El paper dels telèfons mòbils i les pantalles en els centres educatius ha estat un dels punts que ha generat més controvèrsia entre la comunitat educativa en els darrers anys. Tot i que es tracta d’un etern debat que s’arrossega des de fa dècades, d’ençà de la pandèmia de la Covid s’ha accentuat la presència de les pantalles en el dia a dia dels infants i adolescents, també a l’aula, cosa que encara ha polaritzat més les opinions. El setembre de 2023, coincidint amb l’arrencada del curs escolar, la llavors consellera d’Educació, Anna Simó, va posar sobre la taula la possibilitat de prohibir els telèfons mòbils a les aules, una idea que va generar una forta divisió de punts de vista. El debat tornava a estar a l’ordre del dia en la comunitat educativa. Tot i algunes discrepàncies, el departament ja va prendre mesures per combatre l’excés de pantalles a l’aula: va vetar el telèfon a infantil i primària, i només es permetia l’ús dels mòbils a l’aula a secundària amb finalitats educatives. Des de llavors, però, el Departament d’Educació, en mans de la consellera Esther Niubó, ha fet noves passes en les restriccions de la digitalització de les aules. Aquest mes de setembre els dispositius mòbils no estaran permesos en tota l’etapa obligatòria, ni a les aules ni a la resta d’espais dels centres, incloent-hi els usos pedagògics.
Es tracta d’una de les principals mesures que posa en marxa la conselleria per al curs vinent, i que s’emmarca en el Pla de digitalització responsable, elaborat a partir de l’anàlisi del grup d’experts elaborat a petició de la mateixa titular de la cartera. A banda, aquest nou pla de la conselleria també restringirà “progressivament” les pissarres digitals i les tauletes a les aules d’infantil, tot i que aquesta mesura s’implementarà progressivament abans que acabi la legislatura. Dues mesures restrictives que han obert una nova esquerda entre els nous responsables de la conselleria d’Educació i la comunitat educativa. “Som la primera comunitat autònoma espanyola que engega un procés basat en enquestes i grups de discussió, per poder prendre unes mesures rellevants com aquestes”, va defensar Niubó en la presentació de les noves mesures. Ara bé, la professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB), Mariona Grané, experta en l’ús de pantalles i xarxes socials entre els nens i adolescents i membre del comitè elaborat per la conselleria per decidir sobre el futur de les pantalles als centres educatius discrepa directament de la consellera: “La prohibició no és una bona estratègia educativa”, assenyala Grané en conversa amb El Món, que apunta que les recomanacions del grup d’experts definien les tecnologies com a “eines d’aprenentatge”.
Consens entre els experts
En una entrevista amb aquest diari, el psicòleg, educador, periodisme i expert en adolescència, Jaume Funes, coincideix que la “prohibició” no és una bona fórmula per abordar la digitalització de la societat, en què la tecnologia i les pantalles cada vegada tenen més pes. De fet, l’especialista en adolescència considera que l’administració catalana adopta la prohibició com una mesura “pràctica” per acontentar a les famílies que “pressionen”, agrupades i organitzades, principalment, per dues plataformes: la plataforma Aixeca el cap i l’associació Adolescència Lliure de Mòbils. Coincidint amb els altres dos experts, la psicopedagoga i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Sylvie Pérez també titlla les decisions de la conselleria com “una fugida cap endavant”. “Tinc la sensació que és un tall d’arrel brusc amb pocs estudis darrere”, argumenta Pérez, que insisteix que, si la conselleria argumenta que no es poden fer servir ni per a “usos pedagògics” alhora està admetent que “aquests usos pedagògics existeixen”: “En alumnes amb necessitats educatives especials (NEE), per exemple, ens són molt útils, sobretot per treballar pictogrames”, assevera.
El principal element de consens entre els experts, tant els que han participat en el comitè de la conselleria com d’altres externs, és que la “prohibició” és un mecanisme “perillós” perquè no permet educar als estudiants sobre el món digital: “No sé si no s’ha llegit els estudis que ha encarregat”, ironitza Mariona Grané, apel·lant directament a la titular de la cartera. De fet, la professora de la UB endureix encara més el to i titlla la decisió de la conselleria com un “missatge” contra el professorat i insisteix que “regular”, tal com s’estava fent fins ara, mai pot ser equivalent a prohibir. Per la seva banca, Sylvie Pérez també expressa que rep les noves directrius de l’administració catalana “amb preocupació”, ja que considera que és “una resposta populista i poc pensada per acontentar un grup de gent que fa molt soroll”: “Hem d’ensenyar pel que es trobaran els alumnes en el futur”, afegeix. En aquest sentit, per a Funes, la “prohibició” és un “catalitzador” d’altres malestars als quals ha hagut de fer front l’actual de la conselleria, però també coincideix que no és la via més recomanable per a l’educació.
