Ni la totpoderosa Fiscalia General de l’Estat amaga certa resignació davant el problema que suposa el cànnabis a Catalunya. Un punt que emfatitza la memòria anual del ministeri públic que el fiscal general, Álvaro García Ortiz, va lliurar al Consell General del Poder Judicial en la cerimònia d’obertura de l’any judicial , celebrada divendres. Si la Fiscalia ja alertava i posava el crit al cel per la facilitat amb què entra pel Port de Barcelona la cocaïna, tot i que la gerència de la instal·lació té prou recursos per invertir en més seguretat, la memòria també posava el focus en “l’alarmant problema del cànnabis” i el narcotràfic en general.
Un problema que veu especialment dur a Catalunya i a la demarcació de la fiscalia de Barcelona. De fet, el ministeri públic destaca l’increment del 71,49% de procediments a la demarcació de Barcelona, xifra que considera que “confirma un problema molt preocupant” que ha mobilitzat, fins i tot, institucions com l’Ajuntament de Barcelona. La preocupació de la fiscalia, també compartida per la Prefectura dels Mossos d’Esquadra en cada intervenció al Parlament, s’incrementa perquè admeten que no poden aturar el fenomen i alerten de la capacitat econòmica de les organitzacions que s’hi dediquen i de la complicitat social amb el consum d’aquesta droga.
Narcotràfic preocupant i les causes geogràfiques
A Catalunya, les xifres de delictes sobre narcotràfic són creixents a les quatre demarcacions en què es divideix la fiscalia, Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. A Girona i Lleida han crescut un 2,60 i un 0,53% en diligències, i a Tarragona s’ha disparat un 11,03% amb relació al 2024. Però qui s’emporta la palma, per a la fiscalia, és a Barcelona. Una demarcació on considera que hi ha “alarma” per la situació. Les diligències han passat de 4.234 a 7.261 en només un any, i més tenint en compte que l’increment més notable és en relació amb les substàncies que causen danys greus a la salut, que arriben als 4.082 casos.
Unes xifres que la fiscalia intenta explicar per “diversos factors”. D’entrada, les circumstàncies geogràfiques de Catalunya, que causen dues situacions. Per una banda, el fet de ser frontera amb França permet el transport terrestre de la droga que prové del Marroc. En segon terme, la “producció de cànnabis a Catalunya” i un gran espai de costa, amb un port comercial d’enorme importància i intens trànsit comercial com és el port de Barcelona.
“L’empatia social”, un perill
Per altra banda, el ministeri públic detecta un altre factor que defineix com a “empatia amb el fenomen del cànnabis”. És a dir, per a la Fiscalia, a Catalunya hi ha una “finestra de tolerància amb el cànnabis que respecta l’establiment resistent i sostingut tant del cultiu com de la producció de cànnabis amb un tràfic d’escala gran i petita, que se sosté per un consum extens i per la proliferació de clubs de cànnabis que es promocionen com a atracció turística de la ciutat de Barcelona i per la banalització del consum de cànnabis amb altres presentacions” com infusions, pastissos, caramels o galetes.
D’aquí que posin el crit al cel perquè Catalunya ha esdevingut de “zona de trànsit a zona de producció”, sobretot de marihuana. “La benevolència amb què s’observen les plantacions de cànnabis no es correspon amb el perill que arrossega aquesta activitat”, avisa la fiscalia. En aquest sentit, subratllen que el “gran volum de cultiu i producció de marihuana a Catalunya és una gran amenaça per a la seguretat del territori perquè facilita la implantació del crim organitzat”. D’aquí que apunti el creixement d’episodis d’enfrontaments amb armes de foc relacionats amb plantacions de marihuana.
Benevolència de les penes
La fiscalia critica obertament que les penes previstes al Codi Penal en relació amb la marihuana “són massa benèvoles“. De fet, en posa exemples, com ara que, un decomís de 10 quilos de droga comporta una pena d’entre un any i tres de presó, cosa que, llevat que constin antecedents penals, implica que no s’ingressarà a la presó. A més, cal tenir present un altre fenomen i és la detenció cada cop més freqüent d’estrangers en situació d’il·legalitat que són els que treballen en aquestes plantacions, en molts casos explotats per l’organització, i que, finalment, com a coautors o víctimes, desapareixen del territori nacional generant cada vegada més impunitat. En la mateixa línia, el ministeri públic també fixa el focus en els “muleros” que surten de Barcelona transportant droga cap als països europeus, la proliferació de clubs cannàbics i l’ús dels serveis de paqueteria de Correus o d’empreses privades de paqueteria.
