El català es manté com la principal llengua d’identificació i d’ús habitual a Manresa –considerada popularment el cor de Catalunya arran d’un eslògan encunyat el 1969 per la posició geogràfica que ocupa–, però mostra símptomes d’estabilització i de vulnerabilitat en la interacció social quotidiana. Així ho palesa l’Enquesta d’Usos Lingüístics 2025, elaborada per l’Ajuntament de la capital del Bages a partir de 618 entrevistes. El document constata que un 51,8% de la població fa un ús habitual del català —xifra molt superior a la mitjana del conjunt de Catalunya (32,6%), però lluny del 59,6% que registren les Comarques Centrals—, mentre que la subordinació lingüística en la conversa continua sent una assignatura pendent: més del 54% dels catalanoparlants canvien al castellà si l’interlocutor els respon en aquesta llengua.
Un dels fenòmens més rellevants que aporta la radiografia demogràfica i social de l’enquesta és el comportament de la llengua segons el concepte d’origen i d’adscripció. Mentre que el català és la llengua inicial –l’apresa a la infantesa– del 40,3% dels enquestats, aquest percentatge creix fins al 50,1% quan es pregunta per la llengua d’identificació i s’enfila fins al 51,8% en l’ús habitual. El castellà recorre el camí invers: un 38,5% el té com a llengua inicial, però la xifra cau al 30,7% com a llengua d’identificació i se situa en el 34,2% com a llengua habitual. Pel que fa a altres llengües no oficials, associades a una població d’origen estranger que frega el 30% a la capital del Bages, passen d’un 17,4% com a llengua inicial a un 6,6% com a habitual.
A la llar, el català és l’idioma exclusiu en el 43,9% dels casos. L’enquesta reflecteix una tendència de fons en la transmissió intergeneracional: mentre que la comunicació amb els pares se situa al voltant del 40%-41% en català, l’ús del català amb els fills puja fins al 49,3%, consolidant un cert guany de pes relatiu en el nucli familiar. El castellà, en canvi, tot i tenir una presència important a la llar, tendeix a reduir-se en la transmissió generacional. En efecte, només un 27,1% de les llars manresanes es comuniquen només en castellà, un percentatge que cau gairebé cinc punts pel que fa amb la llengua que parlen amb els fills.
Reculada en la sanitat i l’Estat, hegemonia a les institucions catalanes
En l’àmbit de la interacció social i institucional, el comportament del català varia de manera notable segons la naturalesa del servei o la relació. La llengua és clarament hegemònica quan la ciutadania s’adreça a la Generalitat (66,8%), a l’administració local (63,3%) o als cossos policials com els Mossos d’Esquadra i la Policia Local (61,4%). Per contra, l’ús de la llengua cau en picat en l’atenció sanitària i en els tràmits amb l’Estat. Només un 44,2% dels manresans parla només en català quan acudeix a la consulta del metge —enfront d’un 35,2% que ho fa en castellà— i un 40,4% l’utilitza davant l’administració de l’Estat a Catalunya, on la presència del castellà s’enfila al 35,9%. En l’entorn de consum i relacions de proximitat, la pràctica de l’esport (52,2%) i el petit comerç (47,6%) encapçalen l’ús del català, mentre que en la feina amb els usuaris baixa fins al 29,9% i entre amics se situa en el 29,1% d’ús exclusiu.
El fre del canvi d’idioma i el biaix digital
L’anàlisi de les actituds lingüístiques posa de manifest una dinàmica d’alta adaptabilitat que frena el consolidacióde la llengua. Tot i que el 66% de la població inicia les converses en català “sempre” o “molt sovint”, la barreja d’interlocutors fa que un 54% dels ciutadans passi automàticament al castellà si se’ls respon en aquesta llengua. En sentit invers, un 59,8% dels qui parlen en castellà canvien al català si la resposta és en català. Només un 23,6% manté el català independentment de la llengua de l’interlocutor. Aquestes febleses tenen un clar reflex en l’entorn digital. Si bé el català és utilitzat per al voltant del 35%-39% de la població en missatgeria o publicacions a xarxes socials, la meitat dels manresans (50,9%) manté el seu telèfon mòbil configurat en castellà, enfront del 41,5% que el té configurat en català.
Una campanya per mantenir el català
L’Ajuntament de Manresa ha posat en marxa la campanya ‘No canviïs mai’, una iniciativa destinada a combatre la tendència habitual de canviar del català al castellà quan ambdues llengües conviuen en una mateixa conversa, una actitud que queda palesa en l’enquesta feta pública aquest dimarts. La peça central d’aquesta ofensiva lingüística és un espot institucional protagonitzat per l’actor bagenc Jan Buxaderas Escolà, amb la col·laboració de l’entitat cultural i teatral Els Carlins. L’audiovisual, posa l’accent en el contrast entre la realitat demogràfica i el comportament lingüístic. Mentre que el 93% de la població de Catalunya declara entendre el català —una xifra que a Manresa s’enfila fins al 98%—, el canvi automàtic de llengua per raons d’aparença o socials continua sent una pràctica arrelada. L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha advertit que “no es pot badar” amb la llengua. En aquest sentit, ha exposat que la realitat lingüística del municipi està marcada per una “diversitat cultural i lingüística important”, un fet que fa que la llengua comparteixi espai amb el castellà i altres llengües. Des de l’Ajuntament defensen que mantenir el català pot ser un motor per facilitar-ne l’aprenentatge i practicar-lo.
