Els Mossos d’Esquadra han alertat d’un increment de les estafes per internet coincidint amb la campanya de les festes de Nadal, que també inclou les campanyes prèvies del Black Friday i el Cyber Monday. El cap de la Regió Policial Virtual de la Policia de la Generalitat, Roger Sales, ha explicat en una entrevista a l’ACN que des de la pandèmia s’han incrementat els fraus digitals perquè la ciutadania ha començat a estar “més connectada” i admet que coincidint amb de Nadal “es dispara l’estafa específica vinculada a les compres per internet” i ha recomanat “ser desconfiats” a l’hora d’efectuar compres per internet. De fet, durant la campanya de l’any passat es van comptabilitzar 5.519 estafes digitals, amb càrrecs bancaris desconeguts i fraus en compres per internet o a través de les xarxes socials com les més habituals.
Les ciberestafes no han parat de créixer en els darrers anys. Ho demostren les dades dels últims anys. El 2023 se’n van comptabilitzar 79.415; el 2024, la xifra va pujar lleugerament fins a 80.913 casos; i fins al 30 de novembre d’enguany, se n’han registrat 73.489. Sales exposa que la més habitual d’aquest tipus d’estafa està relacionada amb les transaccions comercials que es produeixen a la xarxa, incloent-hi inversions i compres i vendes. I això inclou pàgines web legítimes com espais fraudulents. Un apartat que també té en compte les estafes que es produeixen a través de les xarxes socials i que han proliferat en els últims anys perquè els ciberdelinqüents publiquen anuncis enganyosos de productes concrets. “Una xarxa social és un lloc lícit, però de vegades ens trobem víctimes d’anuncis d’un producte concret, que és fraudulent”, exposa.
En el segon lloc del rànquing de les ciberestafes, hi ha els càrrecs bancaris a les targetes de crèdit o per Bizum, dels quals la víctima desconeix la seva procedència i, segons xifra Sales, arriben a representar el 60% del total. En el tercer, troben les suplantacions d’identitat amb casos com l’estafador de l’amor o l’estafa del CEO, entre d’altres. I, finalment, entre els més habituals també hi ha el phishing, l’smishing o el vishing, totes elles són pràctiques que es fan a través d’un correu electrònic, un missatge instantani o una trucada que donen peu a un engany i acaben amb un càrrec bancari.
Les persones més vulnerables
Les persones grans són especialment vulnerables en estafes com el phishing i similars, però en els fraus relacionats a les compres per internet o estafes a través de les xarxes socials els adults d’entre 46 i 64 anys són els més afectats perquè, segons subratlla, Sales és la població que està més connectada i, a més, “té un poder econòmic que els permet fer compres per internet”. El cap de la Regió Policial Virtual també ha alertat sobre nous mètodes que combinen la tecnologia amb l’engany: “Fins ara, el dolent tenia les teves credencials d’usuari i feia el càrrec a la teva targeta bancària, però ara, amb el segon factor d’autenticació, el que fa és contactar directament amb tu, fent-se passar pel teu banc i enganyant-te perquè els facilitis aquest codi per poder fer ells la transacció”, ha advertit sobre nous mètodes que combinen la tecnologia amb l’engany. En aquest sentit, també ha subratllat que els ciberestafadors també han fet ús de la intel·ligència artificial amb, per exemple, vídeos falsos de persones famoses que animen a fer inversions.
Finalment, els Mossos donen algunes claus per no caure en el parany de les ciberestafes. Recomanen no comprar mai a través d’enllaços rebuts a través de correu electrònic, comprovar sempre la pàgina web comenci per “https” i assegurar-se que l’adreça física de la web és real. “A vegades, quan consultes on es troba, apareix un descampat”, avisa Sales. Una altra mesura per evitar ser estafats és fer servir una targeta de prepagament i evitar comprar des de xarxes Wi-Fi públiques o dispositius desconeguts.