Acompanyar els adolescents en el món digital
Tots tres experts coincideixen que l’escola i l’institut són institucions amb un paper fonamental a l’hora d’acompanyar i formar les noves generacions en el món digital. Per al psicòleg i educador autor del llibre No sense el meu mòbil (Columna, 2025), el problema de fons no és que nois de sisè de primària, per posar un exemple, tinguin telèfon, sinó que hagin d’aprendre a fer-lo servir i descobrir-lo “sols”: “El problema no és que tinguin mòbil, és que han fet una immersió en un univers absolutament desconegut tots sols”, defensa. En aquest sentit, Mariona Grané recorda que els docents són professionals amb les eines i els recursos necessaris per ensenyar als estudiants la “importància de verificar les informacions” que veuen a les xarxes socials, però també a com fer-les servir per “no caure en processos addictius”, especialment amb TikTok -una de les eines que ha generat més reticències entre els adults.
De fet, la directora de les Associacions Federades de Famílies i Alumnes de Catalunya (aFFaC), Lidón Gasull, tot i que valora positivament la prohibició dels mòbils a les aules en totes les etapes de l’educació obligatòria, insisteix en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que s’ha de reforçar una “educació crítica cap a les tecnologies”: “S’ha de reforçar molt que els adolescents sàpiguen com enfrontar-se als perills de les xarxes socials i entenguin que una altra digitalització és possible, més sobirana”, apunta. És a dir, malgrat les discrepàncies amb els experts sobre les prohibicions de la conselleria, Gasull també considera que s’ha de reforçar la formació dels joves per ensenyar-los a enfrontar-se als perills de les xarxes.
Sí crític de les veus contràries a les pantalles
Les veus més contràries a la presència de pantalles i dispositius mòbils, com telèfons o rellotges intel·ligents, a les aules, a diferència dels experts, veuen amb bons ulls les mesures de la conselleria. Ara bé, ho fan amb un sí crític. Per exemple, des de la plataforma Aixeca el cap, consideren que és positiu que els mòbils “no es puguin portar a l’escola ni fer servir en excursions”, entre d’altres, però critiquen que les restriccions de pantalles no es facin immediatament: “Si és per criteris de protecció als menors, no entenem per què no es treuen immediatament”, argumenta la docent i membre de la plataforma Verònica Miró. De fet, des de la plataforma consideren que el motiu pel qual la conselleria ha optat per dilatar fins que acabi la legislatura la retirada de les pissarres digitals és per complir amb els “criteris” dels fons Next Generation -amb els quals s’ha finançat la compra d’aquest material- i evitar “que la Generalitat se n’hagi de fer càrrec”.
Ara bé, l’administració catalana també ha destinat milions d’euros en dispositius tecnològics per a les escoles i instituts que ara quedaran sense fer servir. Aquest és precisament el punt de crítica que expressa el sindicat majoritari d’educació, USTEC, que, tot i veure amb bons ulls la prohibició dels mòbils de la conselleria, denuncien que s’ha produït un “malbaratament” de recursos: “Per a nosaltres és un malbaratament de diners que haguessin pogut anar destinats a cobrir les necessitats reals dels centres educatius, sobretot en l’atenció a l’alumnat”, destaca la portaveu del sindicat, Iolanda Segura, que, tot i algunes discrepàncies, celebra el nou marc d’actuació del departament perquè “posa fre a l’ús de les pantalles” a les aules.
La comunitat educativa, doncs, ha quedat dividida i polaritzada en el debat sobre quin paper han de tenir els mòbils -i les pantalles en general- dins el procés d’aprenentatge dels estudiants. Mentre els experts recelen i rebutgen el camí de la prohibició que ha escollit la conselleria, altres docents i les agrupacions de famílies celebren els nous passos de l’administració per limitar i, pràcticament, suprimir, la presència de pantalles a les escoles i instituts. Ara bé, tot i les noves directrius del Govern, els experts adverteixen que el debat “encara no ha acabat”. La controvèrsia continuarà existint.
