El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha demanat al Govern més determinació a l’hora de controlar quin és l’ús del català que fan dels sanitaris en la seva relació amb els pacients per tal que no es vulnerin els drets lingüístics dels usuaris del sistema públic. Després que el Govern s’hagi negat a informar sobre el volum de personal interí o contractat per emergència que ha estat eximit del requisit legal d’acreditar coneixement de català —en un nivell C—, Escuder ha considerat que aquest és una condició per exercir a Catalunya, que estipula la llei, però que “ningú ho vigila”. De fet, el Govern al·lega que la dada sobre les exempcions d’acreditar el coneixement de la llengua no està ni tan sols recollida per l’administració. L’exempció és possible en el cas de personal interí o contractat de forma directa.
“A ningú se li acut que la persona sanitària no tingui l’obligació de, com a mínim, entendre les diverses llengües oficials d’un país“, ha afirmat Escuder, que considera que actualment el problema resideix en el fet que es pot estar incomplint la pròpia normativa. “Sí que hi ha una situació de dificultat perquè falten metges i infermeres, però no som l’únic lloc del món on passa i se soluciona amb gent de fora que han de saber la llengua del lloc”.
Escuder, que ell mateix és metge, posa d’exemple el cas d’Alemanya, on a sanitaris que no parlen alemany els ofereixen un curs inicial obligatori de llengua per després introduir-los a la seva força laboral. La proposta de Plataforma per la Llengua és que el Govern aposti per cursos de català obligatoris per a les persones que no puguin acreditar el coneixement de català en un nivell C. Escuder recorda a més que el mínim que es demana és que el sanitari entengui el pacient si aquest se li dirigeix en català. Això evitaria alguns episodis de vulneració de drets lingüístics, que segons Escuder no son situacions majoritàries però que tenen lloc encara.
Vulneració de la llei
El president de Plataforma per la Llengua denuncia que hi ha exemples de proveïdors del CatSalut que quan contracten personal “de forma rutinària no demanen” l’acreditació del coneixement del català. Per Escuder “la culpa substancial que hi hagi un nombre de personal sanitari que no domina la llengua és de les nostres administracions”. Des de la Plataforma, es creu que hi hauria d’haver “constància” i “fer efectiva la vigilància” sobre el coneixement de la llengua per part dels sanitaris.
El Govern al·lega que promou el català amb cursos d’acolliment lingüístic, però les dades mostren que no són del tot efectius. Més del 50% del personal sanitari que va començar un dels 10 cursos d’acolliment lingüístic oferts entre els mesos d’octubre i desembre del 2020 pel Consorci per a la Normalització Lingüística el van abandonar, segons dades consultades per EL MÓN a través d’una petició d’accés a informació pública. Aquests cursos voluntaris són un dels instruments de la Generalitat per oferir nocions de la llengua del país al personal que contracta per al sistema sanitari català. El 2020 es van oferir 250 places, que no es van arribar a cobrir: s’hi van inscriure 238 persones, de les quals van acabar el curs 112, el 47% dels inscrits. De les persones que van acabar el curs, el van aprovar 83, és a dir el 74%.
