Embolica que fa fort. El Departament d’Educació i Formació Professional (FP), encapçalat per la consellera Esther Niubó, continua intentant frenar la crisi oberta pels polèmics canvis al batxillerat. Aquest dijous, durant tot el dia, la titular de la cartera es va reunir amb les direccions de centres de la secundària postobligatòria, la Inspecció educativa i la comunitat docent i científica per tal d’intentar “consensuar” un nou model per a les ciències a batxillerat que s’adeqüi a les necessitats dels centres, però que també compleixi amb el requeriment del govern espanyol que ha estat el detonant de la crisi. Les propostes de la conselleria, però, no convencen el sector i el conflicte ja ha començat a enverinar-se.
Entre altres coses, Niubó ha plantejat incrementar a 1r de batxillerat les hores de les matèries de modalitat, com les matemàtiques, per exemple, que passaran de 3 a 4 hores setmanals, inclosa la matèria obligatòria de modalitat -una proposta que es contraposa, lleugerament, amb l’anunciada el passat mes de desembre. Ara bé, l’escenari actual que ha posat sobre la taula la consellera encara manté la fusió de física i química, i la de biologia, geologia i ciències ambientals -l’aspecte que ha generat més reticències entre la comunitat docent. És a dir, que s’impartiran dues hores a la setmana de les assignatures fusionades. D’entrada, la conselleria havia anunciat la implementació d’aquestes modificacions de cara al curs vinent -tal com establia la petició espanyola-, però després de les trobades ha optat per ajornar els canvis fins al curs 2026/27.
Aquest mateix dijous, la consellera va assegurar en una entrevista a Catalunya Ràdio -la qual es va produir una hora abans de l’inici de la reunió amb la comunitat científica- que la seva nova proposta havia tingut “una bona acollida” entre “alguns” dels agents implicats. De fet, des del mateix departament van assegurar després de les trobades que els actors implicats han tingut una resposta “positiva” a les modificacions plantejades.
Aquesta proposta, però, no ha satisfet els docents especialitzats en ciències, un dels grans perjudicats pels polèmics canvis a batxillerat: “Nosaltres continuem sortint perjudicats independentment que s’incrementin les hores de matèries de modalitat. Vam sortir amb molt mala sensació de la reunió amb la conselleria i ens sembla una falta de respecte que donés una entrevista abans de reunir-se amb nosaltres. Queda clar que la trobada no era per escoltar-nos”, es queixa, en conversa amb El Món, Sandra Rodríguez, membre de la plataforma Ciències en Perill, l’entitat que ha propiciat, entre d’altres, la jornada de trobades d’aquest dijous. Des de la plataforma denuncien que la nova proposta encara manté la fusió de matèries a primer de batxillerat. De fet, la conselleria aposta per “crear dues matèries optatives complementàries anuals per compensar la pèrdua d’hores lectives i de sabers en les matèries de modalitat que no s’han pogut cobrir arran de la fusió: contextos de biologia, geologia i ciències ambientals i contextos de física i química [ambdues amb 4 hores a la setmana]”.
Els forats de la nova proposta d’Educació
Per a la plataforma Ciències en Perill, la nova proposta de la conselleria continua deixant de banda les ciències dins el currículum de la secundària postobligatòria. “Incrementar una hora de les assignatures de modalitat, però mantenir la fusió de matèries [en referència a física i química, entre d’altres], és un augment en comparació a la seva primera proposta. Continua sent completament insuficient”, argumenta Sandra Rodríguez. De fet, des de la plataforma ja s’han resignat a intentar aconseguir el mateix pes horari de ciències que marca el decret 171/2022 -que s’aplica des del curs 2022/23 i que encara és vigent-, el qual estipula 3 hores a la setmana per física, tres per química, tres per biologia i tres més per geologia i ciències ambientals -una hora menys de la que s’aplicava amb l’anterior decret sobre l’ordenació curricular del batxillerat. “Demanem quedar-nos com estem”, insisteix amb resignació Rodríguez.
La nova proposta de la conselleria, però, no contempla aquesta opció, ja que aposta per la fusió de matèries científiques i planteja cobrir el temari d’aquestes matèries amb “assignatures optatives”. En aquest sentit, la docent membre de la plataforma Ciències en Perill lamenta que configurar el temari en funció de les optatives és “arriscat” perquè “no són iguals per a tothom”: “Depenen de les direccions de cada centre”, apunta. És a dir, que alguns centres podrien optar per omplir l’horari amb matèries enfocades a aprofundir en els continguts de física, química, geologia, biologia o ciències ambientals -les assignatures fusionades-, però d’altres podrien decantar-se per no fer-ho: “No estableix un criteri unitari”, assevera. Ara bé, el membre del Col·legi de Biòlegs de Catalunya Antonio Gimeno, que també va estar present a la reunió de la tarda, considera que les noves optatives que la conselleria planteja crear serien “molt recomanables” i atractives, amb l’objectiu que fossin triades pel màxim nombre d’alumnes per compensar així “la pèrdua” d’hores que encara hi ha.
Efectes en la selectivitat
Per a part de la comunitat docent, que també ha expressat el seu descontentament amb els nous canvis plantejats per la conselleria a través de les xarxes socials, els canvis plantejats també tindran efectes negatius de cara a les proves d’accés a la universitat -que enguany estrenen canvis per tal d’unificar el model de selectivitat arreu de l’Estat espanyol. “Si ens treuen més hores, els estudiants aniran pitjor preparats a la selectivitat”, lamenta Sandra Rodríguez, que adverteix que ja van “molt justos” per poder donar tot el temari que s’avalua a les PAU després de la darrera modificació curricular de 2022. És a dir, des de la plataforma Ciències en Perill consideren que la nova proposta de la conselleria tindrà efectes negatius per als estudiants catalans que vulguin accedir a la universitat.
Des del Govern, però, defensen que la nova proposta pel batxillerat garanteix que els alumnes dels itineraris de ciències i tecnologia “no perdin hores ni la qualitat de l’ensenyament” en aquestes matèries, cosa que permetria mantenir el nivell dels estudiants a les proves d’accés a la universitat, entre d’altres. Una idea, però, que no comparteixen des de la comunitat docent, que avisen que les mancances de l’alumnat en aquestes competències ja s’arrosseguen des de la secundària obligatòria (ESO). “Ja tenim menys hores a secundària a ciències que a la resta de comunitats autònomes. L’horari actual de primer de batxillerat permetia compensar, una mica, el decalatge de temari. La rebaixa que plantegen ja no ho permetrà”, argumenta la membre de la plataforma Ciències en Perill, que considera que la conselleria ha de fer bandera de la “singularitat de Catalunya” a la qual s’ha acollit per esquivar el requeriment espanyol en matèria de literatura, tant catalana com castellana. Així doncs, tot i que el departament ha defensat “l’acolliment positiu” de la nova proposta per part de la comunitat docent i científica, aquest nou escenari plantejat continua sense convèncer a tots els actors implicats en l’educació. La crisi, per tant, continua oberta.
