Elsa Quíntas, mare d’un nen de quatre anys, va intentar per tots els mitjans matricular el seu fill en una escola on les classes s’impartissin en gallec. Va ser totalment impossible, malgrat viure a la capital de Galícia, Santiago de Compostel·la. Això la va reafirmar en les seves conviccions i, juntament amb A Mesa pola Normalización Lingüítica, l’ONG del gallec, va crear la iniciativa Familias polo Galego. Aquesta àrea dins l’entitat aglutina pares que lluiten des de dins de les escoles perquè es compleixin els drets lingüístics dels seus fills. “La meva implicació és interessada, com a família afectada, perquè s’està vulnerant la legislació i els drets dels nostres fills”, explica Quíntas en declaracions a El Món. La situació del gallec a l’ensenyament evidencia el retrocés de la llengua en mans d’una Xunta de Galícia, presidida pel PP, decidida a substituir-lo pel castellà, fins al curs que a l’escola no es pot fer servir per a assignatures estructurals com les matemàtiques.
Quíntas explica el cas d’una mare que va denunciar en una de les reunions del grup de pares que la professora substituta del seu fill havia anunciat que faria les classes en castellà malgrat que ho havia de fer en gallec. La seva excusa era que no tenia prou competències lingüístiques. “Molts cops les famílies tenen por de denunciar aquestes coses per les possibles represàlies als seus fills. Nosaltres garantim l’anonimat de les famílies que denuncien i treballem perquè es compleixin els drets lingüístics”, apunta aquesta mare, que prèviament va ser presidenta de l’ONG del gallec.
Les Familias polo Galego es reuneixen anualment en unes jornades en què donen recursos als pares i mares perquè s’enfrontin a les situacions que es viuen als centres educatius. “El que volem és defensar-nos, en definitiva. Només cal veure els estudis: cada cop surten més alumnes sense competència lingüística en gallec”, lamenta. Quíntas és conscient que perquè la situació canviï cal un gir en les eleccions que expulsi el PP de la Xunta aquest diumenge. Això és el més urgent segons Marcos Maceira, president de A Mesa pola Normalización Lingüística, l’equivalent de la Plataforma per la Llengua a Galícia.
El gallec, prohibit en les assignatures importants i expulsat de l’educació infantil
Maceira lamenta els passos enrere que ha fet la llengua des que el PP va tornar a la presidència del govern gallec l’any 2009, després d’una legislatura amb el socialista Emilio Pérez Touriño com a president. De fet, el primer que va fer Alberto Núñez Feijóo en convertir-se en president gallec va ser eliminar el requisit de la llengua en les proves d’accés a funció pública. “El següent va ser un decret contra el gallec en l’ensenyament que continua vigent i que és una barbaritat”, denuncia Maceira. Es tracta d’un decret pel qual es prohibeix l’ús del gallec per impartir matemàtiques, física i química i tecnologia i que, a més, únicament promou el gallec a les zones on ja és llengua majoritària, mentre que als llocs amb més castellà es prioritza el castellà.
“Tot això ha desembocat en una reducció bestial de l’ús del gallec a infantil i primària. Segons el nostre estudi més recent, només un 9% de les escoles infantils utilitza majoritàriament el gallec”, alerta el president d’A Mesa. Per acabar-ho d’adobar, el 100% de les escoles infantils tenen material didàctic en castellà, i només un 30% fa servir alguns llibres en gallec. “La Xunta promou l’ús del llibre digital i només compra els que són en castellà, cosa que provoca que fins i tot les assignatures que havien de ser en gallec no ho siguin”, afegeix.
Aquesta allau de mesures per arraconar el gallec ha provocat un augment significatiu del nombre de nens que diuen que no són capaços d’expressar-se en gallec. L’últim estudi d’A Mesa, del 2018, apunta que un 23,9% dels menors de 24 anys, és a dir, gairebé un de cada quatre, no saben parlar gallec. “És una xifra que mai s’havia vist en la història de Galícia. Tots els nens sabien parlar gallec, fins i tot en les circumstàncies en què no s’ensenyava en les escoles”, explica Maceira. La dada més preocupant per a l’entitat és la pèrdua de parlants en els últims vint anys: s’ha passat d’un 70% de la població acostumada a fer servir el gallec a únicament un 51%.
