No hi ha res més intrigant que un ‘continuarà‘. La famosa expressió que indica en ple clímax que una trama narrativa s’interromp i que fa que l’espectador frisi per veure com acaba la història. Ho saben els bons escriptors, els guionistes i els productors de sèries televisives. Però encara resulta més engrescador quan el ‘continuarà’ passa en la realitat quotidiana d’històries fosques que han arribat a un jutjat. Exactament, això és el que ha passat aquest dilluns a la secció cinquena de l’Audiència de Barcelona durant el judici a tres guàrdies urbans de l’Hospitalet processats per falsejar atestats.
Quan gairebé havien intervingut tots els testimonis, el tribunal, espectacularment atent a la sessió, s’ha adonat que un dels principals testimonis, el director de Serveis del cos policial i exnúmero dos de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, Miguel Justo Medrano, no havia estat citat en forma. La notícia arribava després d’uns testimonis que, per altra banda, han fet més fosca l’ombra sobre els procediments interns de la policia i com es poden tapar amb normalitat fets, vergonyes o, simplement, irregularitats. De fet, el tribunal després d’escoltar-los amb intensitat manifesta, no s’ha estat d’entonar en veu alta el gran dubte que els ha generat la vista d’avui: pot una agent de policia denunciar que els seus companys menteixen en un atestat i que els superiors no hi facin res?
Interrupció de la vista per absència d’un testimoni important
En tot cas, i a petició de la representant del ministeri fiscal, s’ha demanat interrompre el judici i dictar una nova citació per a Justo Medrano. Una petició que no ha tingut el rebuig de les defenses, que sí que han demanat no practicar la prova documental -un vídeo que va fer canviar la versió dels fets- fins que no testifiqui el cap polític de la Guàrdia Urbana.
La nova data serà el 27 de febrer. Un dia al qual s’arribarà amb tots els testimonis, menys un, amb la feina feta. Uns testimonis, que tot i algunes incoherències, han confirmat el relat dels fets exposat pel ministeri fiscal, que acusa dos agents i un caporal de falsejar un atestat per acusar de resistència i desobediència el testimoni d’un accident que no va voler testificar. Uns fets pels quals la fiscalia demana fins a 4 anys de presó i més de 12.000 euros de multa.
Raúl, de testimoni a víctima de l’accident
Atesa la narració del ministeri públic, el migdia del 14 de gener de 2023 es va registrar un accident d’autobús a l’avinguda Miraflores de l’Hospitalet de Llobregat. Un sinistre al qual va assistir la unitat Centurió de la Guàrdia Urbana de la ciutat, formada per tres agents i un caporal. En Rubén es trobava al lloc dels fets, amb la seva mare i un cotxet amb el seu nebot, que era un nadó. En Raúl es va negar a permetre que li prenguessin les dades per ser testimoni del cas. Una negativa que va tenir com a resposta empentes per part dels policies, que el van agafar pel coll, el van tirar a terra i el van amenaçar. A parer de la fiscalia, els tres policies van conspirar i mentir en els atestats per fer passar el testimoni per sospitós d’un delicte de resistència i desobediència als agents de l’autoritat. Una “irregular actuació policial”, segons la definició de la fiscal del cas.
La secció cinquena de l’Audiència de Barcelona, amb magistrats com el que va instruir la branca del cas 3% al Vendrell, Josep Bosch, o Pablo Huerta, exjutge penal a Figueres, ha parat força l’orella als testimonis. Tant és així que el tribunal ha formulat preguntes directes i ha repreguntat als testimonis i, fins i tot, han aturat la vista per enraonar entre ells, com ho fan els entrenadors de futbol, amb la mà davant de la boca per evitar que algú del públic pogués llegir-los els llavis, per demanar aclariments als testimonis. Conductes poc freqüents en el dia a dia dels jutjats. Val a dir que el president del tribunal ha demanat a una de les defenses que es relaxés a l’hora de plantejar les seves preguntes, per què en els interrogatoris “no es tracta de vèncer dialècticament el testimoni”. O que “els testimonis no venen a la sala a ratificar res, sinó a declarar”, per si continuaven insistint a prendre’s fil per randa les declaracions en instrucció.
