Espera i desespera. Aquest és el lema de la protesta contra el retard en la valoració del grau de discapacitat que ha convocat la Confederació Espanyola de Persones amb discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) per a dimarts que ve. Aquesta entitat ha convocat una concentració amb l’objectiu de denunciar els retards en la valoració del grau de discapacitat, ja que la majoria de persones afectades es troben que han d’esperar més d’un any perquè se’ls avaluï el grau de discapacitat o se’ls revisi.
Els retards, que ja es poden considerar crònics, encara s’han agreujat més amb la pandèmia i milers de persones es troben “desemparades” i veuen com s’incompleixen els seus drets. Part d’aquest retard també es deu a la demora de la implantació del nou barem de discapacitat. A l’estat espanyol es té el mateix barem des d’abans del 2001, quan l’OMS va aprovar la classificació internacional del funcionament i la discapacitat. Aquest barem, asseguren, està “desfasat” i encara es va evidenciar més el 2006 quan l’ONU va aprovar la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
La manifestació del pròxim dimarts 3 de maig
Per tal de pressionar el govern per reduir el retard i les llistes d’esperes, aquesta entitat ha convocat una manifestació el pròxim dimarts 3 de maig a les 10 h a la plaça Sant Jaume. La concentració coincideix amb el dia nacional de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i hi participaran més de vint entitats que formen part d’aquesta entitat a Barcelona, així com altres associacions que s’hi vulguin sumar. A les xarxes socials, el hashtag per unir-se a aquesta reivindicació serà el lema #Esperaydesespera
Montserrat Pallarès, presidenta de COCEMFE a Barcelona, assegura que aquesta protesta i la campanya Espera i desespera busca “mobilitzar consciències” a nivell de tot l’estat espanyol. “Cal conscienciar la ciutadania i fer reaccionar els poders públics dels anys que han de patir les persones amb discapacitat fins que el govern els avalua”, explica. Pallarès denuncia que es tracti la salut com un negoci i s’allarguin terminis perquè l’estat s’estalviï els diners.
Reconeixement que arriba un cop la persona ja ha mort
En aquest sentit, Pallarès lamenta que a vegades es consideri “un caprici” aquest reconeixement del grau de discapacitat. “Prou feina tenim en el dia a dia com per demanar coses per caprici”, assenyala abans d’explicar que aquest reconeixement de la discapacitat els ajuda a sufragar les despeses en fàrmacs, pròtesis o ajuts per desplaçar-se que puguin necessitar les persones discapacitades.
La presidenta d’aquesta entitat a la capital de Catalunya explica que en alguns casos s’ha hagut d’esperar tant aquest reconeixement que ha acabat arribant un cop la persona ja era morta. Això ha passat amb alguns casos de famílies que havien demanat el grau de reconeixement pels seus fills amb càncer i els ha arribat un cop ja havien traspassat.
