La possibilitat de buscar algun mecanisme per obligar els sanitaris a vacunar-se –encara que sigui de manera indirecta, ja que legalment no es pot obligar ningú a deixar-se vaccinar– s’ha situat al centre del debat després que el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, demanés a la seva junta un posicionament al respecte en un tuit polèmic. En plena cinquena onada de Covid, aquesta es converteix en una qüestió cabdal i comparteix protagonisme amb altres batalles que s’estan lliurant al camp de l’opinió pública, com la legalitat del passaport covid per entrar a restaurants o la necessitat de vacunar els nens.
Una de les mesures que Padrós deixava entreveure per incentivar aquest 7% de sanitaris que encara no s’han vacunat a fer-ho és limitar el seu exercici professional o fins i tot arribar al punt de suspendre’l. Per ara, el Col·legi de Metges analitza la qüestió i s’espera que al setembre es conegui el seu posicionament, però els sindicats del sector i el Col·legi d’Infermeres de Barcelona mostren una ferma oposició a la possibilitat d’obligar els sanitaris a vacunar-se.
En conversa amb El Món, Gustavo Tochinsky, secretari del Col·legi de Metges de Barcelona, assegura que per ara la junta només està valorant com afrontar la qüestió tant des del punt de vista ètico-deontològic com mèdico-legal. “Hem pres la iniciativa d’elaborar un document per ponderar aquests dos aspectes i donar un criteri acurat sobre la idoneïtat d’obligar els metges a vacunar-se”, explica Tochinsky, que afegeix que el concepte de prohibició de l’exercici professional s’ha de tenir molt ben estudiat. “La prohibició hauria d’estar justificada amb dades, per això farem una valoració que inclourà l’ètica, el dret i l’autoregulació professional”, subratlla.
El doctor Tochinsky considera que l’eficàcia de la vacuna quant a la prevenció de la malaltia greu i els ingressos és “un factor amb molt de pes” a l’hora d’optar perquè tots els professionals estiguin protegits. A aquest element se li suma la necessitat de reduir la transmissió i el risc que els metges contagiïn els seus pacients. En cas que els Col·legis de Metges de Catalunya recomanessin finalment la vacunació, s’estudiarien els casos individuals que ho incomplissin abans de prendre la decisió de sancionar.
Possible vulneració del codi deontològic
El secretari del Col·legi de Metges de Barcelona considera que qualsevol metge que no estigui en condicions adequades per atendre els pacients –sigui pel motiu que sigui– està trencant el codi deontològic. “Abans de la Covid ja teníem una comissió per avaluar metges portadors de malalties com la sida o l’hepatitis C, que tenen prohibida l’activitat en certs procediments”, explica Tochinsky, que afegeix que circumscriure la vulneració del codi deontològic només a la Covid i la vacuna és “posar el focus massa petit”.
En sentit contrari, el sindicat de Metges de Catalunya discrepa obertament de la idea que no vacunar-se comporti trencar el codi deontològic. Així ho explica David Arribas, vicesecretari general del sindicat, que assegura que “és una qüestió que s’ha d’analitzar molt bé”. “Si fos així deontològicament, estaria prohibit des de fa mesos exercir sense haver-se vacunat”, afirma. Sí que comparteix, però, que els metges tenen l’obligació de garantir que les seves accions no faran emmalaltir els pacients.
Contraris a aplicar mesures “especials” als sanitaris
“Com a col·lectiu mèdic entenem que la vacunació és la principal acció que podem fer”, subratlla Arribas després de recordar que els sanitaris han de “promoure i defensar la vacunació” com a eina que permet disminuir la gravetat de la malaltia i prevenir els contagis. Tot i així, Arribas defensa que “seria incomprensible” que es facin accions “especials” sobre el personal mèdic. És a dir, el sindicat és contrari a aplicar mesures només als metges, com demana Padrós, i aposta per “campanyes per promoure la vacunació orientades a la població en general”.
