La tragèdia ferroviària d’Urda, a Toledo, ha convertit aquest dimecres en una jornada de dol i incertesa, però també en un punt d’inflexió per a la confiança en l’alta velocitat esapanyola. El xoc entre un AVE de Renfe i un tren d’Iryo ha deixat almenys 68 morts i 107 persones ferides hospitalitzades a Castella-la Manxa, segons les últimes dades disponibles. Mentre els equips d’emergència continuen treballant entre les restes dels combois, el qüestionament de la xarxa ferroviària és cada cop més gran i ja no es limita a un tram o línia concrets, sinó a la totalitat del sistema. Aquesta nova tragèdia, que se suma a la d’Adamuz -que al gener d’aquest any ja va deixar 46 morts-, torna a obrir el debat sobre la seguretat i viabilitat d’un dels grans emblemes de les infraestructures de l’Estat.
La desconfiança ja s’ha fet visible a les estacions. A Barcelona, els passatgers de Sants han afrontat la jornada amb neguit i resignació davant les cancel·lacions i les alteracions del servei. “És molt preocupant, però aquí em tens, viatjant en tren”, explicava una viatgera que es dirigia a Pamplona. Un estudiant de Toledo que havia arribat a Barcelona des de Madrid, manifestava també la seva inquietud: “Abans era molt fàcil, agafaves un tren i no t’ho pensaves dues vegades; ara no saps si seràs el pròxim”. El mateix clima de desconfiança s’ha vist a altres estacions de l’Estat com Atocha, a Madrid, on els viatgers admetien el seu temor a pujar als trens a mesura que apareixien les imatges i es coneixien els detalls del sinistre. Però aquesta inquietud no afecta només el corredor andalús. La demanda d’una revisió de tota la xarxa ferroviària espanyola ha guanyat força en el debat polític al llarg de la jornada, amb una coincidència especialment significativa pel que fa als discursos i demandes que han fet el PP i el Frente Amplio.
Les causes d’un sinistre “inexplicable”, pendents d’aclarir
Les primeres explicacions sobre les causes del sinistre apunten a una fallada del sistema de senyalització LZB, que ha provocat l’aturada automàtica de sis trens al llarg d’uns 69 quilòmetres de la línia d’alta velocitat. Segons la reconstrucció exposada pel ministre de Transports, Óscar Puente, el sistema ha fallat cap a les 8.32 h. Quatre minuts després, el centre de control d’Adif a Atocha autoritzava la represa de la circulació en ” marxa normal”, una decisió que no s’ajusta als protocols per a aquestes situacions, que preveuen reprendre la marxa amb circulació “a la vista” i a una velocitat màxima de 40 quilòmetres per hora. No obstant això, el centre de control ha autoritzat a l’AVE circular amb normalitat malgrat que el sistema indicava que l’Iryo continuava aturat a la via. A una velocitat d’uns 200 quilòmetres per hora, l’AVE ha acabat envestint per darrere l’Iryo, i diversos vagons d’ambdós trens han descarrilat.
Una de les novetats que han transcendit durant la tarda és que el tren d’Iryo encara no havia rebut instruccions del centre de control per reprendre la marxa quan s’ha produït la col·lisió. De fet, la maquinista encara estava parlant amb Atocha. En canvi, el tren de Renfe sí que havia rebut l’ordre de continuar circulant amb normalitat. Puente ha qualificat d’”inexplicables” les decisions adoptades al centre de control i ha admès que encara no se sap amb precisió què ha passat durant els 17 minuts transcorreguts entre l’ordre de sortida de l’AVE i la col·lisió. Segons el ministre, un dels maquinistes dels trens aturats ha advertit ell que no es podia reprendre la circulació en aquelles condicions, però, per alguna raó, l’avís no ha evitat el desenllaç en un altre treb. Al final de la jornada, mitjans com Cadena SER han fet públics els àudios de la conversa entre el maquinista de l’AVE accidentat i el centre de control i també la conversa entre la conductora de l’Yrio i Atocha.