Patrícia: el testimoni clau de la conductora de l’autobús
Un dels principals testimonis de la jornada ha estat el de la Patricia, la conductora de l’autobús. Una dona de mitjana edat, amb uns cabells negres brillantíssims i que ha declarat amb la serenor que desprenen els que no han d’imaginar res. Patrícia ha explicat com la va “impactar” l’accident, l’escena d’un home ferit, d’un home amb un cotxet amb un nadó i una senyora plorant. Però també ha detallat com va quedar de sobtada, quan “de cop, van tirar a terra en Raúl sense que hagués passat res”. “El tenien a terra, amb el cap agafat i jo no entenia per què li feien allò, si era un testimoni”, ha exclamat amb una expressió tan delicada com punyent.
De fet, la Patricia, com si no volgués la cosa, ratificava fil per randa la declaració d’en Raúl, que l’havia precedit a l’estrada sense que ella ho hagués sentit, ja que els testimonis no poden entrar a la sala fins que els toca, per no contaminar-se. Un home que ha assegurat que l’únic retret que va fer a la policia va ser “si no portessis uniforme, un altre gall cantaria”. Ha admès que no es va voler identificar i que, com estava nerviós, tot just començar els va donar les dades del seu pare, que és mort. Després que el tiressin a terra i se li tiressin “dos agents a sobre”, va ensenyar el seu DNI que portava retratat al mòbil, i va marxar.
L’agent que no va voler firmar l’atestat
A continuació, ha declarat l’agent de la Guàrdia Urbana que formava part de l’operatiu però que es va negar a signar l’atestat i la minuta policial que seria lliurada al jutjat d’instrucció. Amb un relat coherent i amb to seriós, ha descrit els fets des del seu punt de vista destacant que la víctima va ser tota l’estona “col·laborador”, tot i que el tribunal li ha dit que la víctima havia reconegut des de la mateixa estrada que s’havia negat a identificar-se. L’agent ha destapat que en la tornada a la comissaria va telefonar-los el cap del servei i els va preguntar si “havien tirat un home a terra com és que no l’havien detingut”. “Merda, l’hauríem d’haver detingut”, ha sostingut que va etzibar el caporal dins el vehicle.
Un cop a comissaria, el caporal i un agent va dictar la minuta a un instructor que ara és policia a Sabadell. En veure el contingut, l’agent es va negar a signar-ho perquè no reflectia el que havia passat. Finalment, va intervenir el cap de servei, que va dictaminar que si no la volia signar, que no ho fes. Un detall que no ha passat per alt al president del tribunal, que ha saltat com una molla per formular una pregunta evident: “Quin és aquest protocol que un agent es negui a signar una minuta perquè diu que el contingut no és veritat i vostè no fa res?”. La sala de vistes ha quedat amb el silenci d’una cova.
Un informe desaparegut
Tampoc ha quedat clar el paper que va tenir l’inspector en cap en el cas, que tampoc ha volgut refiar-se del tot dels seus companys tot i que ha lloat la seva trajectòria a la policia. De fet, s’ha ficat de peus a la galleda quan una de les defenses li ha demanat per un informe que va presentar el caporal després dels fets i que “no s’ha localitzat”. La fiscal, que ha mantingut amb rigor la seva posició, encara se’n feia creus que un informe policial no portés un número de registre o no s’hagués consignat en cap arxiu. El rostre del president del tribunal era prou concloent en el sentit que no es podia creure que a la seva sala de vistes es parlés d’un informe inexistent.
Les defenses, però, s’han agafat a possibles incoherències de l’agent de la Guàrdia Urbana, com ara les diferències que tenia amb el caporal -explicades en un informe inexistent o perdut- per intentar colar la tesi que l’agent buscava les pessigolles als seus companys d’unitat. Tant és així que li ha retret que no fes la nota informativa sobre l’actuació dels seus companys fins al 2 de febrer, quinze dies després de l’accident i quan ja havia estat traslladada d’unitat, cosa que implicava perdre el plus d’estar comissionada a la Centurió.
En aquest sentit, les defenses han volgut destacar que el canvi de destí no va ser voluntari, tal com defensava l’agent. La policia s’ha defensat bé, negant qualsevol problema ni cap mediació, i ha recordat que l’endemà de les actuacions va agafar la baixa i quan es va reincorporar va elaborar la nota informativa. Un cop “pensades les coses”, la va presentar i es va obrir una informació reservada que ha arribat fins aquest judici. La vista ha pogut fer la traçabilitat dels fets, més enllà de possibles rancúnies entre el caporal -un veterà amic dels comandaments- i l’agent que feia poc que havia acabat les pràctiques. Una reducció no prou justificada i una actuació policial posterior que ha fet escamar els magistrats: “Una policia diu que els seus companys menteixen i vostè és el cap i no fa res?”. Aquí hi ha la clau de volta.
