La consellera d’Educació, Anna Simó, i els sindicats de docents CCOO i UGT van arribar a un acord històric el passat 25 de gener per revertir les retallades del 2010. Un acord que incloïa reparar diversos greuges i atendre reclamacions del sector com ara l’equiparació salarial del professorat tècnic de formació professional (FP) amb la resta de docents del sistema educatiu. Aquest punt –que ja va ser polèmic perquè es va pactar només amb part de la comunitat educativa, ja que altres organitzacions sindicals, com USTEC, no van subscriure l’acord- s’havia de fer efectiu aquest mes de juliol, però la conselleria no ha complert amb el seu compromís. Des del sector de l’FP denuncien que, en la darrera nòmina, no han cobrat l’equiparació salarial que estava prevista per a prop de 700 docents: “Malgrat haver accedit al lloc de treball en igualtat, mèrit i capacitat que la resta de companys, tenen pitjors condicions laborals i salarials”, denuncia el vicepresident de l’associació de professorat tècnic de formació professional, Juan Carlos Bondia, en conversa amb El Món, que assegura que “fa més de vint anys que s’arrossega el problema”.
Segons el membre del consell català per a l’FP d’UGT, Jesús Martín, que va formar part de les negociacions per revertir les retallades amb la conselleria, el departament es va comprometre a garantir que tots els professors tinguessin el mateix sou -és a dir, amb tots els endarreriments des del gener de 2024- al juliol. De fet, així ho va assegurar en la segona reunió de seguiment de l’acord que van mantenir els sindicats de docents signants del pacte amb la conselleria el 24 de maig: “El departament ens va comunicar que ja tenia identificades totes les persones que reuneixen els requisits per cobrar el complement i, previsiblement, el cobrarien durant el mes de juliol“, recorda el sindicalista d’UGT. Una previsió que ha quedat en paper mullat.
El nou termini del Departament d’Educació per pagar el complement
Fonts de la conselleria asseguren a aquest diari que els docents de formació professional afectats rebran “tots els endarreriments” de l’equiparació salarial a l’octubre, és a dir, tres mesos més tard del previst. El motiu pel qual no han cobrat aquesta equiparació és, segons apunten des del departament, que la conselleria “ha estat centrada a gestionar l’augment del 2% retroactiu des de gener a tota la plantilla [un complement acordat entre CCOO, UGT i el govern espanyol]”.
En aquesta línia, la responsable de l’àrea de docents d’educació pública no universitària de CCOO Catalunya, Marga Romartínez, lamenta no haver tingut coneixement de la decisió de la conselleria d’ajornar el cobrament de l’equiparació salarial: “Podem entendre que no s’hagi cobrat aquest mes de juliol perquè han optat per gestionar l’augment del 2% retroactiu i no podien efectuar dos complements salarials en un mateix mes [aquest és l’argument que els ha donat el departament a les preguntes del sindicat], però no entenem per què no ens han donat cap informació al respecte”, exclama la sindicalista, que considera que la “falta de transparència” és una de les grans assignatures pendents de la conselleria.
Les diferències econòmiques
Segons les dades publicades al web del Departament d’Educació, la taula de retribució del personal docent no universitari indica que el cos de professorat de secundària, d’arts plàstiques i disseny i d’escoles d’idioma té un sou base de 1.300,88 euros al mes, al qual se suma un complement de 683 euros per la destinació i un complement específic de 675 euros. En canvi, el personal docent tècnic de formació professional i els mestres de taller d’arts plàstiques i disseny -que exerceixen les mateixes tasques que els docents de secundària- té un sou base de 1.124,85 euros al mes, al qual se sumen els mateixos complements específics i de destinació. Aquesta diferència, doncs, suposa que el sou mensual d’un docent de secundària és de 2.660,57 euros, mentre que el de professor d’FP és de 2.484,54 euros. És precisament aquesta diferència, que comporta una variació de més de dos mil euros a final d’any, cosa ha posat als sindicats de la comunitat educativa en peu de guerra durant més d’una dècada.