En canvi, la Xunta es defensa i apunta que un 52% de la població continua parlant el gallec de forma habitual i un 88% sabria parlar-lo molt o bastant bé. “Poques llengües europees de les anomenades minoritàries poden presumir de dades així. És la llengua cooficial més parlada i amb més coneixement”, sosté la Secretaria de Política Lingüística. La Xunta també addueix que no s’estan perdent parlants de gallec, segons les dades de l’Institut Gallec d’Estadística: “D’un 51,49% de persones monolingües en gallec o bilingües amb predomini del gallec de l’enquesta del 2014, passem al 52,29% el 2019. Això no és un descens, sinó un manteniment”, argumenta la versió oficial.
La pressió social de resistència dels defensors del gallec
El panorama, malgrat la defensa de la Xunta, no convida gaire a l’optimisme, però Maceira assegura que el moviment a favor de la llengua és molt fort. “La pressió social és, precisament, el que ha aconseguit amortir una mica les mesures del PP”, explica. Apunta que el decret de l’ensenyament era molt més agressiu abans de les protestes i que altres mesures s’han portat al jutjat i s’han aconseguit frenar. “Tenim la sensació que resistim, però perquè hi ha un esforç social molt important”, celebra.
La consciència social ha crescut en els últims anys segons demostren les dades d’A Mesa relatives a les queixes lingüístiques. L’entitat té un servei de queixes -A Liña do Galego, molt similar al de la Plataforma per la Llengua– gràcies al qual els afectats poden denunciar vulneracions lingüístiques. “Les discriminacions lingüístiques són cada cop més freqüents, sobretot per part del funcionariat, que es nega a parlar en gallec tot i que això incompleix la legislació. Cada cop rebem més queixes, sobretot relacionades amb el Servizo Galego de Saude (SERGAS)”, explica Maceira amb relació a la sanitat pública de Galícia.
A Mesa és l’única entitat que atén queixes relatives a la llengua, tot i que és la Secretaria de Política Lingüística qui hauria de fer-ho. “La consciència de queixa està incrementant, però una altra cosa és que se solucionin els problemes, perquè molts deriven també de la legislació estatal que impedeix l’ús lliure de la llengua en molts àmbits”, rebla. Afegeix que a escala estatal “cal molt més que poder parlar gallec al Congrés” i demana al partit socialista “un esforç molt més gran”.
Una política “edulcorada”, però “igualment agressiva” contra el gallec
El lingüista Carlos Callón, autor d’O libro negro da lingua galega, coincideix que des que el PP va arribar al govern de nou el 2009 “no hi ha hagut una sola mesura a favor del gallec” i sí “molt retrocés”. “El 2009 van fer una campanya molt galegofòbica, ara continuen amb la mateixa política, però edulcorada, amb narcòtics perquè passi més desapercebuda”, alerta.
Callón recorda una de les mesures aplicades per Feijóo quan va arribar al poder que més el van preocupar: donar de baixa les subscripcions a diaris i publicacions en gallec. “Això que ara han fet Vox i PP i s’ha denunciat al País Valencià, ja havia passat a Galícia, en tenim la primícia”, diu amb ironia. Una de les publicacions que es van donar de baixa va ser el setmanari A Nosa Terra, que tenia cent anys d’història. “Ara hem aconseguit un altre cop tenir un diari en gallec, però ha estat una travessia pel desert. L’únic diari en gallec que hi ha no rep ajudes de la Xunta i això s’ha de denunciar perquè va contra qualsevol principi democràtic i de pluralitat”, raona.
L’altra mesura que més li va impactar com a activista pel gallec i defensor aferrissat de la llengua és la prohibició d’impartir matemàtiques, física i química i tecnologia en gallec. “Van vendre que era per la tradició. Em pregunto quina és la tradició. La dels prejudicis? La del menysteniment? Tenen la idea que el castellà és la llengua de l’abracadabra, la que obre portes a tot arreu”, critica. El lingüista assegura que els gallecs només volen “desenvolupar la seva vida en la seva llengua”. “El despropòsit va arribar fins al punt que ja tenien els llibres de text comprats i quan van aprovar el decret van obligar a llençar-los per tornar-los a comprar en castellà. On s’ha vist això d’ordenar tirar llibres gratuïts per a les famílies, sigui quina sigui la seva llengua, per fer que els comprin en castellà?”, diu indignat.
