L’associació Dret a morir dignament (DMD) ha celebrat aquest divendres l’entrada en vigor de la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia (LORE). Xavier Gol, coordinador d’incidència política de l’entitat, ha afirmat que la llei és un “progrés extraordinari en els drets civils” i ha lamentat que el text hagi trobat “l’oposició d’aquells que s’han oposat a tots els anteriors drets”. “És un dret, el que vol dir que no obliga a ningú”, ha afegit. Cristina Vallès, coordinadora de DMD, ha remarcat que els hagués agradat que la llei fos “més propera al context sanitari que al legal” i que tingués el pacient “al centre”, però ha afirmat que la defensaran “perquè ha costat molt i perquè pugui arribar a tothom qui la demani”.
En referència al procés de tramitació, Gol ha explicat que, des del punt de vista de l’associació, és “feixuc”. “El temps necessari serà d’entre 40 i 45 dies; nosaltres l’hauríem volgut més lleugera”, ha afegit. El coordinador també ha subratllat que és una llei “molt garantista” i que des de l’entitat l’haurien fet més “senzilla”. “Garantir que la persona pren la decisió lliure i voluntàriament; aquests són els aspectes que s’han de garantir”, ha matisat. No obstant això, Gol ha remarcat que la llei és “un gran pas endavant”. “A les persones afectades els donarà molta tranquil·litat. El temps de vida que els quedi el podran viure amb moltíssima més qualitat que no pas si estan patint per saber com moriran”, ha sostingut.
Vallès, per altra banda, ha recordat que ara són les comunitats autònomes qui tenen la “responsabilitat” de desplegar la llei. En aquest sentit, ha afirmat que des del Departament de Salut de la Generalitat estan fent un “esforç”, i ha instat les autoritats a fer un desplegament “equitatiu” a tot el territori que permeti “arribar a tothom”. Vallès ha expressat la seva preocupació pel fet que l’aprovació es produeixi enmig d’una pandèmia, i en aquest sentit ha demanat un “reforç” de la sanitat pública.
Durant l’acte també s’ha presentat la campanya de difusió i sensibilització que impulsaran per donar a conèixer la nova legislació. El projecte constarà d’una sèrie de cinc podcasts que es publicaran fins a finals d’any i on es parlarà de “les possibilitats que ofereix la llei i dels aspectes menys coneguts de la mateixa”, i un llibre electrònic que servirà com a recopilatori de tota la informació.
A la celebració hi han assistit persones com la Carme Barahona, el fill de la qual va ser diagnosticat d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) l’any 2017. “El mateix dia que vam sortir del metge amb el diagnòstic el meu fill va dir que no arribaria al final, que era massa dolorós i que no podia”. Després de buscar solucions per tot el món, el fill de la Carme va decidir començar a pensar “de quina manera podia marxar i quan ho hauria de fer”. Barahona ha expressat que, per ella, tot el procés va ser “molt dolorós, més que la mateixa malaltia”, i ha lamentat que no pogués estar amb el seu fill en el moment que va decidir marxar. “Jo no vaig poder estar amb ell perquè em podrien haver condemnat per parricidi. La malaltia t’ha tocat i tu no l’esculls, però poder estar amb ell jo ho podia escollir, i la llei m’ho negava”, ha explicat. “En aquest moment la persona que no vol acollir-se a la llei té tots els drets; el fet que no hi hagués la llei a mi me’ls negava. Només demano la mateixa llibertat que tenen ells”, ha conclòs.
Els neuròlegs reivindiquen la seva presència durant el procés
D’altra banda, la Societat Espanyola de Neurologia ha posat en relleu que en aquells països on ja existeix una legislació aprovada que regula l’eutanàsia i el suïcidi assistit s’ha observat un augment de les peticions en pacients amb malalties neurològiques o psiquiàtriques, un grup que ja suposa entre el 15 i el 20% de les sol·licituds que s’interposen en aquests països. Per això, han demanat una major presència d’aquests professionals en el procés d’eutanàsia sol·licitant que la valoració neurològica i psiquiàtrica del pacient sigui obligatòria, que sigui un neuròleg qui valori el grau de patiment que causa la malaltia i una major accessibilitat a les cures pal·liatives per aquells qui pateixen una malaltia neurològica, entre d’altres.
L’eutanàsia a Espanya
Amb l’entrada en vigor d’aquesta llei, Espanya es converteix en el sisè país (per darrere d’Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Canadà i Colòmbia) que legalitza l’eutanàsia a nivell mundial. La nova legislació regula el procediment a través del qual el pacient pot sol·licitar que se li apliqui l’eutanàsia, tant en un hospital com a casa. La normativa estableix que només poden demanar-ho pacients majors d’edat que pateixin una malaltia greu, crònica, invalidant o incurable en situacions associades a un “patiment físic o psíquic constant i intolerable”. A més, cal que existeixi la “seguretat” o una gran probabilitat que no hi hagi marge de millora o de cura.
El procés d’implementació de la llei pivotarà essencialment en dos documents: el ‘Protocol per la valoració de la incapacitat de fet’, orientat a establir unes directrius que ajudin als metges responsables a valorar la situació d’incapacitat dels pacients que sol·licitin l’eutanàsia, i el ‘Manual de bones pràctiques’, un text que recull aspectes a tenir en compte durant el procés com ara recomanacions sobre els medicaments a administrar o els documents a utilitzar durant el procés com el formulari de sol·licitud, la fulla d’informació o el consentiment informat.
