Fa poc més d’un any, l’1 de febrer de 2024, el Govern de la Generalitat –en aquells moments presidit per Pere Aragonès– decretava l’estat d’emergència per sequera al territori català. Les reserves d’aigua dels embassaments de les conques internes amb prou feines superaven el 14% (14,3%, concretament). Més de 200 municipis de Catalunya van patir unes de les restriccions més dràstiques que es recorden mai a Catalunya i els habitants de la regió metropolitana de Barcelona o l’àrea urbana de Girona, entre altres llocs, van veure com el seu consum d’aigua es limitava a 200 litres per habitant i dia.
Un any després, Catalunya es troba en fase d’alerta per sequera, ja que les reserves d’aigua se situen en el 31,62% de la capacitat dels embassaments [dades del divendres 7 de febrer de 2025]. Però encara hi ha zones del país que segueixen en fase d’emergència. Una de les situacions més dramàtiques es viu a l’Alt Empordà, on diversos municipis estan patint restriccions. El mal estat de les reserves de l’aqüífer dels rius Muga i Fluvià i del pantà de Darnius-Boadella ha fet que aquesta comarca s’hagi convertit en l’epicentre de l’emergència per sequera.
Quins municipis són els afectats?
En el mapa que proporciona el visor de la sequera –una eina interactiva de la Generalitat de Catalunya– es mostra (en temps real) quins són els municipis afectats i quina és la seva situació. Actualment, 36 municipis es troben en fase de normalitat, el que representa el 5,71% dels municipis que depenen de les reserves de les conques internes, en fase de prealerta hi ha 53 municipis (8,25%), s’ha declarat fase d’alerta en 397 municipis (63,02%), 108 municipis es troben en fase d’excepcionalitat (17,14%), cap en fase de preemergència, i 37 hi ha municipis en els quals encara hi ha declarada la fase d’emergència per sequera (5,87%).
En concret els municipis que es troben en situació d’emergència per sequera a l’Alt Empordà s’agrupen en dos paquets. El primer és el dels 22 pobles que es veuen abastits per l’aqüífer dels rius Fluvià i Muga:
- Viladamat
- Ventalló
- Sant Mori
- Sant Miquel de Fluvià
- Torroella de Fluvià
- Vilamacolum
- Sant Pere Pescador
- L’Armentera
- Peralada
- Pau
- Palau-saverdera
- Vilajuïga
- Pedret i Marzà
- Vilabertran
- Masarac
- Capmany
- Agullana
- La Jonquera
- Espolla
- Sant Climent Sescebes
- Mollet de Peralada
- Garriguella
L’altre grup de pobles de l’Alt Empordà encara en emergència són els 12 municipis que reben l’aigua de l’embassament de Darnius-Boadella, que està al 16,88% de la seva capacitat:
- Riumors
- Castelló d’Empúries
- Fortià
- El Far d’Empordà
- Vilamalla
- Santa Llogaia d’Àlguema
- Vila-sacra
- Figueres
- Llers
- Cabanes
- Roses
- Cadaqués
Dos municipis en emergència al Baix Camp i un al Vallès Oriental
On també està declarada l’emergència per sequera és als municipis de Riudecanyes i de Duesaigües, municipis del Baix Camp que depenen de l’embassament de Riudecanyes (actualment al 23,67% de la seva capacitat). A més, un dels casos més destacats del territori català és el de Sant Feliu de Codines, un municipi del Vallès Oriental que va demanar -el seu ajuntament- a l’Agència Catalana de l’Aigua mantenir-se en estat d’emergència per sequera.
Què implica estar en estat d’emergència per sequera?
Cal clarificar que l’emergència per sequera té tres fases. Emergència I, Emergència II i Emergència III. En el cas de les poblacions anteriorment esmentades totes han entrat en fase d’Emergència I, la més flexible. Així i tot, el primer que implica és que hi ha una reducció del consum d’aigua permès i se situa en 200 litres per persona i dia.
Pel que fa a l’aigua de reg agrícola la reducció de l’ús permès és del 80%, és a dir que només es permet el reg de supervivència. Dues indústries clau per a Catalunya també veurien com el seu consum d’aigua es veu reduït. En el cas dels usos ramaders, la reducció és del 50% mentre que en els usos industrials és del 25%. Pel que fa a l’oci i l’esport, la Generalitat assenyala que està prohibit omplir cap piscina (particular o pública) amb només quatre excepcions com són les piscines cobertes i estan inscrites al cens d’equipaments esportius de la Generalitat, les d’ús terapèutic o les que tenen aigua de mar. En el cas esportiu només es permet el reg de camps de gespa amb aigua regenerada o freàtica, tot i que la Generalitat detalla que “les administracions locals, a través dels seus plans d’emergència poden establir limitacions/prohibicions addicionals a l’ús de l’aigua en instal·lacions esportives, públiques/privades i en espais lúdics”.
Pel que fa al paper de les administracions locals, la Generalitat assenyala que queda prohibida la neteja de carrers amb aigua potable i el reg de jardins i zones verdes sempre que no sigui per garantir la supervivència de l’arbrat o, en el cas dels jardins i zones verdes públiques, el reg es faci amb aigua regenerada o freàtica.
