La tragèdia d’aquesta setmana de l’assassinat d’una cuinera del centre penitenciari de Mas Enric a mans d’un intern que posteriorment es va suïcidar ha fet palès el malestar dels funcionaris de presons. Però també ha despertat l’atenció sobre el que passa als centres penitenciaris de Catalunya, que gestiona el departament de Justícia, en mans de l’exlíder de Podem Catalunya Gemma Ubasart, de qui els funcionaris reclamen la dimissió. Tany la mateixa consellera del ram com la vicepresidenta de la Generalitat, Laura Vilagrà, han descartat que es produeixi aquesta dimissió malgrat la pressió de més de 24 hores de protestes dels funcionaris. En aquest marc, a banda del crim de Mas Enric i de la reacció dels funcionaris, hi ha dades, del mateix Departament de Justícia, que mostren la duresa i cruesa que es viu a les presons, especialment els interns amb problemes de salut mental.
Segons un dens informe presentat per la consellera de Justícia al Parlament el passat 27 de febrer, a petició de la diputada cupaire i portaveu de Justícia de la formació, Montserrat Vinyets, durant l’any 2023 es van registrar 33 morts entre la població reclusa de Catalunya, dels quals sis van ser suïcidis. En el mateix informe, Ubasart especifica que durant el mateix període es van practicar 863 “contencions mecàniques”, sumades les que es van fer per aplicació del règim disciplinari i les de tipus sanitari. La consellera també informa que s’ha desestimat utilitzar esprais per contenir els reclusos i l’ús de la intel·ligència artificial per evitar baralles i conflictes entre els interns.
Trenta-tres interns morts en dotze mesos
Segons el document presentat al Parlament, al qual ha tingut accés El Món, de les 33 morts d’interns o internes de centres penitenciaris de Catalunya del 2023, vuit van morir en un centre penitenciari; cinc, al Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa; setze, en un hospital i quatre, al seu domicili, durant algun tipus de permís o mesura que els havia permès sortir temporalment.
Pel que fa a l’etiologia de les morts –sempre tenint present que, excepte casos de suïcidi per penjament, la resta de causes són presumibles fins a l’informe definitiu d’autòpsia–, quatre són suïcidis al centre penitenciari, un dels quals es va penjar al centre i dos dies després va morir a l’hospital; dos són suïcidis al domicili. Un total de 26 morts més van ser per causa presumiblement natural i un per causa “presumiblement” de sobredosi.
Contencions mecàniques de tres hores
Amb relació a les contencions mecàniques aplicades, Justícia afirma que n’hi va haver “604 de tipus regimental i 259 de tipus sanitari”. De les de tipus regimental, en 579 casos van ser aplicades a homes i en 25, a dones. Les mesures de contenció de tipus regimental s’apliquen en els departaments de règim tancat, coneguts amb l’acrònim de DERT, dels centres, en cel·les habilitades per a aquest ús; la durada de les contencions mecàniques és de tres hores de mitjana i al centre on més se’n registren és al de Brians Dos. El mateix informe estableix per presó i per sexe les contencions i la seva durada. Fins i tot, per nacionalitat de l’intern.
Justícia també va portar a terme el 2023 proves pilots, com ara l’aplicació d’esprais aerosols en espais tancats. Però el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó va comunicar “personalment” als sindicats de funcionaris de presons que s’avortava la prova. En conseqüència, es va desestimar la utilització dels esprais als centres penitenciaris de Catalunya. Els motius arguïts van ser la prevenció i protecció de la població reclusa i del personal dels centres.
D’altra banda, en relació amb el projecte d’intel·ligència artificial al Centre Penitenciari de Mas d’Enric, val a dir que es tractava d’una prova de concepte prèvia a qualsevol prova pilot, i Justícia no vol aportar més dades. Era un projecte, avançat per El Món, per tal d’aplicar mesures d’intel·ligència artificial i càmeres de reconeixement facial per evitar conflictes interns, amb l’excusa de la prevenció, però, la vulneració de drets era un risc altíssim. De fet, Justícia assegura en aquest informe que abandona aquest projecte “en virtut del debat europeu que ha desembocat en diversos acords per reglamentar de manera integral els usos de la intel·ligència artificial als països de la Unió Europea (Artificial Intelligence Act)”. Fins i tot, se n’ha rescindit el contracte.
