Situació i inèdita a la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El magistrat Carlos Ramos ha estat designat ponent d’unes diligències obertes contra el titular del jutjat d’instrucció número 3 de l’Hospitalet del Llobregat per un presumpte delicte de prevaricació i un altre de violació de domicili. El cas ha arribat després d’una querella presentada per part d’en Cristian, el pare d’una nena de tres anys. Pare i filla convivien en un domicili ocupat del carrer Riera Blanca de l’Hospitalet del Llobregat i en van ser desnonats sense previ avís i per ordre del jutge el passat 8 de febrer.
El desnonament es va executar per la via ràpida penal. Tot plegat, a través d’una denúncia per ocupació de la propietària que té altres finques a l’immoble. Segons la querella presentada, signada per l’advocat Albert Bertran, no s’havia donat trasllat de la denúncia presentada per la propietària ni tampoc se l’havia citat a judici. A més, la defensa posa en dubta que s’activés el protocol de família vulnerable previst per aquests casos perquè no s’ha trobat cap prova ni cap indici que els serveis socials fossin advertits.
En definitiva, l’advocat d’en Cristian va presentar una denúncia al jutjat de guàrdia detallant els fets i acusant tant el magistrat com el secretari judicial, el sergent dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de l’Hospitalet que va dirigir el desnonament i el responsable dels serveis socials de l’Ajuntament. En la denúncia també s’incorporen les resolucions que el jutge va adoptar que presumptament no hauria tingut present si havien estat notificades personalment a la família monoparental desnonada.
Un grapat d’irregularitats
Segons la querella, l’exposició raonada enviada pel jutjat d’instrucció al TSJC i l’admissió a tràmit per part de l’alt tribunal, a les quals ha tingut accés El Món, el cas s’entortolliga en diversos requisits processals. En Cristian vivia amb la seva filla de tres anys al carrer Riera Blanca de l’Hospitalet. El 25 de gener va demanar l’empadronament al consistori. La propietària de l’immoble, de manera immediata, va activar una denúncia per un delicte d’usurpació de bé immoble i va sol·licitar una “mesura cautelar”. Es va demanar advocat ofici, que es va designar el 10 de febrer i va convocar la vista per al 13 de març a dos quarts d’onze del matí. Fins aquí, el tràmit hauria seguit els protocols, si no fos perquè el jutjat no va comunicar personalment la denúncia i els documents. L’advocat de la propietària va presentar un escrit reclamant el desallotjament i instant l’obertura d’una peça separada com a mesura cautelar per accelerar els tràmits. Es van atorgar deu dies al suposat ocupant i al ministeri fiscal.
El lletrat del denunciat va presentar al·legacions per impedir el desallotjament exprés perquè no s’acreditava la urgent necessitat de recuperar la possessió i “suggeria” que el pis estava, abans de ser ocupat, “desatès”. A més, afirmava que no es podia al·legar el trencament del pany i raonava que no hi havia “perjudici irreparable” per a la propietària. Tot i l’escrit de l’advocat, que havia estat designat d’ofici, no hi va haver manera que el jutjat contactés amb el suposat ocupant de la finca. Finalment, el cinc de febrer de 2024 el jutjat va acordar el desnonament sense notificar-ho als inquilins, ni la data ni l’hora. El desnonament es va preveure el 8 de febrer a les deu del matí, sense que el denunciat pogués buscar un habitatge alternatiu. El resultat, seguint el relat de la querella admesa a tràmit, és que el pare i la nena van ser foragitats de l’habitatge i van haver de deixar totes les seves coses dins el pis.
Un relat que “podria reflectir algun tipus d’irregularitat processal”
Ara, arran de la querella, el TSJC estudia les presumptes irregularitats del cas com ara que no es notifiqués personalment cap resolució judicial a en Cristian, ni se’l cités a judici, ni se li hagi designat un procurador, tal com és preceptiu en aquests procediments. Encara més, en Cristian es va personar al jutjat l’endemà del desnonament reclamant informació, que se li va negar. Tot plegat tenint present que les notificacions al lletrat són nul·les perquè no té caràcter de representant encara que per obligació laboral hagi presentat tots els recursos per evitar el desallotjament. S’hi afegeix que en cap cas es va donar trasllat o comunicar la decisió als serveis socials de l’Ajuntament. Així, la querella entén que s’haurien registrat un delicte de violació de domicili i un de prevaricació.
A la vista de les proves documentals aportades i del relat fàctic exposat, el TSJC creu que “si és cert tot plegat, podria efectivament reflectir algun tipus d’irregularitat”. Especialment, el fet de no nomenar un procurador. Tot i això, la sala, en la seva interlocutòria d’admissió a tràmit, alerta que “no és fàcil elevar aquesta irregularitat a delicte”, però conclou que és necessari investigar a la vista de la “transcendència dels drets del denunciant eventualment afectats”. De moment, no s’ha resolt si cal imputar els funcionaris que també denunciats, més enllà del jutge, fins que no s’aclareixi si hi ha o no una “conxorxa de funcionaris” que ara per ara, l’instructor no acaba de veure.
