Durant el franquisme era habitual que els noms de municipis catalans es canviessin al castellà sense motiu i per imposició. És el cas de municipis com Castillo de Aro, Móra de Ebro, Móra la Nueva, San Quírico Safaja, Aliñá… El 1978, amb la caiguda de la dictadura, aquests topònims van tornar a ser els habituals a tot arreu… excepte a una localitat que encara manté avui en dia el topònim castellanitzat. Es tracta de Cabacés, municipi del Priorat que continua escrivint-se amb la grafia castellana perquè els habitants van voler mantenir-la per “tradició” després de la dictadura. El nom d’aquest poble s’ajusta a les normes ortogràfiques castellanes i no a les catalanes. L’exònim castellà és l’oficial, tot i que hi ha una reivindicació perquè el municipi torni a dir-se Cabassers, el seu nom en català.
Així, el topònim Cabacés és l’oficial, però el correcte i defensat per l’Institut d’Estudis Catalans és Cabassers. Aquesta és la forma catalana que intenta reimplantar-se per fugir de la castellanització d’aquest topònim que per ara continua sent l’oficial. Cabacés s’accentua segons les normes ortogràfiques castellanes del 1738 i el primer cop que es troba constància d’aquest topònim és en un document de 1742. El 1868 l’Institut Geogràfic i Estadístic espanyol va fixar Cabacés com a nom oficial, tot i que molt sovint es trobava escrit com a Cabasés en un intent de mantenir la pronunciació catalana. Cabacés no es va implantar completament fins que el franquisme no la va imposar un cop guanyada la Guerra Civil. Poc va importar que la Generalitat l’hagués oficialitzat el 1933.
Campanya perquè el poble torni a dir-se Cabassers
Carles Prats és un dels impulsors d’una campanya que s’ha engegat a Cabacés per demanar oficialment a l’Ajuntament que adopti com a forma oficial del topònim la forma normativa catalana, és a dir, Cabassers. També s’han dirigit al Departament de la Presidència de la Generalitat per tal que resolgui les contradiccions jurídiques que genera que el municipi no compleixi les disposicions sobre política lingüística a la toponímia oficial com la resta de localitats.
4
25
