Un informe de Plataforma per la Llengua revela la “precarietat absoluta” del català a les sales de cinema. L’estudi, que s’ha elaborat a partir de les dades del Departament de Política Lingüística i de la informació facilitada per distribuïdores i sales de cinema, ha revelat que només dos dels 114 títols en català estrenats el passat 2025 s’han projectat a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra. I la majoria de les estrenes que han anat més enllà de la part del Principat que és dins de l’estat espanyol –no hi ha dades de la Catalunya Nord– només s’han vist en una o dues sales. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe, i també assenyala que el 85% de les pel·lícules estrenades en català el 2025 no s’han pogut veure als cinemes del País Valencià, a les Illes Balears o a Andorra.
Entre el 3 de gener i el 25 de desembre de 2025 –l’últim dia de l’any amb estrenes cinematogràfiques–, es van estrenar un total de 114 pel·lícules i documentals en versió original, doblada o subtitulada al català dins del circuit comercial. Totes aquestes estrenes es van projectar a Catalunya, però, en canvi, només 20 es van programar en cinemes del País Valencià (17,5 %), 17 a Andorra (14,9 %) i 16 a les Illes Balears (14 %). Entre totes aquestes, només Wolfgang i Mar i cel es van poder veure als cinemes dels quatre territoris. A més d’aquestes dues, si s’aparta Andorra de l’equació, només n’hi ha hagut 5 més que s’han pogut veure simultàniament a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Totes en versió original en català a excepció de Detectiu Conan: One-eyed flashback, que estava doblada al català.
L’ONG del català subratlla que l’informa conclou que hi ha una distribució “molt desigual” del cinema en català i una oferta “extremament limitada” fora de Catalunya, sovint reduïda a una o dues sales i amb poques sessions. En aquest sentit, explica que al País Valencià no hi ha hagut cap pel·lícula doblada que s’hagi estrenat a més d’un cinema, concentrant la majoria de les projeccions als Multicinemes Sucre de Vila-real (Castelló). Pel que fa a les Illes Balears, gairebé totes les estrenes s’han pogut veure només a Palma, majoritàriament al CineCiutat, però hi ha hagut algunes altres que s’han estrenat als cinemes de la cadena AFICINE a Palma i a Manacor. En canvi, a la resta d’Illes la programació de films doblats en català ha estat “testimonial”. Això contrasta amb la situació viscuda a Andorra, on les còpies doblades al català han estat les majoritàries, un fet que ha permès que s’hi poguessin veure alguns dels títols més taquillers de l’any.
Només la meitat de les pel·lícules més taquilleres tenien versió doblada al català
Segons les darreres dades que s’han conegut del 2025, de les 10 pel·lícules més vistes a tot l’Estat només la meitat disposaven d’una versió en català: Jurassic World: El renéixer, Avatar: Foc i cendra, Una pel·lícula de Minecraft, Zootròpolis 2 i Com ensinistrar un drac. Totes cinc s’han pogut veure en català a Catalunya, mentre que a Andorra se n’han pogut veure quatre i només una a un únic cinema del País Valencià. Cap sala de les Illes Balears ha programat sessions en català de les pel·lícules més exitoses de l’any.
De fet, l’informe també evidencia que la presència del cinema en català fora de Catalunya es basa en versions originals en llengua catalana, mentre que les pel·lícules doblades tenen una presència molt minoritària. Al País Valencià, de les 20 pel·lícules estrenades en català, 12 ho van fer en versió original i només 8 amb doblatge, cap de les quals es va projectar a més d’un cinema. A les Illes Balears, 10 de les 16 estrenes van ser en versió original, i la majoria es van concentrar al CineCiutat. “El doblatge en català és clau per garantir l’accessibilitat a un públic ampli, però pràcticament no arriba als cinemes d’aquests territoris”, conclou l’ONG del català.
La recepta de Plataforma per la Llengua per revertir la situació
L’entitat en defensa del català recorda els èxits recents com Alcarràs, Casa en flames, El 47 o Wolfgang per remarcar que el problema no és la manca de públic, sinó la manca d’oferta. És per això que Plataforma per la Llengua reclama a les administracions que augmentin les ajudes al doblatge i a la subtitulació, que condicionin els ajuts públics a una promoció efectiva de les versions en català i que facin complir la legislació vigent. L’ONG del català recorda l’existència de la Llei del cinema de Catalunya, que estableix quotes mínimes de cinema en català, però lamenta que aquesta normativa s’incompleix de “manera sistemàtica” des de fa més de quinze anys. “La manca de desplegament reglamentari i de sancions ha impedit revertir la situació de precarietat del català a les sales”, argumenta, i també critica que la manca de regulació a la resta de territoris de parla catalana deixa el cinema en català a expenses de la voluntat de distribuïdores i exhibidors.
