El jutjat contenciós administratiu número 9 de Barcelona ha resolt el recurs presentat per SOREA contra la decisió de l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons de delegar el servei municipal d’aigua en favor del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC). La sentència anul·la, per començar, l’adhesió de l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons al consorci, i després també declara nul·la la modificació de la forma de gestió del servei municipal d’aigua a través de l’empresa GIACSA i la delegació d’aquest servei al CONGIAC.
El recurs de SOREA es fonamentava en dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ja havien considerat que el consorci CONGIAC no constitueix una forma vàlida de gestió associativa del servei d’aigua en no existir un interès de cooperació comú entre els diferents municipis consorciats. A més, el TSJC havia assenyalat que no es produeix una delegació del servei que sigui efectiva per diversos motius: perquè no es produeix en els termes exigits pel Tribunal Europeu de Justícia, ja que es condiciona al fet que la gestió del servei sigui efectuada per GIACSA, i perquè, a més, la legislació determina que tota delegació de competències ha d’estar prevista en una norma amb rang de llei i, en aquest cas, no ho està.
Finalment, el TSJC havia conclòs que GIACSA no compleix amb els requeriments per ser considerada un mitjà propi del consorci CONGIAC. Així s’afirmava en la sentència del TSJC de 21 de setembre de 2020, relativa a l’aprovació per part de l’Ajuntament de Collbató de la forma de gestió directa del Servei d’Abastament d’Aigua Potable del municipi, la seva adhesió al CONGIAC i l’encàrrec de la gestió del servei a GIACSA. Aquesta sentència assenyalava quatre motius pels quals la societat instrumental del consorci no és mitjà propi dels ajuntaments consorciats: en primer lloc, perquè els ajuntaments no participen en el seu accionariat ni tampoc tenen un control anàleg sobre GIACSA com el que exerceixen sobre els seus propis serveis interns. En segon lloc, perquè la percepció d’un benefici industrial per part de GIACSA és incompatible amb la seva condició de mitjà propi. En tercer lloc, perquè GIACSA no presta els seus serveis a tots els membres del CONGIAC, sinó només a alguns. I, finalment, perquè GIACSA no disposa de mitjans per prestar el servei.
Decisió de l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons
Malgrat que l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons era coneixedor del qüestionament del model, va decidir tirar endavant la delegació del servei al CONGIAC. Aquest model de gestió també ha estat recentment objecte d’estudi per part de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO). El passat mes d’abril, l’ACCO va presentar una publicació on analitzava la competència en el subministrament d’aigua en l’àmbit urbà, i indicava que “un dels problemes detectats és la utilització de mecanismes de col·laboració entre els ens locals amb l’objectiu d’evitar l’aplicació de la normativa de contractació pública”.
El consorci CONGIAC és un ens públic que agrupa diversos ajuntaments per a la gestió del cicle de l’aigua a través de l’empresa GIACSA. Aquesta empresa està formada pel propi Consorci i la resta d’accionistes són Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat i l’Empresa Municipal d’Aigües de Vilafranca. Recentment, Reus Serveis Municipals, l’empresa pública de l’Ajuntament de Reus, li ha venut al Consorci la seva participació en aquesta societat.
Arran de la sentència del TSJC del 21 de setembre del 2020, el CONGIAC, Sant Llorenç d’Hortons, Collbató i 10 municipis més (Olost, Sant Antoni de Vilamajor, Montornès, Tremp, Bellpuig, Llanars, Camprodon, Figaró-Montmany, Olèrdola i Campdevànol) van intentar esmenar les situacions irregulars constatades. Volien demostrar que els ajuntaments consorciats tenien interessos comuns i substituir la relació jurídica amb el CONGIAC, de manera que els ajuntaments que inicialment havien decidit associar-se al consorci li van delegar la competència d’aigua, per tal que fos aquest el que decidís la millor forma de gestió i qui encomanés a GIACSA el servei després d’haver demostrat a la memòria econòmica corresponent que GIACSA era la forma de gestió més sostenible i eficient. Malgrat tot, una nova sentència judicial declara nul·la la gestió del servei municipal a Sant Llorens d’Hortons per part de GIACSA.