Les especialitats “més maltractades”
Les diferències econòmiques es produeixen entre el professorat tècnic de formació professional i els docents de secundària, que tot i exercir la docència formen part d’un grup d’ensenyament diferent. És a dir, per exercir de docent en un institut de secundària cal una titulació universitària, mentre que per exercir com a docent en un cicle mitjà de cuina cal una titulació relacionada amb aquest àmbit -la qual només s’hi accedeix a través de formació professional: “Hi ha especialitats d’FP que no es poden estudiar a través d’un grau universitari i, per la qual cosa, la titulació és diferent. Que aquests professionals, que exerceixen les mateixes funcions que els altres docents, tinguin una remuneració diferent és un greuge per al sector”, argumenta Jesús Martín.
Concretament, del total d’especialitats que s’ofereixen a Catalunya, n’hi ha deu que no s’hi pot accedir -com a docent- a través d’una formació universitària. Es tracta de les conegudes com el cos singular de l’FP, que està comprès per cuina i pastisseria, estètica, fabricació i instal·lació de fusteria i mobles, manteniment de vehicles, mecanitzat i manteniment de màquines, patronatge i confecció, perruqueria, producció en arts gràfiques, serveis de restauració i soldadura -especialitats que només tenen professorat de perfil tècnic. “Tot i ser famílies professionals amb el percentatge d’inserció laboral més elevat, són les més maltractades”, apunta Juan Carlos Bondia, que lamenta que l’administració catalana no “cuida” les condicions laborals i econòmiques del sector, cosa que suposa un greuge comparatiu amb altres membres de la comunitat educativa.
Equiparació salarial, una cursa de fons
L’endarreriment de l’equiparació salarial ha esquerdat, de nou, la sempre fràgil relació entre la comunitat educativa i l’administració catalana. Tot i que es tracta d’una qüestió que s’ha tornat a posar a la taula des de l’acord del passat 25 de gener, és una problemàtica que es remunta a molts anys enrere. Després de dècades de reclamacions, la comunitat educativa va unir forces contra la conselleria el mes de gener de 2023. En aquells moments, per tal d’intentar evitar una vaga general, el Departament d’Educació, llavors en mans de Josep González Cambray, va oferir equiparar els sous dels docents d’FP amb els de secundària amb un “complement retributiu” per al professorat que no es pot integrar al cos de professors d’ensenyament secundari -el qual va entrar en vigor amb la LOMLOE– a causa de la seva titulació.
Davant aquesta proposta del departament, el 27 de març de 2023, CCOO, UGT, Foment, Pimec i el Govern van arribar a un nou acord per a la planificació de la nova formació professional a partir de la feina feta en la Comissió Rectora del Sistema -òrgan rector de planificació estratègica i avaluació de les polítiques del Sistema de Formació i Qualificació Professionals. A la pàgina dos de l’acord, dins l’apartat del preàmbul, el document reflecteix que “la Comissió Rectora del Sistema insta el marc de negociació col·lectiva corresponent a abordar aquest procés d’actualització. Una actualització ja en marxa aquest 2023, aprovada pel Parlament de Catalunya en els pressupostos, amb una partida de 33 milions d’euros per a l’equiparació en l’àmbit retributiu del professorat PTFP amb el professorat de secundària”. És a dir, que el 27 de març de 2023, en el marc de l’aprovació dels comptes catalans, l’administració catalana ja es va comprometre a dur a terme l’equiparació salarial i va estipular una partida econòmica per fer-ho. Aquesta equiparació, però, no va acabar arribant.
El 22 de desembre del mateix any, amb la conselleria ja en mans d’Anna Simó, els mateixos sindicats de docents van tornar a acordar amb les patronals mantenir la partida dels 33 milions d’euros en els comptes de 2024 -reflectit en el punt 3.11 del pacte. Una partida que, tot i que els pressupostos d’enguany no s’han pogut aprovar, no es veu afectada perquè els diners ja estaven reservats en els comptes de 2023: “Els diners hi són, aquest no pot ser el problema”, apunta Marga Romartínez. Gairebé un mes després, els dos sindicats van oficialitzar amb la conselleria posar punt final a les retallades i garantir l’equiparació salarial, la qual s’havia de produir aquest mes de juliol. Sis mesos més tard, aquesta encara no s’ha complert. La cursa de fons continua. Ara, però, amb els ànims més encesos.
