Una trentena d’entitats, entre les quals figuren Plataforma per la Llengua i l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), han creat una nova plataforma civil per “canalitzar la indignació col·lectiva” pel retrocés de la llengua catalana. Segons avança l’Agència Catalana de Notícies, diferents entitats de l’esquerra independentista han engendrat la plataforma, batejada com a Sant Jordi per la Llengua i amb vocació de transversalitat; entre les entitats signants del manifest fundacional n’hi ha de diferents sectors socials, com ara el Sindicat de Llogateres, Irídia, la Crida LGTBI o diferents sindicats laborals. Aquestes entitats donaran el tret de sortida a la plataforma amb una manifestació el pròxim 23 de març a la plaça d’Universitat a Barcelona.
L’objectiu de la plataforma és recuperar les reivindicacions que hi havia hagut per Sant Jordi. “Omplir de contingut reivindicatiu la Diada”, exposen Núria Alcaraz i Adrià Font, dos dels impulsors, a l’ACN. “Hi ha un malestar i una preocupació social cap al català, que ha de tenir una presència molt més gran als carrers”, reflexionen. Les entitats signants critiquen la falta de “polítiques valentes” per part de les administracions i alerten que el model econòmic i altres fenòmens, entre els quals destaquen la massificació turística o el model econòmic del país, han intensificat una “minorització” del català.
La intenció és tornar a “connectar” la llengua amb “les reivindicacions per un model de ciutat menys desigual”. “Pretén canalitzar la indignació col·lectiva pel retrocés de l’ús de la llengua i pels atacs que rep tant al Principat com al País Valencià, la Catalunya del Nord o les Illes”, insisteix Adrià Font. Les entitats recorden que la ciutadania té dret a “viure plenament en català” i creuen que calen “tots els recursos” per capgirar la situació.
El model de ciutat de Barcelona, un problema
El manifest és molt crític amb el model de ciutat de Barcelona. “El model econòmic de la ciutat, basat en l’especulació immobiliària i el turisme, agreuja els efectes de la globalització, gentrifica els barris i posa en perill la cultura pròpia”, apunta l’escrit, que també lamenta que Barcelona s’encamina a “grans esdeveniments” i ha esdevingut “una poderosa màquina de trinxar la cultura i la llengua, afavorint la política d’assimilació promoguda per l’estat espanyol”. Tot plegat, conclou, fa que la llengua perdi força davant l’avenç del castellà i l’anglès i que “perdi el seu rol de cohesió social”.