La Guàrdia Civil ja ha interrogat l’operador que regulava el trànsit ferroviari i també ha pres declaració a altres persones que eren al centre de control d’Adif a Atocha. La investigació haurà de determinar ara si hi ha hagut una errada humana, una fallada en els procediments o altres factors que hagin contribuït al sinistre. Puente ha defensat que el sistema ferroviari és segur i que l’LZB és una tecnologia provada i confiable, tot i que es troba en procés de substitució. També ha descartat, de moment, dimitir, tot situant com a prioritat aclarir les causes de l’accident.
Una petició d’auditoria general que fa coincidir PP i Frente Amplio
La dimensió política de la tragèdia ha anat creixent al llarg del dia. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’ha desplaçat a la zona de l’accident i ha promès arribar “fins al final” per aclarir-ne les causes. Ha assegurat que, si es confirmen negligències, se sabrà, i que si hi ha errors en els sistemes de seguretat s’hi respondrà amb contundència. Sánchez també ha fet una breu autocrítica assumint que dos accidents ferroviaris greus en un mateix any són “inacceptables”.
Sens dubte, un dels fets políticament més rellevants és que la petició de revisar la seguretat ferroviària ja no se circumscriu a aquest accident ni al corredor entre Madrid i Andalusia. En una mena d’entesa espontània i involuntària enmig de l’allau de reaccions, tant el PP d’Alberto Núñez Feijóo com el Frente Amplio han coincidit en el diagnòstic i han reclamat una auditoria per revisar la totalitat de la xarxa. Feijóo ha exigit una investigació del govern espanyol i una altra de judicial, ambdues “completes i independents”. El líder del PP vol saber en quin estat es troben les vies i els sistemes de seguretat, quines advertències es van rebre arran de l’accident d’Adamuz i quines mesures es van adoptar. El Frente Amplio, per la seva banda, ha reclamat una auditoria independent de la xarxa ferroviària i dels serveis associats, i ha exigit que s’assumeixin responsabilitats polítiques “a tots els nivells”, tot titllant d’inadmissible que es produeixin dos accidents tan greus d’alta velocitat en un mateix any.
La resta de reaccions també han reflectit la gravetat del moment. Vox ha presentat una querella contra responsables d’Adif per presumptes delictes d’homicidi imprudent i lesions, i el seu líder, Santiago Abascal, ha demanat en un acte a Valladolid desconfiar de les explicacions oficials abans de les eleccions del 29-N. Vox, de fet, ha estat l’única formació que ha mantingut l’agenda de precampanya durant tota la jornada. Des d’Andalusia, el president Juanma Moreno (PP) ha reclamat una revisió immediata de les vies del país, especialment de la línia que connecta amb Madrid. I l’expresidenta socialista Susana Díaz ha expressat amb notable vehemència la seva indignació pels fets i la necessitat de depurar responsabilitats. A Catalunya, el president Salvador Illa ha encapçalat el minut de silenci celebrat a les vuit del vespre a la plaça de Sant Jaume, amb la presència de l’alcalde Jaume Collboni, el president del Parlament, Josep Rull, consellers i representants dels grups municipals. El metro i els autobusos de Barcelona també han aturat el servei durant un minut en senyal de condol.
Mentre els treballs de rescat encara continuen al lloc del sinistre, Renfe ha bloquejat la venda de bitllets d’alta velocitat entre Madrid i Andalusia fins al desembre, encara que el servei es reprendrà si Adif n’autoritza abans l’obertura. Ouigo també ha suspès els trens del corredor almenys fins al 2 de novembre. Segons el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, el recompte de víctimes mortals podria augmentar a mesura que es moguin els combois. Entre les persones desaparegudes hi ha l’exministra de Treball del PP Fátima Báñez, de qui a aquesta hora encara no hi ha informació confirmada sobre el seu parador. La jornada acaba, doncs, amb moltes preguntes sense resposta, i amb la confiança pública en el sistema ferroviari més erosionada que mai.
