La nova variant Òmicron ha aixecat un seguit d’alertes mundials després que fos descrita per primera vegada la setmana passada a Sud-Àfrica. Si bé l’alerta inicial va sortir del continent africà, ahir es va saber que la variant s’havia detectat en mostres anteriors als Països Baixos i que, per tant, circulava per Europa abans que arribessin les primeres notícies del continent africà. Tot i així, l’aparició d’Òmicron va activar els protocols de màxima prudència, amb tancament de fronteres inclòs pel que fa a vols procedents dels països sud-africans.
El cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, Tomàs Pumarola, ha explicat aquest dimecres en una roda de premsa a Barcelona que l’alerta sobre la variant Òmicron, catalogada ja sota la categoria de “variant de preocupació”, es deu a la constel·lació de mutacions que els investigadors han observat, més d’una trentena, ha afirmat l’expert. Els canvis es produeixen en l’espícula, que és l’element que s’uneix al receptor de la cèl·lula i determina el procés infecciós.
Pumarola ha fet servir el símil del manyà que ajuda a obrir els panys inaccessibles. Les mutacions en l’espícula vénen a ser l’element que permet fer entrar la clau al pany per obrir la porta, o el que seria el mateix, ajuda el virus a introduir-se a la cèl·lula. “Aquestes mutacions estan permetent això, que la clau entri millor, estan afavorint la infecció, l’entrada dins de la cèl·lula facilitant la transmissibilitat de forma molt directa”, ha insistit.
Les mutacions es produeixen des de l’inici de la pandèmia, però en aquest cas, a diferència de la resta de variants que han estat dominants, l’elevat número de mutacions que s’han produït és el que fa mantenir l’alerta als científics. El que encara no s’ha pogut determinar sobre la nova variant és si “hi ha major transmissibilitat” o si es produeix l’efecte més temut que seria “l’escapament parcial de la vacuna”.
Aquesta és una dada important abans de fer qualsevol modificació de les vacunes, ha advertit el científic. Quan es generen anticossos a través de les vacunes es fa “en front a l’espícula” de manera que “si aquesta espícula va mutant, l’anticòs s’hi uneix pitjor i això ens pot fer disminuir la capacitat de protecció davant del virus”. L’escenari que es pot produir és que tingui una major transmissibilitat. “Cada variant que apareix es transmet millor perquè hi ha el procés d’adaptació per afinar l’espícula; la Delta va fer un salt qualitatiu en la capacitat de transmissió en relació a l’Alfa”, ha recordat Pumarola.
L’expert ha explicat que, quan aquesta variant entri per transmissió comunitària (ara es considera que és una transmissió esporàdica a la UE per raons de viatge, com seria el cas dels dos casos sospitosos a Catalunya) en un espai on gairebé el 90% de la població està vacunada i on domina la Delta, “veurem si és capaç de desplaçar-la i transmetre’s de forma oberta”. Pumarola ha enviat un missatge de tranquil·litat en el sentit que “a mesura que hem anat canviant la variant hem mantingut la protecció davant la gravetat del virus, però hem perdut protecció davant la infecció”. En definitiva, que no s’atura el contagi però qui emmalalteix té menys possibilitats de desenvolupar malaltia greu.
A hores d’ara l’escenari futur és el que esdevingui en l’equilibri de “tres grans factors” que, segons Pumarola són les variants del coronavirus que van apareixent, la cobertura vacunal i al duració de la immunitat de les vacunes, que alguns experts admeten que ja és d’entre quatre a sis mesos. Evitar la transmissió persona a persona, posant totes les mesures de protecció possibles, continua sent la mesura més eficaç per aturar la circulació del virus.
