Els docents han decidit tocar la butxaca d’altres sectors per pressionar el Govern i reobrir la negociació. El veto a les colònies, la cara més visible de la protesta, se suma al bloqueig de moltes altres activitats que condicionen el dia a dia dels centres i l’economia d’altres sectors. Hi ha escoles que ho han aturat tot, fins i tot les visites externes al centre, i d’altres que només han cancel·lat algunes sortides. Tot plegat genera un forat econòmic a les cases de colònies, als teatres i als museus, i obre una batalla entre els claustres, famílies i direccions. Amb les plantilles molt canviades respecte del curs passat, fruit del flux de docents típic de l’escola pública, algunes direccions volen forçar noves votacions en contra del criteri dels sindicats, que també acusen Inspecció d’estar-hi al darrere.
Les assemblees de docents, impulsores de la mesura, asseguren que s’han trobat “inspectors que diuen que no es poden vetar les sortides i direccions que hi estan en contra i intenten impedir-ho”. Membres de l’Assemblea de Badalona expliquen a El Món que, almenys en un cas, la directora ha intentat repetir la votació del curs passat “malgrat que només ha canviat un 15% de la plantilla”. També detallen un segon cas a Santa Coloma, en què els sindicats van haver de mediar perquè la direcció volia incloure les colònies a la programació anual malgrat no tenir personal disposat a anar-hi. Des del Maresme també apunten que vuit de cada deu escoles associades han rebut “pressions”.
“Aquestes directrius d’inspecció les van rebre tots els equips directius dels centres i, per tant, la gran majoria les van aplicar”, asseguren des de l’Assemblea Educativa de Catalunya (AEC). “No amenacen legalment, però creen enrenou i forcen una nova votació”, detalla la referent nacional del sindicat USTEC, Iolanda Segura. “La gent se sent insegura amb tot el tema legal, pensa que li poden obrir un expedient. Inspecció no s’atreveix a anar tan lluny, són coses que insinuen més aviat les direccions. La direcció és el braç de la llei i n’hi ha que reben pressions d’inspecció”, conclou Segura.
En un manual enviat als docents, la USTEC ha demanat als docents “deixar per escrit” totes les decisions i apunta que, segons l’article 146 de la LEC i el Decret d’Autonomia, el claustre és l’òrgan competent per aprovar la programació anual. El text també recorda que l’acte d’anar de colònies és voluntari i carrega contra la repetició de les votacions. “Si la direcció del teu centre vol forçar una nova votació emparant-se en ‘recomanacions’ d’Inspecció, heu de tenir clares les bases jurídiques i de funcionament per defensar la posició de la plantilla”, diu la circular, que apunta que “Inspecció no té superpoders i no pot anul·lar res”.
Des de l’associació de direccions AXIA, Jordi Satorra matisa aquestes acusacions, assegurant que “l’acord el curs passat era de tornar a votar [el veto a les colònies] al setembre”. “Només que un professor del centre vulgui fer l’activitat s’ha de tornar a fer el tràmit”, defensa. En tot cas, admet que el problema va més enllà de les votacions “perquè que no hi ha docents disposats a anar de colònies”. Satorra desvincula Inspecció d’aquesta equació. “Personalment, no m’ha arribat cap cas en què hagi pressionat”. Preguntat per aquest diari, el Departament d’Educació també ho nega, al·legant que la funció dels inspectors és “d’assessorament”. “Actualment, si sorgeixen dubtes sobre les competències dels claustres, Consells Escolars o de la capacitat de les AFA per fer sortides i colònies, Inspecció orienta i assessora les direccions en l’aplicació de la normativa”, detallen des del Govern.
La tercera pota d’aquesta disputa, les famílies, continuen fent costat als docents, si bé també han proposat altres mesures amb menys afectació per a l’alumnat. Des de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) assenyalen que el responsable de canviar aquesta dinàmica “continua sent el Govern”, però apunten que tocar les quotes familiars pot tenir fins i tot més incidència. “Creiem que el no cobrament d’aquestes quotes podria fer moure la conselleria, perquè això significaria tenir un problema”, deia Lidón Gasull en roda de premsa. Davant d’un finançament “infravalorat”, argumenten les famílies, tocar l’economia de l’escola podria neguitejar la conselleria. L’aFFaC ja havia denunciat que les quotes s’han encarit un 10% els últims anys.
Caiguda de públic i ingressos en teatres i museus
Els docents crítics continuen molestos amb els dos acords que Educació va signar amb part dels sindicats el curs passat, si bé veuen amb cert escepticisme la continuïtat de la protesta mitjançant noves vagues. Després de 25 vagues el curs passat, la meitat de la plantilla (50,2%) ha mostrat dubtes sobre si és oportú fer noves aturades. En tot cas, el suport a la proposta de fer una gran manifestació sí que és ampli (hi participaria el 80%) i la idea de protestar amb altres accions també continua viva. D’aquí que el veto a les colònies i sortides continuï sobre la taula de 1.368 escoles.
Les reserves a les cases de colònies han caigut entre un 54% i més d’un 70%, cosa que deixa moltes instal·lacions, albergs i empreses de lleure educatiu en una situació crítica. És la mateixa situació en què es troben museus i teatres. D’acord amb les dades de La Cultivadora que agrupa els sis principals teatres nacionals (Liceu, Auditori, Palau de la Música, Teatre Lliure i Teatre Nacional de Catalunya), les reserves per a concerts, espectacles i funcions per al curs 2026-2027 s’han reduït un 50% de mitjana. Des del Servei Educatiu del TNC apunten a El Món que l’afectació “és important” des de l’inici de la temporada i que s’ha hagut de “canviar algunes funcions programades en horari escolar”.
D’altra banda, la Filmoteca ha registrat una caiguda del 65,7% de les reserves escolars. El curs passat, un total de 2.103 alumnes venien d’escoles públiques (el 76% del total) i unes 664 alumnes de centres concertats i privats (24% del total), un marge que s’ha reduït enguany: 448 alumnes són d’educació pública (61,3% del total) i 282 de centres concertats i privats (38,7%). “Nosaltres també formem part del sistema i el que ens toca és veure com podem ajudar perquè la reivindicació dels docents arribi a bon port”, apunta la pedagogia i membre del programa educatiu de la Filmoteca, Júlia Betrian. “Respectem la protesta i quan la cosa millori, aquí ens tornaran a trobar”, remata.
L’afectació també es nota en els recintes privats, més molestos amb la mesura. Aquest curs, sobreviuen per la demanda de l’escola concertada. En aquest sentit, les reserves al Sant Andreu Teatre, especialitzat en dansa i programació infantil, han caigut 47% i el recinte preveu 54.000 euros de recaptació menys. “Nosaltres formem part del sistema educatiu i fem costat a les demandes dels docents, però no creiem que aquestes mesures de pressió siguin les adequades”, opina la directora del teatre, Joana Bosh. “El més dolorós és que estem privant els infants més desafavorits d’accedir a la cultura, mentre que els de la concertada sí que venen”, conclou. Són l’altra cara d’un conflicte que continua viu a l’escola catalana a l’espera de veure quina direcció prenen tant els docents com l’executiu català.