La Xunta sosté que hi ha moltes mesures en marxa per defensar el gallec
La Secretaria de Política Lingüística de la Xunta, en resposta a El Món, assegura que treballa en formació i dinamització de la llengua per tal que no es perdin parlants. “Fem accions dirigides a les famílies, a la infància i a la joventut i creem eines que permetin i garanteixin que es pugui viure en gallec”, assegura. Com a exemple posa els programes de suport a les persones que s’inicien al gallec i, en especial, 21 días co galego e +, un programa dirigit als joves per canviar els seus hàbits lingüístics des de les escoles. “Tenim una legislació que garanteix l’aprenentatge del gallec en igualtat de condicions que el castellà a les escoles i els resultats són més que satisfactoris i l’avalen”, asseguren.
Una de les accions en què insisteixen des de la Xunta és el Proxecto Nós, del qual s’encarrega la Universitat de Santiago de Compostel·la i que pretén garantir el dret a accedir a l’àmbit digital en gallec. “L’objectiu és tenir recursos i desenvolupar eines d’alta qualitat per al processament automàtic del gallec tant oral com escrit. Això facilitarà la creació de productes i serveis finals basats en la llengua gallega per part d’empreses, institucions i organitzacions, tant públiques com privades”, expliquen. A més, apunten que també han elaborat materials per als cursos online que organitzen perquè adults puguin aprendre la llengua gallega i que han arribat a acords amb plataformes audiovisuals per incloure el gallec als seus catàlegs. Ara, asseguren, començaran a desplegar accions en l’àmbit de l’esport.
“L’Estatut és lletra morta”
Carlos Callón, en canvi, alerta de la caiguda del nombre de parlants provocada per les mesures de la Xunta. Es pregunta com pot ser que “la caiguda més gran de parlants de la història” s’hagi produït ara que hi ha un Estatut que reconeix el gallec i que marca l’obligació de les administracions públiques de promoure’n l’ús. “En realitat l’Estatut és lletra morta i les administracions no compleixen, mantenen la inèrcia de segles de repressió”, denuncia.
“Hi ha violència física escolar documentada des de la primera meitat del segle XVI fins als anys 80. Són massa anys sembrant automenysteniment, i les autoritats, en comptes de dir a la gent que s’ha de sentir orgullosa del gallec dificulten el coneixement de la nostra pròpia història”, rebla el lingüista, que creu que per sortir d’aquesta situació cal la implicació del moviment social i de les autoritats. “Hem de caminar amb dues cames: que continuï el moviment social fort que tenim malgrat els atacs i que les institucions acompanyin”, assegura.
Callón creu que el BNG ha d’assumir la responsabilitat de govern com a primer pas per a aquest canvi, perquè considera que els processos de recuperació de les llengües no passen únicament per les polítiques lingüístiques. “Ha d’anar acompanyat per un procés de sobirania, perquè com més n’hi ha més s’utilitza la llengua i més projecció de futur té”, conclou.
Les campanyes en marxa per millorar la salut del gallec
Maceira comparteix el discurs de Callón, però mentre la situació no canviï treballa des de A Mesa per millorar la salut del gallec. En aquest sentit, tenen diverses campanyes, una de les quals va dirigida a les empreses per promoure l’ús del gallec en el sistema productiu i l’atenció al públic i s’anomena Abertos a o Galego. Per altra banda, amb la campanya Familias polo Galego l’entitat treballa per promoure l’ús del gallec a les escoles i fer pressió per la llengua. La més exitosa, però, ha estat Xabarín, la iniciativa que busca la creació d’una plataforma audiovisual infantil en gallec. L’entitat va recollir 33.000 firmes per portar al Parlament gallec i es va aprovar per unanimitat tirar endavant la plataforma, que està a punt de fer-se realitat. A Mesa té moltes esperances dipositades en aquesta plataforma: “Els nens han de poder créixer en gallec i aquest és un primer pas”.
