Plataforma per la Llengua ha denunciat un nou cas de discriminació lingüística en l’àmbit de la salut. Després que aquesta setmana transcendís que un metge de l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona es va negar a atendre en català una pacient amb amnèsia, ara s’ha conegut que una psicòloga del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Reus, gestionat pel grup Pere Mata, es va negar a atendre una usuària perquè no s’hi dirigia en castellà. A més, el cas és doblement greu perquè, segons detalla l’entitat, el Departament de Salut ha justificat la discriminació, a la qual es refereix com “la suposada vulneració de drets pel fet de ser atesos en castellà”, i ha excusat la sanitària perquè “és nouvinguda al nostre país”. L’ONG del català, que ha acompanyat la família afectada, i portarà aquest cas de discriminació lingüística a la Subdirecció General d’Avaluació i Inspecció Sanitàries, considera que la resposta que ha donat el Govern en aquest cas és “inadmissible” i, a més, tem que els fets tornin a quedar “impunes”.
Els fets denunciats per l’entitat presidida per Òscar Escuder del català van passar el passat 4 de setembre, quan una mare va trucar al centre perquè el seu fill, amb síndrome d’Asperger, feia dies que es mostrava molt angoixat i no s’aixecava del llit. La mare va ser atesa, en castellà, per un recepcionista que li va explicar que els professionals que atenen habitualment el seu fill no hi eren i va redirigir la trucada a una psicòloga que fins aleshores no els havia atès mai. Aleshores, la mare va començar a relatar-li, en llengua catalana, el cas del seu fill a la psicòloga, però la professional sanitària va tallar-la i li va dir que si no li parlava en castellà, no la podria atendre. La usuària li va demanar si el català no era un requisit laboral, i segons el seu, la psicòloga, “seca”, li va dir que no i li va tornar a exigir que parlés en castellà si volia ser atesa. En un moment de la conversa, la sanitària va intentar penjar, però la mare li va demanar que no ho fes i, ja en castellà, li va dir que creia que “en un centre de salut mental infantil i juvenil és essencial que els pacients puguin expressar-se en la seva llengua”. Tot i això, la mare va haver d’acabar explicant el cas del seu fill en castellà a la psicòloga.
La usuària va decidir posar el cas en coneixement de l’ONG del català, que l’ha assessorat des del primer moment i va traslladar el cas de Reus al Departament de Salut. La Regió Sanitària Camp de Tarragona ha respost, segons denuncia l’entitat, de “manera indigna” perquè la cap de la Unitat d’Atenció al Ciutadà ha confirmat “que es va produir una incidència” i lamenta “el malestar”, però “justifica la professional”. En aquest sentit, l’entitat remarca que en la resposta s’argumenta que la sanitària “és nouvinguda al nostre país” i explica que “encara no disposa del coneixement necessari del català per atendre una trucada d’urgència”. “Cal tenir en compte que si no en sap, no seria apta per atendre un telèfon d’urgències i que la responsabilitat és del centre sanitari també si sap que aquesta professional no té les aptituds lingüístiques requerides per donar el servei legalment previst als seus usuaris”, recorda l’entitat. Així mateix, Plataforma per la Llengua lamenta que Salut només es limiti a dir que “revisarà novament el seu cas”, però, en canvi, no es comprometi a sancionar aquest tipus d’actituds.
Salut al·lega “manca important de psiquiatres” per justificar la discriminació lingüística
Salut, a més, justifica la discriminació lingüística perquè a Catalunya “hi ha una manca important de psiquiatres, psicòlegs clínics i infermers de salut mental” que fa que “es contractin professionals d’altres territoris” i afegeix el següent: “Pel que fa a la suposada ‘vulneració de drets’ pel fet de ser atesos en castellà, es considera una vulneració major dels drets no poder atendre els usuaris del nostre territori pel fet de no poder contractar professionals competents d’altres territoris d’Espanya”. Plataforma per la Llengua qualifica de “greu” la resposta perquè “fixa una jerarquia entre dos drets compatibles i situa la víctima d’una discriminació lingüística en la posició d’haver de triar entre ser atesa en català o no ser atesa, com si no fos possible tot”.
A més, remarca que quan la resposta del Departament subratlla la preparació de la professional sanitària discrimina de nou l’afectada perquè “considera que el que ha passat és un “model” d’actuació”, i constata que a “Salut no li preocupa que es violi la normativa i es vulnerin els drets de la usuària”. Finalment, l’ONG del català assenyala que és “especialment greu” que en l’àmbit sanitari no es garanteixi que els usuaris puguin ser atesos en català i “encara més que això passi en centres que ofereixen serveis de salut públics”. “Cal tenir en compte que, en l’àmbit de la salut, les discriminacions són triplement greus, perquè els professionals sanitaris tenen un rol de poder sobre els usuaris, ja que la relació entre tots dos parteix d’una situació inicial de vulnerabilitat i patiment per part de l’usuari i, a més, poden afectar la seguretat assistencial i la salut del pacient”, conclou l’entitat.
