Plataforma per la Llengua ha analitzat, per quart any consecutiu, els usos lingüístics del Saló de l’Ensenyament pel que fa a la retolació, fullets, atenció oral i webs i ha constatat que la Generalitat de Catalunya permet un any més que la meitat dels estands al Saló de l’Ensenyament menystinguin el català, ja que 5 de cada 10 continuen menyspreant el català en algun dels elements analitzats. Per exemple, l’entitat denuncia que en el pavelló de les universitats alguns elements analitzats han empitjorat i que el 53,9% dels stands han ignorat igualment el català en algun dels ítems: la retolació, els fullets, l’atenció oral o la pàgina web. L’ONG del català considera “inadmissible” que els Departaments d’Educació i Formació Professional, i Recerca i Universitats no hagin fet valdre la seva posició per assegurar que tots aquests elements fossin en català.
Tot i que els estands que tenen tots els elements en català van a més, passant del 34,4% al 46,1% en tres anys, encara hi ha un 53,9% d’aquest any que no compleix la normativa. Plataforma per la Llengua ha reclamat a Fira de Barcelona i a la Generalitat, soci principal de l’organització, que “forcin els expositors a través de clàusules específiques per garantir l’atenció en català i perquè incloguin la nostra llengua a la retolació i als fullets”. A més, en el cas d’expositors dels territoris de parla catalana, l’entitat va demanar que se’ls forcés a incorporar el català a la pàgina web. Arran d’aquella petició, Fira de Barcelona va començar a fer un seguiment més exhaustiu del compliment de la normativa lingüística per als estands, i el Departament d’Educació i Formació Professional va fer arribar als expositors d’aquest àmbit un recordatori de les seves obligacions lingüístiques.
Millores en els cicles formatius, però retrocés a les universitats
L’estudi de l’ONG del català també conclou que més de la meitat dels estands, el 53,9%, tenen almenys algun element sense presència del català, i gairebé un de cada cinc, el 18,9%, no en té cap. Tanmateix, el català és majoritari en alguns àmbits com la retolació (68,5%) i l’atenció oral (60,8%), però hi continua havent mancances significatives, especialment en els fullets, on un 33,8% dels estands no en tenen en català, i en les pàgines web, on el 36,4% no disposen de versió en català. A banda d’això, l’edició d’aquest 2026 també confirma una evolució desigual entre pavellons.
Per primera vegada, el pavelló dedicat als cicles formatius presenta millors dades globals que el centrat en universitats. A això, segons l’entitat en defensa de la llengua, és degut a “una millora sostinguda en tots els indicadors, especialment en l’atenció oral, que creix més de deu punts en un any”. Tot i això, Plataforma per la Llengua adverteix que encara hi ha marge de millora i insta a consolidar aquesta tendència. Per contra, el pavelló de les universitats hi ha un estancament i, fins i tot, retrocedeix en aspectes clau. En aquest sentit, destaca que la meitat dels estands no tenen fullets en català i l’atenció oral continua sent un dels punts més febles, amb una presència pràcticament dividida. A més, els estands nous, que registren nivells d’incompliment molt elevats, i l’augment de centres internacionals contribueixen a empitjorar el resultat final de l’estudi.
Plataforma exercirà més pressió davant l’incompliment sistemàtic de la normativa
L’anàlisi de l’entitat identifica diversos perfils d’expositors que any rere any ignoren el català. En el pavelló dedicat a les universitats destaquen les escoles de negoci i màrqueting, les residències d’estudiants i les institucions estrangeres, moltes de les quals no ofereixen cap mena d’informació en català malgrat participar de forma continuada al Saló. Pel que fa al pavelló dels cicles formatius, destaquen de forma negativa les escoles d’idiomes o intercanvi, d’aviació, de veterinària i d’estudis artístics o audiovisuals. Davant aquesta situació, l’ONG del català subratlla que es tracta d’entitats que fa anys que exposen i que, per tant, haurien de conèixer i complir la normativa lingüística.
A més, mostra la seva preocupació perquè els centres internacionals s’incorporen “sense adaptar-se a la llengua del país”, un fet que contribueix a degradar el paisatge lingüístic del Saló. Finalment, Plataforma per la Llengua ha anunciat que davant aquesta situació reforçarà les seves actuacions amb dues línies principals. Així, intensificarà la pressió institucional sobre els departaments implicats de la Generalitat i sobre l’organització del Saló per garantir el compliment efectiu de la normativa lingüística. De l’altra, impulsarà accions més específiques i focalitzades sobre els centres que incompleixen de manera sistemàtica.
