El nou reglament del Congrés dels Diputats, que permet parlar-hi en català, gallec o euskera, ha enrabiat mitja societat espanyola. Entre la gent indignada hi ha les presentadores del nou programa de Telecinco al matí, La mirada crítica. Aquest dimarts, el dia que s’estrenaven les llengües cooficials al Congrés, la presentadora del programa que substitueix al d’Ana Rosa, Ana Terradillos, va fer un polèmic editorial molt crítica amb la mesura. Terradillos és d’origen basc, per la qual cosa per fer aquest editorial va aprofitar que sap parlar en euskera. Va dirigir-se a l’audiència amb un Egun on i un discurs en euskera que els espectadors sentien amb un traductor simultani.
El discurs en euskera deia: “Bon dia. Avui arriba al Congrés l’ús de les llengües cooficials. Benvinguts al dia de l’orellera per traduir les llengües del nostre país“. Després, Terradillos passava al castellà per dir que el que els espectadors estaven sentint no era cap error tècnic. “La seva televisió funciona bé. Així, amb traducció simultània, seran des d’avui les intervencions dels diputats a la cambra baixa. Però tot això no és gratis. Polèmica pel cost d’una mesura que molts veuen innecessària”, va criticar la presentadora.
El programa critica la quantitat de diners que costarà la traducció simultània
Llavors va donar pas a una companya catalana, Clàudia Collado, que va començar a parlar en català. “Què tal, Ana? Molt bon dia des del Congrés dels Diputats. I benvinguts al dia del pinganillo aquí a les Corts”, va dir la noia abans de repetir la frase en castellà i mostrar obertament la indignació per poder parlar en català al Congrés. “Això que estic fent jo, aquesta nova era que s’inicia aquí, tindrà un cost addicional que arriba als 300.000 euros des d’avui fins a finals d’any“, va etzibar.
L’excusa dels diners està sent la més utilitzada pels detractors de la mesura. Però més enllà d’això, aquest programa de Telecinco va entrevistar uns quants ciutadans que passejaven pels voltants del Congrés i els va posar vídeos en català i en euskera per enfocar les seves cares i dir que la cara d’aquesta gent era “la mateixa que se’ls quedaria als diputats” en els seus escons quan altres diputats utilitzessin llengües cooficials.
