El passat 19 de gener, representants dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) van comparèixer a la comissió d’investigació del Parlament obre la gestió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Les compareixents van assegurar que el mes de febrer de l’any 2025 havien lliurat al Departament de Drets Socials un document signat per 500 professionals on descrivien les mancances, queixes i propostes de solució després de l’esclat de les irregularitats de la DGAIA.
La carta va arribar dijous, 12 de març, als diputats, després d’insistents reclamacions a l’equip tècnic de la comissió, que asseguraven no haver rebut el document. Finalment, els portaveus dels partits a la comissió han rebut la missiva que van signar mig miler de professionals dels EAIA de tot el país i que van registrar a la conselleria el 13 de febrer de 2025. Un document on “traslladen” als “responsables” la seva “preocupació” per la “situació” del “sistema de protecció a la infància”. A més, remarquen les “dificultats” que es troben en l’exercici de la seva activitat. De fet, el document assegurava que la situació de l’atenció a la infància i l’adolescència “s’havia anat deteriorant progressivament”.
El document, de 12 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, subratlla que tot plegat “ja ho havien plantejat anteriorment i de forma reiterada” amb el departament i amb la DGAIA, “sense mai rebre respostes concretes als temes” que havien exposat. A més, addueixen que mai han “copsat cap millora en els problemes plantejats”. En aquest sentit, només constaten dues reunions amb la intenció de traslladar “inquietuds, preocupacions i propostes” amb la directora de la DGAIA, Ester Cabanes, però que la resta de convocatòries “van ser anul·lades sense proposta de noves dates”. El document sobre el deteriorament del servei s’afegeix al que també van expressar els advocats catalans en un extens informe difós per El Món.
“Sense retorn”
Els professionals signants de la carta assenyalen que de totes les actuacions per part de la DGAIA per millorar el servei o bé no van tenir “cap retorn dels resultats” o bé no han tingut “més informació al respecte”. També retreuen als responsables de la conselleria que, malgrat les peticions, “no hi ha més transparència sobre com es calculen les ràtios de personal dels serveis i ni quins criteris es contemplen”. “Constatem que es van prenent iniciatives que sovint no tenen continuïtat o que, si en tenen, no hi ha uns canals de comunicació per informar de com es van implementant”, criticaven els professionals.
“A la pràctica la realitat és que la situació del sistema de protecció s’ha anat deteriorant progressivament, sense que trobem respostes als dèficits que s’han plantejat de forma reiterada i tot això comporta que no es pugui fer efectiva la protecció dels infants i adolescents, vulnerant els seus drets i esdevenint un greu maltractament institucional”, sentencia la missiva. “La situació actual de molts SEAIA (Servei Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) és de desbordament i d’impossibilitat de donar resposta a tots els requeriments que rebem, tant des de la DGAIA com dels serveis dels respectius territoris”, afegien al memorial de greuges.
Una situació que comportava un “gran desgast” i “el descontentament i l’esgotament dels professionals”. Un fet que suposava l’abandonament de molts i una alta rotació dels equips”. I que “incrementava les càrregues de feina” i que repercutia en els SEAIA “les mancances del sistema de protecció a la infància i l’adolescència”. “La dificultat extrema en què arriben alguns casos, perquè no s’ha pogut dur a terme un treball preventiu, augmenten la cronicitat i complexitat en les situacions en què es troben els infants, adolescents i famílies”, conclouen.
Diversos problemes
Entre els greuges que destacaven els professionals en la carta, hi havia la “insuficiència de places de centres” o la poca capacitat i llunyania dels “espais de visites per a nens i adolescents, els EVIA”· També inclouen en la llista la manca de recursos en centres d’acollida, manca de coordinació institucional i funcional, falta de famílies d’acollida, la forma “inadequada de tractar les urgències” i la manca de criteris “clars i unificats” per part de la DGAIA i la revisió dels protocols de treball.
