Les xifres han atorgat un bany de realitat a la nova sessió de la comissió d’investigació del Parlament sobre la gestió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Aquest matí, la funcional sala de grups de la cambra catalana, ha encetat la seva feina parant l’orella a Elisenda Xifré, representant de la Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i l’Adolescència. Una intervenció que ha servit per contextualitzar amb la cruesa de les dades la feina i els objectius de la comissió.
En la mateixa línia s’han expressat Jordi Salvia i Joan Enrique Gil Robles, de la Xarxa de Pisos Tutelats, que engloba entitats amb projectes i pisos assistits, que han alertat que la situació de joves extutelats no és una qüestió puntual sinó que és un fenomen “estructural”. Tot plegat arran dels informes de la Sindicatura de Comptes que denunciaven la manca de control i el desori financer i dels contractes de la DGAIA que ha obligat fins i tot, a batejar de nou la institució. Una compareixença interessant perquè les veus que han explicat el seu parer als diputats són les del tercer sector, part imprescindible de la gestió de l’ex DGAIA. Els compareixents han evitat opinar sobre els efectes de la transformació en DGPIA perquè encara és massa aviat per veure’n els efectes.
Defensa del sistema públic
Tots tres compareixents han defensat l’existència d’un sistema de defensa i garantia dels drets dels infants i els adolescents. Un sistema “públic ampli i universal” basat en la prevenció i la protecció. D’aquí que tot i que han admès que cal fer canvis o millorar la “transparència”, els mecanismes de control i regular millor la concertació, sí que han valorat la tasca feta per la DGAIA i el treball de la Generalitat des de l’any 1995 que va crear les figures dels pisos tutelats pels joves amb risc d’exclusió.
De fet, han destacat l’evolució creixent d’extutelats que treballen i estudien o que fan una cosa o l’altra. Els números són faves comptades. Tant Salvia i Gil Robles han recordat que actualment la Generalitat té 2.578 places de pisos d’acollida quan l’any 2012 eren de 356 i el 2016 de 485. “No importa el color de la pell, sinó que realment els joves estiguin acompanyats”, ha subratllat Salvia que feia valdre el fet que un 23% dels joves extutelats estudia i treballa a l’hora.
“Situació d’emergència social alarmant”
Xifré ha assegurat als diputats que només aportaria “dades de context” per explicar després quines propostes com a entitats proposen. Però, era una advertència trampa, perquè Xifré, com qui no vol la cosa, ha fet aixecar les orelles als diputats que en aquestes comissions tenen massa tendència al mòbil i a l’ordinador. Així ha definit la situació com a “emergència social alarmant” destacant la xifra que un 34% dels infants que viuen a Catalunya viuen en situació de risc de pobresa o exclusió social. És a dir, u de cada tres infants.
Del 2016 al 2024 els infants en risc d’exclusió han crescut un 20%, uns 75.000. També ha concretat que dels 16.000 expedients oberts per desemparament el 2016 s’han passat a 19.700 al 2025, un 23% de creixement. A més, ha ressaltat que el 28% de les llars amb infants no poden assumir cap activitat d’oci a la setmana, i el 12% pateixen una “inseguretat alimentària greu”. Unes xifres que no concorden amb, per exemple, les dades d’inversió que per l’atenció social dels joves és de l’1,5% del PIB de Catalunya quan la mitjana europea és del 2,5%.
La situació actual també prové de la crisi de 2009 que es va allargar fins al 2014 i posteriorment, la crisi generada per la pandèmia de la COVID 19. Per reduir aquesta crisi alarmant, reclamen més “transparència” i el “replantejament” les línies de servei que es presten. També, mantenir els serveis de titularitat pública amb mecanismes de control. Per altra banda, ampliar al risc moderat i lleu, i no només de risc greu. En aquesta línia, han admès la manca de famílies acollidores i la necessitat de portar a terme una millora profunda dels serveis residencials.
