Dos casos d’abús de professors -un sexual i l’altre d’autoritat– a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) posen el centre en alerta i obliguen a replantejar la manera de respondre davant d’aquestes situacions. En una roda de premsa aquest divendres, la secretària general i responsable de Polítiques d’Igualtat de la UAB, Esther Zapater, ha demanat reformes legals perquè la institució pugui activar els protocols adequats més ràpidament i fer el procés “més àgil i eficient”.
Dos casos en una setmana
La petició de Zapater arriba després que, en menys d’una setmana, hagin saltat dos casos d’abús per part de docents de la universitat. El primer, un catedràtic de Física de la UAB que ha sigut condemnat judicialment a un any i mig de presó per abusar sexualment d’una estudiant de doctorat durant dos anys. El centre ha suspès el professor aquesta setmana, després que es donés a conèixer la sentència condemnatòria. L’altre és el cas d'”abús d’autoritat” d’un professor de la Facultat de Filosofia i Lletres que han denunciat diversos alumnes –l’han acusat d’assetjament laboral, però també sexual-, i que ja està suspès de treball i sou.
Sobre aquest segon acusat, la responsable de Polítiques d’Igualtat ha detallat que la denúncia va començar el març de 2022, després de rebre dues peticions d’activació de la Comissió Tècnica Assessora (CTA) de l’Observatori d’Igualtat de la UAB. En tractar-se del mateix professor, les peticions s’unifiquen i s’obre un expedient disciplinari el setembre del mateix any, el qual ha acabat el febrer de 2023 amb 14 mesos de suspensió del docent. Zapater ha detallat que la primera petició arriba després que diverses doctorandes de la UAB es queixessin contra aquest professor per “mala praxi en la tutorització de la tesi doctoral”. En canvi, la segona petició és per assetjament i ve d’una persona que havia estat doctoranda d’aquest home i que hi tenia relació.
La resposta de la UAB
En el moment en què la universitat va tenir coneixement d’aquestes peticions va prendre dues mesures. Tal com ha detallat la degana de la Facultat de Filosofia i Lletres i representant de Polítiques d’Igualtat de la Facultat, Margarita Freixas, la institució va desdoblar l’assignatura que impartia aquest professor i va demanar que s’incorporés una altra professora més per a aquesta matèria per tal de “vetllar perquè es fessin bones praxis docents”. Segons les alumnes, aquest mateix docent “feia un ús inadequat de les xarxes socials” i van presentar una queixa al deganat amb 80 firmes en què recollien les diferents males praxis d’aquest docent. Per exemple, els prometia una millor nota si assistien a determinades conferències.
Zapater ha explicat que, fins que no s’ha tancat l’expedient que es va iniciar el setembre de l’any passat, no s’ha pogut apartar el professor. Sobre la possibilitat que el protocol hagi fallat, la secretària general ha afirmat que “sempre és possible revisar i veure què si es podria haver fet una mica més àgil”. Ha insistit en l’existència d’uns terminis en els processos administratius i que “la separació o suspensió del professor és només una de les possibles mesures que es poden prendre, però que en un estadi molt inicial no es poden prendre amb la legalitat vigent” i que cal fer tot aquest procés de recerca dels fets, que culmina amb la separació aquest febrer.
En relació amb les declaracions del conseller d’Investigació i Universitats, Joaquim Nadal, en què ha apuntat que cal ser més proactius davant de casos de presumptes abusos a les facultats, Zapater ha dit que està d’acord, però que per això serien necessaris canvis legislatius. “En moments inicials del procediment no es poden prendre aquestes mesures perquè poden suposar una vulneració de la presumpció d’innocència, i fer-ho implicaria posar en risc qualsevol actuació legal, podria implicar una nul·litat de ple dret”, ha recalcat.
Cas del catedràtic condemnat
Pel que fa al catedràtic de Física apartat després que un jutjat l’hagi condemnat per abusar sexualment d’una doctoranda de qui tutoritzava la tesi, Zapater ha recordat que se’l va suspendre de seguida que es va conèixer la sentència, però que no es va poder fer abans perquè es va obrir la via penal davant la gravetat dels fets. “Si hi ha indicis de delicte, l’obligació de l’ordenament és que deixem en suspens el procediment administratiu, i que fins que no hagi finalitzat el recorregut penal, nosaltres no podem tornar a obrir l’expedient”, ha explicat.
Converses a WhatsApp
Un dels representants de les víctimes, Ermengol Gassiot, del sindicat CGT, ha declarat posteriorment que disposen de proves de converses de WhatsApp i captura de pantalla de xarxes socials del professor de Filosofia i Lletres i d’un altre docent en què es pot veure un “abús sexual” cap a almenys set alumnes del grau de Filologia Hispànica de la UAB.
Des de la institució, que han confirmat que han vist aquestes evidències, els han comunicat que “la resposta ha de ser personal” i que han de ser les mateixes estudiants les que denunciïn aquesta situació donant el seu nom i cognoms. Això, però, no ha passat i, finalment, l’abús d’aquest professor de Filosofia i Lletres s’ha sabut gràcies a la denúncia de les doctorandes.