“No entendríem que es busquessin mesures de càstig o penalització només per al nostre col·lectiu, quan la prevenció és una tasca de tota la comunitat”, explica. A més, el sindicat de metges considera que molts dels professionals que no s’han vacunat tenen justificacions, com ara contraindicacions o malalties. “És cert que les justificacions per no vacunar-se no arriben al 7%, però no coneixem la casuística de cadascun dels professionals que encara no s’han vacunat”, resol Arribas. El vicesecretari admet que un 7% “pot semblar molt” per l’elevat grau de conscienciació del col·lectiu, però defensa que “si es repliqués la xifra a la societat ja hauríem fet tota la feina”.
Ni obligar, ni sancionar: recomanar criteris de bona pràctica
El punt principal del codi deontològic tant dels metges com dels infermers és la protecció de la seguretat del pacient. Una de les persones que va participar en la redacció del codi ètic del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona és Isabel Pera, que ara és assessora de responsabilitat de la institució. Pera explica que vacunar-se no garanteix no ser portador de la malaltia, és a dir, que una persona vacunada pot seguir transmetent el virus. Per tant, considera que no es pot afirmar que garantir la seguretat del pacient depèn de la vacunació del personal sanitari. “Això comporta que no es pot dir que s’incompleix el codi deontològic en no vacunar-se”, subratlla.
Per aquest motiu, Pera considera que no es pot obligar a una “autovacunació” sense una bona argumentació que sustenti aquesta necessitat. “El que s’ha de fer no és obligar ni sancionar, sinó recomanar els criteris de bona pràctica”, afirma taxativament. Pera defensa la necessitat de preservar el dret a escollir, la llibertat individual de cadascú.
La mala praxi seria, segons Pera, oblidar les mesures universals que serveixen per a qualsevol tipus d’infecció transmissible: la distància, el rentat de mans, la ventilació i els equips de protecció individuals. “Això és la bona praxi, i no complir-ho sí que suposa trencar el codi deontològic”, conclou l’experta.
La llei també posa traves a la vacunació obligatòria
“L’obligació, per ara, no es preveu”. Així de contundent es mostra Ignasi Pidevall, vocal de la secció de dret sanitari del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. L’expert adverteix que la vacunació obligatòria requeriria “un debat que comportaria la modificació de lleis orgàniques”, per la qual cosa es necessitaria un consens parlamentari suficient per tirar la mesura endavant, i seria “complicat”.
“A dia d’avui l’únic que podria regularitzar-se és que les empreses prenguin mesures amb els treballadors sanitaris que no es volen vacunar”, explica Pidevall, que recorda que es parteix del punt de vista legal de la no obligació. Aquestes mesures de les empreses estarien fonamentades en els plans de prevenció, un instrument jurídico-legal per atribuir-los nous rols que minimitzessin el risc. “També podrien obligar-los a sotmetre’s a proves de prevenció contínues, com PCR o tests d’antígens”, afegeix l’expert.
Sobre les possibles conseqüències a que es podrien enfrontar els sanitaris que rebutgen la vacuna en cas que els Col·legis de Metges recomanessin fermament la vacunació, Pidevall considera que “per ara no se sap si és sancionable o no”. “Haurien de trobar la manera legal de fer que les sancions fossin sòlides, cosa que no és gens senzilla partint d’una no obligatorietat de la vacunació”, resol.
“El fet que la vacuna no asseguri del tot la immunització és una escletxa per rebutjar vacunar-se”, explica Pidevall, que assegura que hi ha arguments a favor i en contra de l’obligatorietat de vacunar-se. “Seria bo que els sanitaris es vacunessin per la quantitat de contacte que tenen amb els malalts. Hi ha molt poques professions on l’actuació sigui tan íntima o agressiva amb el cos dels altres”, considera l’expert, que assegura que els sanitaris haurien de ser els màxims abanderats de la vacunació en ser els màxims referents de la població.
