La situació del català en el sistema sanitari és crítica i una mostra clara n’és el degoteig de denúncies per discriminacions lingüístiques del personal sanitari vers els pacients, com el cas de la Dexeus. Però aquesta situació és complexa i hi ha molts factors que afavoreixen la poca presència del català en aquest àmbit. Un d’ells és que un 37% d’estudiants del grau de Medicina provenen de fora de Catalunya -el 35% de la resta de l’Estat i el 2% de l’estranger-, i acostumen a ser estudiants de pas que després no es queden a treballar aquí. Una situació semblant es produeix amb els residents, que s’especialitzen aquí per després retornar al seu lloc d’origen, i també amb la contractació de metges estrangers per fer front a la manca de professionals que hi ha en el sector. La solució, segons experts consultats per El Món, no és senzilla perquè fa molts anys que no es compleix la llei, però s’hi ha de posar remei més aviat que tard perquè la situació no esdevingui irreversible. Posen exemples a seguir com Dinamarca o Països Baixos per capgirar-la. “Si no es fa res, ningú parlarà català a la salut d’aquí a poc temps”, adverteixen. I creuen que part de la solució també passa per la “conscienciació i per “l’exigència i la pressió social”.
El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, que és metge de professió, alerta que el problema no és l’origen dels professionals, sinó que la situació que es troben quan arriben. “Si aquesta trobessin que a les universitats i per treballar fes falta el català, tothom l’aprendria”, exposa. En aquest sentit, posa l’exemple de la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca) que fa tots els graus en danès, “una llengua d’una mida més petita pel que fa a parlants que el català, però en un ordre de magnitud semblant, i està per davant en el rànquing de qualsevol universitat catalana i espanyola”. “Fer la docència en una llengua mitjana no et resta qualitat” com demostra el cas de Dinamarca, remarca Escuder, i sentencia que a Catalunya “el problema és aquí”.
El doctor Lluís Mont, president de l’Associació de Metges-Salut pel Català, per la seva banda, posa l’exemple dels Països Baixos perquè quan “et vols col·legiar a Holanda t’exigeixen primer l’holandès abans de poder exercir al país“, i remarca que és molt difícil solucionar el problema actual “si no fas lleis així i no fas complir la normativa vigent, com la del nivell C”, ja que, segons denuncia “no el demana ningú i no passa res”. “Vius en un món paral·lel on es fan unes lleis, però després no es compleixen”, insisteix, i critica que “les autoritats, de moment, eviten el conflicte i tiren pel dret”. “El que ens mata és que no hi hagi voluntat de posar unes normes respecte a la llengua a la universitat i al món professional”, conclou.
“Tenim un problema collonut per no haver fet complir la llei durant anys”
Una opinió que comparteix Escuder, que afegeix que “després de tants anys de no complir la llei tenim un problema collonut que a altres llocs, com que han fet les coses bé, no tenen”. “Si els estudiants de medicina, o la gent que ha de treballar en el sector que sigui, arriben a un lloc on el català fa falta, la gent aprèn català”, insisteix, i compara la situació de Catalunya amb la d’altres indrets com Suècia on t’exigeixen el suec.
Arribat el punt en què es troba el català, Mont creu que la clau per revertir la situació actual també passa per “l’exigència i la pressió social” que es pugui fer, i denuncia que el nivell que s’exigeix actualment “és mot baix” perquè “ni a l’ICS exigeixen un nivell C de veritat”. “Que les universitats i els graus fossin en català, solucionaria la qüestió amb els estudiants que venen de fora, i després caldria fer complir la Llei de Política Lingüística a l’àmbit sanitari, que se l’han petat governs de tots colors”, resumeix Òscar Escuder.
Una quota reservada per a estudiants catalans o noves facultats no resoldria el problema
Mont mostra dubtes sobre la possibilitat de limitar l’accés a estudiants que venen de fora a causa del districte únic que hi ha a l’Estat espanyol per accedir a la universitat. “No tens la capacitat de limitar la gent que ve de fora”, apunta en referència al punt de la moció que la CUP, esmenat per Junts, que el PSC, PPC i VOX van tombar al Parlament i que proposava “exigir l’eliminació del districte universitari únic en l’àmbit de l’estat espanyol” o bé “una reserva del 70% de places per a estudiants d’instituts catalans, com demana el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, per facilitar l’accés a la formació universitària dels estudiants catalans”. “És complicat”, conclou. Sobre la possibilitat de reservar un percentatge de places a estudiants catalans, el president de Plataforma per la Llengua creu que “podria ser una solució parcial” perquè si guardes, per exemple, un 70% o un 80% de places per a aquests estudiants és obvi que “tindràs un gruix de metges que sap català”, però assenyala que “no és fonamental” per resoldre el problema perquè “de metges en continuaran faltant”.
D’altra banda, sobre la possibilitat de crear noves facultats, el president de l’Associació de Metges-Salut pel Català opina que “està molt bé, i segurament és necessari perquè hi ha una manca de professionals, però més enllà d’això el tema lingüístic és el tema lingüístic, i cal que la gent que estudiï aquí ho faci en català i intentar que Catalunya tingui districte únic”. A més, tots dos coincideixen en una diagnosi: amb la creació de noves facultats trigaries sis anys a tenir nous metges i la necessitat de nous metges que hi ha en l’actualitat per fer front a l’allau de jubilacions. “El problema cada vegada és més gros, i és més gros tant pel que fa a la falta de metges com a la repercussió que té en l’aspecte lingüístic”, apunta Escuder.
Conclusions: graus plenament en català, fer complir la llei i conscienciació i pressió social
Amb tot, les conclusions d’Escuder per capgirar la situació de la llengua en l’àmbit sanitari és que “els graus de medicina que es fan a Catalunya siguin en català i que el Govern posi un calendari realista, sense pròrrogues, per exigir un nivell de català” als professionals. “Primer s’ha de fer complir la legislació, és com una cosa molt bàsica”, resumeix Lluís Mont, que també remarca el programa voluntari d’acollida lingüística i cultural que la seva entitat està duent a terme per als residents de l’Hospital Clínic, i s’hi han apuntat 65 de 110. “Com que venen amb un contracte guanyat en una oposició a Madrid, ningú els demana que aprenguin català i es passaran, teòricament, incomplint la llei cinc anys perquè estaran atenent pacients i no seran capaços d’atendre’ls en català”. I es queixa que el govern actual i els anteriors “eviten fer front a aquests forats”.
En aquest sentit, Òscar Escuder planteja que cal fer “conscienciació en l’àmbit dels professionals” i que “els nous col·legiats hagin de fer una sessió obligatòria d’assertivitat lingüística per explicar-los on són i quines condicions lingüístiques han de complir mentre no tinguin domini de la llengua perquè segur que hi ha molta gent que ha vingut des de qualsevol país del món i no són conscients que aquí hi ha una altra llengua, i que no només són drets lingüístics sinó seguretat assistencial”. Un dels altres aspectes que posa sobre la taula és “conscienciar a la ciutadania i fer-li veure que té tot el dret de ser atesa en català i queixar-se si posen problemes perquè ajuden a donar visibilitat i que no es tornin a repetir més endavant”. “Necessitem molta conscienciació dels catalans perquè aquí canviem de llengua constantment, i el missatge que envies al professional és que no li cal el català”, afegeix en aquest sentit Mont, que creu que cal actuar ja i fer un Pacte Nacional per la Llengua. “Cal actuar ja, però cal fer-ho amb un gran suport social”, conclou.
