L’escriptora Estel Solé, guanyadora del 45è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la Aquest tros de vida, ha denunciat a través del seu compte a la xarxa social X que el passat 22 de febrer va patir la catalanaofòbia d’un taxista. Segons el seu relat dels fets, Solé va reservar un taxi per a la meva mare i la seva criatura, però com que no arribava va decidir trucar el conductor, que li va contestar amb males paraules després que ella li parlés en català. Ya le he dicho a tu madre que me habléis en castellano, remarca que li va dir el taxista, però ella no es va callar i, segons exposa, li va cardar “quatre crits” i va penjar per, tot seguit, cancel·lar el serve. “A prendre pel cul el fatxa”, sentencia.

Solé ha ampliat el relat dels fets en declaracions al programa La Selva de TV3, on ha admès que està “emprenyada, dolguda, però contenta d’estar-ho” i també s’ha mostrat satisfeta de la reacció que va tenir. “Crec que s’ha d’acabar l’època dels lliris, l’època d’aquesta submissió complaent i que ja va sent l’hora de treure la nostra mala llet per defensar els nostres drets”, ha reivindicat. Estel Solé ha reproduït els fets que va denunciar a les xarxes socialsi i ha afegit que arran de la reacció del taxista li va “petar un cable” i va “plantar cara” al taxista, a qui li va “cantar les quaranta”. “Vaig demanar de cancel·lar el servei, i li vaig dir que era un feixista,”, ha reblat.

A més, ha exposat que per a ella és “indubtable” que una persona que imposa la seva llengua betant el seu dret de parlar català “està tenint un comportament absolutament feixista”. Davant aquest episodi, Estel Solé ha animat els catalanoparlants a no creure’s el “mantra” que pronuncia “fins i tot de gent d’esquerres” que diu que el problema és que els catalans “no som prou simpàtics” o que “la gent no parla català perquè l’imposem o perquè no som amable”. “El que vinc a dir és que un dret és un dret, i és molt perillós i molt pervers subordinar aquest dret a la possible simpatia o no d’una persona, en aquest cas d’un parlant”, ha subratllat.

“Tenim el dret de parlar català”

Més enllà de la antipatia o la simpatia, l’escriptora remarca que els catalanoparlants “tenim el dret de parlar català i que faríem bé de començar plantar cara”, i ha lamentat que “ens manca autoestima i ens sobra bonomia” en aquest sentit. “No hem de permetre més que es trepitgin els nostres drets”, ha indicat. També ha criticat l’abandó de les institucions i, finament, ha apel·lat a la “mala llet” dels catalans per defensar els seus drets. “Un pot tenir mala llet i respectar molt, i un amb molta simpatia pot faltar el respecte. Així que d’aquí el meu està emprenyada, però orgullosa de mi mateixa de no haver cedit davant una vulneració lingüística, en aquest cas”, ha conclòs.

Comparteix

Icona de pantalla completa