La qüestió del gènere, epicentre del conflicte entre tendències feministes

La llei trans serveix de mapa per entendre les divergències dins el moviment feminista, més diversificat que mai

La coneguda com a llei trans d’Irene Montero serveix de mapa per entendre les diferències entre les tendències feministes que conviuen en l’anomenada quarta onada del moviment. El feminisme està més diversificat que mai, i la clau del debat és en l’abolició del gènere, que la llei no inclou. Un sector de les activistes, que reclamen aquesta abolició i que el moviment no sigui el calaix de sastre de totes les problemàtiques, són qualificades per altres col·lectius com a TERFs, per les sigles en anglès de Trans-Exclusionary Radical Feminist (feministes radicals transexcloents). L’àmplia varietat de punts de vista comparteixen una mateixa base: la lluita per la igualtat entre homes i dones. Divergeixen, però, en qüestions com la construcció del gènere, la maternitat subrogada o la prostitució

La controvèrsia que ha generat aquesta llei als carrers s’ha traslladat també a l’executiu espanyol i ha fet trontollar, de nou, el precari equilibri del govern de coalició. Carmen Calvo ha frenat la llei dilluns passat assegurant que “no està a punt” i la seva aprovació s’ha aturat. El focus del conflicte entre les aspiracions de Podem i els ministres socialistes està en els menors i l’autodeterminació de gènere, ja que l’esborrany de la polèmica norma preveu que s’elimini el requisit d’un diagnòstic psicològic per canviar de sexe. És a dir, a partir de l’aprovació de la llei no es requerirà que un metge diagnostiqui disfòria de gènere ni serà obligatori hormonar-se durant un mínim de dos anys abans de poder canviar el sexe als documents oficials. 

Opinions enfrontades

Joana López, de l’Associació de Transsexuals, Intersexuals i Transgèneres de Catalunya, defensa que la llei trans és una passa cap a la despatologització de la transsexualitat: “Per a mi l’acompanyament mèdic està bé, però es tracta de deixar de veure una patologia en la nostra condició”. López reclama més diàleg i que es reconegui els transsexuals com una part més dins del moviment feminista. “Les dones trans no és que vulguem substituir les dones, és que som dones”, afegeix. 

En contra de l’opinió d’aquest col·lectiu trans, altres tendències dins el feminisme consideren que s’ha de donar suport a la seva lluita però no incloure-la com una batalla del moviment feminista. Per això, posen al centre del debat l’abolició del gènere i critiquen amb duresa la llei trans. “Si el que ens oprimeix és el gènere, com ens podem identificar amb una llei que reivindica tot allò que és negatiu per a les dones?”, reflexiona una activista feminista abolicionista que veu en el gènere la perpetuació dels rols imposats pel patriarcat. Aquesta dona –que demana mantenir-se en l’anonimat– rebutja que el seu sector sigui titllat de TERF, una expressió que considera “un insult” creat pel feminisme queer amb la intenció d'”apropiar-se de la lluita de les dones”. Aquest sector de feministes abolicionistes reclamen que s’elimini el gènere com a concepte cultural del que és una dona. Segons la seva posició, això no exclou el mantenir la diferència entre sexes: una cosa és el sexe i l’altra el gènere. I el gènere perpetua els rols opressors de les dones des de fa segles i segles.

Primera diputada trans al Parlament

Quan es constitueixi el Parlament el pròxim divendres, Clara Palau serà la primera diputada trans de la història de la cambra catalana. Malgrat que ja fa anys que va decidir autodeterminar-se com a dona, insisteix a distanciar-se de l’encasellament social. Aquesta diputada electa d’ERC defensa incloure el col·lectiu trans en el moviment feminista, perquè negar-s’hi és “reproduir els esquemes patriarcals” que utilitza el masclisme. “Les dones transsexcloents fan el mateix que el masclisme des del seu privilegi: decidir com s’ha d’estructurar la societat”, lamenta. Palau considera que les feministes “radicals transexcloents” estan “tan imbuïdes” per la lluita contra el masclisme que “han adoptat els seus mètodes”. “La sensació és que estan tancades a si mateixes i no s’obren als canvis del món”, afegeix. 

Una pancarta de la manifestació del 8M el 2020 (ACN)

Els punts de conflicte de la llei

Segons l’esborrany de la llei trans, tampoc no s’exigirà ser major d’edat per prendre la decisió de canviar de gènere. A partir dels 16 anys es podrà escollir lliurement, i en el cas dels menors de menys edat caldrà l’autorització dels pares. 

