Com una tradició més de les festes de Nadal, que no nadalenques, tornen a emergir els dubtes sobre si hem de dir ‘Nadal’ o ‘el Nadal’ o ‘els Nadals’. El lingüista i professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears Gabriel Bibiloni en dona les claus en un fil publicat a la xarxa social X, abans Twitter, on evidencia que la llengua parlada genuïna no diu “el Nadal” sinó “Nadal” sense article. Per exemple s’ha de dir “s’acosta Nadal”, “Nadal és una gran festa” o “M’agrada Nadal”, però mai utilitzar l’article en aquestes expressions.
Bibiloni remarca, en aquest sentit, que la Navidad “interfereix el català parlat i sobretot l’escrit” i lamenta que molts cops s’empra el terme incorrecte “el Nadal“, que només es pot fer servir en una excepció. Així, el lingüista exposa que “Nadal” va amb l’article “quan porta una determinació” com, per exemple, quan fem referència a “el Nadal de la meva infantesa”. “I en el mateix cas pot anar en plural: ‘els Nadals que junts hem viscut'”, conclou.
1) Tornem-hi amb “el Nadal”. És evident que la llengua parlada genuïna no diu “el Nadal” sinó “Nadal” sense article: “S’acosta Nadal”, “Nadal és una gran festa”, “M’agrada Nadal”. Però “la Navidad” interfereix el català parlat i sobretot l’escrit. I ara pertot veiem “el Nadal”.
— Gabriel Bibiloni (@bibiloni) November 26, 2025
Posa en dubte el llibre d’estil de la CCMA
D’altra banda, Gabriel Bibiloni exposa que l’És a dir, el llibre d’estil de la CCMA, “s’ha tret de la màniga” una estranya “norma”. Aquesta norma estableix que el terme Nadal va “generalment” sense article, però afegeix que “porta sempre article quan està determinat” –La gran nevada del Nadal del 1962– i pot portar-ne també quan fa de subjecte o de complement directe (amb un valor conceptual més que no pas temporal). Aquesta segona excepció l’exemplifica amb dues frases: “No m’agrada el Nadal / Cal repensar el Nadal”. Per defensar aquesta entrada, el llibre d’estil diu que es pot obtenir més informació en el punt 31.2.4e de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC). “Però la GIEC no diu res d’això”, conclou Bibiloni. En efecte, el punt esmentat pel llibre d’estil només diu que es pot fer servir “el Nadal” en el cas de determinació com el mateix professor exposa i posa l’exemple d'”el Nadal següent ja no van voler assistir al sopar familiar”.
“Fabra també errava”
El lingüista no s’atura aquí en la seva explicació i diu que la darrera versió de la fitxa de l’Optimot “dona una orientació prou encertada” sense rebutjar completament ‘el Nadal'”. “Quan aquestes denominacions no es fan servir estrictament com a expressions temporals, preferentment s’introdueixen també sense article”, exposa el servei de consultes lingüístiques que ofereix el Departament de Política Lingüística de la Generalitat. “Per què no ho rebutja completament? Anem al DIEC”, diu en al·lusió al “preferentment” que fa servir l’Optimot.
6) Però això ja ve del diccionari Fabra (1932). La redacció és quasi la mateixa. I és que Fabra també errava, com tot humà. O la llengua escrita del seu temps ja anava un poc perduda. pic.twitter.com/7m62yZQY91
— Gabriel Bibiloni (@bibiloni) November 26, 2025
El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) explica que Nadal pot fer referència a la festa cristiana en què se celebra el naixement de Jesucrist, i posa aquesta frase d’exemple: Hem passat molts nadals junts, o la frase feta “per Nadal cada ovella a son corral”, una expressió que, segons el diccionari, serveix per “indicar que el Nadal s’ha de passar en família”. Cal fixar-se que en la definició fa servir l’article i, en aquest sentit, el professor emèrit diu que “això ja ve del diccionari Fabra” de 1932 perquè, segons constata, la redacció és “quasi la mateixa”. “I és que Fabra també errava, com tot humà. O la llengua escrita del seu temps ja anava un poc perduda”, conclou el lingüista. En definitiva, en català correcte, s’ha de dir ara ve Nadal; ni ve el Nadal ni venen els Nadals.
