fiscals i de la Seguretat Social. Seguint el criteri establert pel veredicte del jurat, el tribunal es pronuncia en contra de la suspensió de les penes mitjançant la remissió condicional i de la concessió d’un eventual indult. De tota manera, la sentència no és ferma i es pot recórrer en apel·lació davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM).
Els amics, per a les ocasions
El cas va néixer en el marc del cas Tito Berni o Mediador, sobre una presumpta trama de corrupció i suborns a través d’adjudicacions i ajudes públiques. La derivada del cas Casernes va començar arran d’una investigació d’Afers Interns de la Guàrdia Civil, que va elaborar un esborrany per a la fiscalia sobre possibles irregularitats d’obres de reforma en quarters de l’institut armat, fins que una llarga instrucció va detectar les irregularitats ara condemnades. Atès el relat de la sentència, el comandament ara condemnat, va ser el subdirector general de Suport de la Guàrdia civil entre el 2016 i el 2017. Per tant, era el responsable de la direcció, coordinació i gestió de recursos financers i de la política de recursos materials. Entre les seves tasques tenia la descentralització dels crèdits i les despeses per atendre les necessitats de les unitats territorials de l’institut armat. En definitiva, podia destinar diners a reformes i obres en casernes i instal·lacions.
Aquesta capacitat per convèncer les comandàncies va ser una catifa vermella per donar feina al també condemnat Angel Ramón Tejera, contractista d’obres i reformes, especialitzat en el suro projectat. És a dir, una tècnica aleshores nova que es presentava com una mena de solució màgica per a les humitats. Diferents comandàncies, després que el tinent general els presentés Tejera, van acceptar fer les reformes a través de les empreses del contractista. En concret, a Algesires, Alancant, Àvila, Castelló, Jaén, Santa Cruz de Tenerife, a Múrcia i a la mateixa Prefectura d’Afers Econòmics. Però la instrucció i la resolució judicial també constaten comunicacions creuades amb altres comandàncies on el binomi Vázquez-Tejera oferia els seus serveis.
Comptat i debatut les tres societats de Tejera van facturar només entre novembre i desembre de 2016 un total d’1.382.873,52 euros per feines destinades a la Guàrdia Civil. A més, durant el judici, tal com destaca la sentència, es va acreditar que moltes de les obres contractades es van executar de manera “inadequada”. De fet, els informes pericials van detectar deficiències i treballs que no es van realitzar i el mateix empresari, va admetre durant la vista oral que no aplicava correctament la tècnica del suro projectat de la que tant es vantava.
Champions, piscines i viatges
Seguint el fil de la resolució, entre els beneficis que hauria obtingut el tinent general s’hi compten un viatge a Milà, del 26 al 29 de maig de 2016, per assistir a una final de la Lliga de Campions de futbol, per un import de 1.950,70 euros i un altre viatge a Cardiff el juny de 2017 per assistir a una altra final de Champions, aquesta vegada amb el seu fill i un amic, amb un cost 1.410,66 euros. La sentència també afegeix dos viatges del comandament amb la seva dona a Cadis; un viatge a Lanzarote per Nadal pel fill del comandant i una acompanyant -el tinent general va declinar la invitació- i una coberta per a la piscina de l’habitatge del tinent general a Alpedrete, per valor de 1.650 euros. A tot això cal afegir el lliurament de diners en efectiu. Concretament, 15.000 euros entre el 4 i el 7 de novembre de 2016; 10.000 euros entre el 7 i el 10 de novembre; i 9.700 euros durant el cap de setmana del 12 de novembre. Quantitats que el tribunal ressalta que van ser ingressades als comptes corrents del tinent general.
El jurat va entendre, després de la pràctica de la prova, que la coincidència temporal entre les retirades d’efectiu realitzades per l’empresari i els ingressos posteriors efectuats per l’alt comandament, així com en els dinars i les trobades que tots dos van mantenir durant aquests dies evidencien la relació de les comissions amb les obres proporcionades pel tinent general. La Sala descarta que els diners responguessin a suposades “compensacions per pagaments anteriors” del tinent general, en no haver aportat documentació ni altres proves que acreditessin aquesta explicació. De fet, era una línia de defensa per justificar els ingressos que es va veure absolutament afeblida per manca de prova.
La resolució remarca que tot el que va rebre el tinent general no eren “simples obsequis derivats d’una relació d’amistat, sinó de beneficis concedits per un empresari interessat a obtenir contractes de l’Administració”. Un empresari que havia estat recomanat pel mateix comandament per executar treballs en instal·lacions de la Guàrdia Civil. En aquest sentit, la resolució considera acreditat el nexe entre l’interès empresarial del contractista, la intervenció del responsable públic en la promoció de les seves empreses i els regals i les quantitats de diners que rebia el tinent general. Al capdavall, l’empresari coneixia la condició i les tasques del guàrdia civil i el comandament les feines del contractista. Un sabia de l’altre, en tant que un podia oferir el servei i l’altra tenia una posició amb prou capacitat d’influència per aconseguir els contractes de reforma.
