Esquerra Republicana i Junts per Catalunya han presentat els seus programes electorals per als comicis al Parlament Europeu del 9 de juny i inclouen una vintena de mesures en defensa del català, entre les quals hi ha la seva oficialitat, que continua encallada sine die després de vuit mesos i cinc reunions del Consell de la Unió Europea amb la presidència espanyola i la belga, que d’aquí a un mes passarà a ser d’Hongria. En paral·lel, també continua frenat l’ús del català al Parlament Europeu, una petició que es va plantejar per primera vegada al setembre i que es faria efectiva si el Consell acceptés l’oficialitat de la llengua, però mentre això no passi la mesura necessitaria el suport d’una majoria de més de set vicepresidents de la Mesa de l’Eurocambra, que ara mateix socialistes i Els Verds/ALE no tenen. Una eventual aliança de la dreta amb l’extrema dreta després del 9 de juny podria deixar l’ús del català al Parlament Europeu en un calaix.
Entre les mesures d’Esquerra per defensar la llengua catalana a Europa, hi ha el compromís d’“instar el govern espanyol i les institucions europees a prendre les decisions oportunes perquè el català i l’occità esdevinguin llengües oficials i de treball de la Unió Europea”. I Junts es compromet a “continuar treballant per fer efectiva la total oficialitat del català a la Unió Europea, fet que significa convertir la nostra llengua en la 25a llengua oficial de la UE i que tota la legislació europea se li apliqui en peu d’igualtat”. De fet, la candidatura de Toni Comín ha presentat un document de dotze punts on es detalla tot el que ha fet la formació des de l’acord amb el PSOE, i defensa que s’ha fet feina, però creu que li pertoca al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, donar l’impuls definitiu perquè els 27 acceptin l’oficialitat del català, el basc i el gallec.
Així, Junts remarca que “en cap cas s’ha produït una oposició a l’oficialitat” i recorda que l’executiu espanyol té a les seves mans “l’arma de pressió diplomàtica” i la “capacitat negociadora bilateral amb els diferents estats membres de la UE”. “Cal que el govern espanyol, i singularment el seu president, facin un esforç en aquest aspecte que considerem decisiu, i en el qual fins avui no han estat a l’altura”, sentencia. Una petició similar a la realitzada per la consellera d’Acció exterior, Meritxell Serret, que en un acte recent de Pimec, i amb la presència del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va exigir al govern espanyol la “màxima ambició” per “desplegar tota la capacitat i eficiència diplomàtica” perquè es pugui continuar “fent passos ferms” per a l’oficialitat del català. Albares, per la seva banda, es va comprometre a no abandonar “el combat” fins a aconseguir l’oficialitat, però el secretari d’estat per a la UE del govern espanyol, Fernando Sampedro, va rebutjar marcar-se “terminis” per aconseguir-la.
Oficialitat encallada i pendent de dos informes
Països com Letònia, Finlàndia, Lituània o Suècia s’han mostrat reticents a l’oficialitat del català en un moment o altre al llarg d’aquests vuit mesos, però els 27 països que formen part del Consell reclamen dos informes per fer nous passos per desbloquejar la situació. D’una banda, volen que la Comissió Europea posi xifres sobre el cost de la decisió i, a hores d’ara, només s’ha elaborat un document preliminar que xifra en 132 milions el cost anual de l’oficialitat del català el basc i el gallec. D’altra banda, exigeixen un informe dels serveis jurídics del Consell que avaluï si la proposta de l’estat espanyol s’ajusta al dret de la Unió.
Aquest segons document és el que precisament reclamen els estats per disposar d’una anàlisi més acurada i avaluar l’encaix de la mesura, però l’estat espanyol ni tan sols ha demanat formalment al Consell i, per tant, això dificulta que la mesura prosperi i no hi ha previsió que la mesura estigui sobre la taula en les pròximes reunions del Consell. Tot i això, Junts subratlla que el seu equip “continua elaborant i proporcionant arguments de naturalesa política i tècnica a les institucions i autoritats ministerials negociadores que facilitin al més aviat possible el reconeixement de la plena oficialitat de la llengua catalana en el si de la Unió”.
Esquerra i Junts també es comprometen a facilitar la comunicació en català amb instàncies europees
D’altra banda, el programa d’ERC proposa una dotzena de mesures en defensa de la llengua, entre les quals, hi ha que les institucions europees creïn “programes específics” de promoció de l’ús de les llengües minoritzades i amenaçades”, facilitar que qualsevol ciutadà europeu pugui adreçar-se també en català i occità a les institucions europees –mitjançant les traduccions i les oficines que té la UE–, defensar el català com a llengua vehicular de l’ensenyament als territoris de parla catalana i promoure el respecte de les empreses als drets lingüístics dels consumidors a través d’una “norma de qualitat en la gestió lingüística empresarial i afavorint una legislació que també persegueixi aquest objectiu”.
També demanen afavorir la inclusió en els programes europeus de les llengües europees no oficials, com el català i l’occità, com ara programes que promouen la creació en el sector artístic i cultural, així com promoure la concessió d’ajuts econòmics i l’establiment de mesures d’acció positiva a favor de l’ús i la creació de continguts en aquestes llengües. Entre els seus objectius, també hi ha la promoció i implementació del Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics, que té per objectiu “la promoció i protecció dels drets lingüístics dels parlants de llengües en desavantatge”.
Junts, per la seva banda, presenta set propostes i, a banda de treballar per l’oficialitat, es compromet a donar suport a l’adopció de les iniciatives ciutadanes europees Minority Safepack i Initiative for National Regions, que “reclamen a la Comissió Europea un mínim de protecció de les llengües no oficials de la Unió, i aconseguir que la política de desenvolupament regional de la UE presti especial atenció a les regions amb característiques nacionals, culturals o lingüístiques”. Així mateix, anuncien esmenes a la legislació europea per “evitar que arraconi el català en qualsevol àmbit, com ara l’etiquetatge alimentari o els drets dels consumidors” i defensen el “dret a comunicar-se en català a les institucions i òrgans de la UE”.
A més, volen incorporar “plenament” el català al CV normalitzat europeu, Europass, i també proposen que en el cas que es modifiqui la directiva antidiscriminació, aquesta inclogui “la discriminació per motius lingüístics” per poder combatre de “forma més efectiva” les discriminacions als catalanoparlants. També avisen que denunciaran les accions dels governs de PP i Vox al País Valencià i a les Illes Balears contra el català i defensaran el model d’immersió de l’escola Bressola i d’Arrels a la Catalunya Nord, “models d’èxit” que, segons la formació, cal tenir en compte “revitalitzar altres llengües en perill de desaparició del seu ús social”.