Jenn Díaz, diputada d’ERC i ponent de la llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista al Parlament, ha participat en els debats sobre la llei trans malgrat que es desenvolupa en un altre àmbit institucional i que la cambra legislativa per on haurà de passar serà el Congrés. Díaz celebra que aquesta llei doni cobertura legal i social als menors que es vulguin autodeterminar. “La violència que pateix la infància trans existeix. L’únic que fa aquesta llei és garantir els seus drets”, assegura Díaz, que en les seves intervencions al Parlament ha comptat amb el punt de vista de Chrysallis, una Associació de famílies de menors trans. Segons la diputada, la llei s’allunya de teoritzacions per donar cobertura a una realitat. “La nostra participació va més enllà de l’autodeterminació i dels debats sobre hormonació”, continua després de lamentar que alguns grups no vulguin legislar sobre la infància trans. “Utilitzar la llei per crear controvèrsia sobre la infància trans és negar que aquesta existeix i pateix violència”, conclou. 

La seva companya de files republicanes Clara Palau hi coincideix i subratlla que la llei intenta “únicament i exclusivament” fer un acompanyament als menors. “Entenc molt bé els infants que dubten sobre la seva situació al món”, explica la diputada mentre rememora el moment en què ella va començar a plantejar-se el seu gènere als set anys. “S’ha de tenir sempre en compte l’opinió dels infants, perquè molts cops el que s’acaba superposant són les pors de les famílies”, continua Palau, que està convençuda que el trànsit no el fan els transsexuals, sinó el seu entorn. 

El no-binarisme

A banda, la llei reconeixerà les persones no binàries, una de les reivindicacions d’algunes branques del feminisme. Això suposa que totes aquelles persones que considerin que no són homes ni dones estaran reconegudes amb categoria jurídica. Isabel Villegas, investigadora en feminisme i cultura digital, valora positivament que la llei trans no opti per abolir el gènere sinó per fer-lo més ampli. Aquesta tendència la representa la teoria queer, que defensa ampliar les identitats de gènere en lloc d’eliminar-lo. 

En el mateix sentit, Jenn Díaz reclama que el no-binarisme s’inclogui en totes les lleis, perquè les persones no binàries pateixen “violència sistèmica i estructural” perquè volen “subvertir els estereotips de gènere i no posicionar-se”. “La nostra voluntat sempre ha estat que la llei contra la violència masclista inclogués les persones no binàries que són llegides com a dones i també pateixen violència”, explica després de subratllar la necessitat que es respecti el “lliure desenvolupament” de la personalitat de cadascú. 

Els reptes del feminisme en l’era de les xarxes

Per a Villegas, experta en feminisme d’àmbit digital, el principal repte del feminisme és ara l’entesa mútua per tal d’“apartar les diferències en lloc de fer-les més evidents”. L’objectiu, diu la investigadora, és atraure tots aquells que encara no estan convençuts de la necessitat d’enfortir el moviment feminista. “El debat d’idees dins el feminisme, que s’exemplifica amb la llei trans, té a veure amb qui és el subjecte feminista i a qui incloem. Ara això s’ha de traduir en qüestions pràctiques”, continua l’experta. 

Villegas considera que les “formes de debat patriarcals i virils” s’estan imposant en el relat feminista, en part gràcies a les xarxes socials. “Les xarxes s’han convertit en un ring de boxa on cadascú vol imposar el seu punt de vista, quan en principi havien d’ajudar a crear un espai de debat sa, inclusiu i sense jerarquia”, conclou Villegas, que lamenta que s’hagi arribat a l’extrem de repartir “carnets de feminista”. 

Comentaris

    Pocs talons 08/03/2021 11:32 am
    La dona, la noia, la nena, s'ha d'anar desfeminitzant. I sóc conscient que es fa. Tòpics femenins: Alts talons: pel carrer ningú va amb talons alts, crec que queden les presentadores de televisió que ja són ridícules; portar grans bosses, cada cop més substituïdes per motxilles que portem tots, nois i noies; Faldilles, poques; maquillatge, poc; ... així en podríem anar trobant. Tenir com a fita una llarga cabellera queda a l'adolescència i el color rosa a la primera infància afavorit encara per les mares i les joguines però es va perdent :És que el món està canviant...
    LA DESTRUCCIÓ DE LA SOCIETAT OCCIDENTAL 08/03/2021 12:32 am
    Els nuclis familiars forts, son els que han portat el progrés economic i social al mon occidental en canvi el que volen les feminazis es la vivenda en exclusiva, els fills en exclusiva i el pare dels fills encara que visqui a sota de un pont que no s'oblidi cada mes de pasar la paga si no vol que li envarguin la nomina o tot el que li queda. I la paraula proporcionalitat queda totalment avolida

Nou comentari