La majoria sindical ha elevat el conflicte laboral entre els docents i el Departament d’Educació amb un nou cicle de vagues que sacseja el final de curs a les escoles. Els sindicats s’agafen a l’èxit de les aturades del març passat i n’han convocat 17 més: tres d’unitàries a tot el país i la resta, per territoris. Les vagues no són, en tot cas, l’única mesura de pressió que els docents tenen sobre la taula. Les assemblees, òrgans de participació independents dels sindicats, treballen en altres accions amb un doble objectiu: ampliar el missatge de les seves protestes i forçar el Govern a negociar una millora de l’acord signat només amb la UGT i CCOO.
L’alternativa més visible, que guanya força a mesura que avancen els dies, és la negativa a fer sortides i colònies. Aquesta acció, que anys enrere va forçar l’aleshores conseller Ernest Maragall a compensar l’avançament del curs escolar amb la ‘setmana blanca’, ha començat a neguitejar el sector del lleure educatiu. Després de confirmar-se les primeres cancel·lacions, Fundesplai ha xifrat en un 70% les afectacions que hi haurà el curs vinent; una situació que posa en perill 300 llocs de treball de l’entitat, ha advertit. L’Associació Catalana d’Empreses de Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC) també tem que la situació serà “greu” i creu que l’acció afectarà 5.000 els treballadors a tot el país.
Els darrers mesos també han anat sorgint altres propostes, si bé no han guanyat tanta força com el veto a les colònies. Algunes assemblees han plantejat la idea de deixar de fer graduacions i festes fora de l’horari electiu o cassolades sincronitzades amb tots els centres d’un municipi. Altres opcions, més simbòliques que pràctiques, implicarien vestir-se de dol els dilluns o amb samarretes reivindicatives els dimecres; deixar de publicar contingut a les xarxes socials o deixar de respondre correus fora de l’horari lectiu; capgirar les pancartes que llueixen a les façanes de l’escola o fer un “cremada simbòlica” de la burocràcia. El recull d’accions, publicat per la USTEC, sindicat majoritari del sector, també exposa mesures més cridaneres, entre les quals abolir propostes educatives proposades per empreses privades o organitzar talls de carretera setmanals.
Les assemblees de l’Alt i Baix Penedès ja han acordat dur a terme alguna d’aquestes mesures, com ara la suspensió de les sortides no compromeses, l’aturada de l’activitat no essencial a xarxes socials i webs, o la supressió d’activitats festives i lúdiques fora de l’horari lectiu. En aquests territoris també s’ha parlat de retirar-se de la participació de formacions, programes i projectes no imprescindibles impulsats pel departament. Sigui com sigui, propostes que estan sobre la taula, però que no tenen encara la potència de les vagues o el veto a les sortides.
Decàleg de “resistència” de la USTEC
La majoria d’aquestes accions surten de les assemblees, però compten amb el suport dels sindicats. Mentrestant, la USTEC ha redactat un “decàleg d’accions de resistència” per mantenir el conflicte viu. Una desena de propostes encarades a “fer valdre les demandes i estalviar forces per dedicar-les a la mobilització”.
Sota la premissa que els docents treballen més hores de les indicades per contracte, el sindicat proposa cenyir-se a les 37,5 hores setmanals del conveni i exercir “només els càrrecs” pels quals els han nomenat. El text també proposa fer sortides “només dins l’horari o de les hores reconegudes”, ajustar les tutories de pràctiques a l’horari, comptar les hores formatives com a hores treballades, reduir la comunicació laboral als canals interns del departament, retirar-se de tots els grups de WhatsApp que formin part de la coordinació o utilitzar “exclusivament” el material didàctic que faciliti el centre.
Ara bé, el mateix sindicat avisa –en un dels materials enviats als docents, que també es pot consultar a la web– que totes aquestes mesures estan encarades a una reivindicació “correcta i coherent” i demana que les accions “no generin un conflicte interpersonal” ni “malestars innecessaris” als centres.
Tensió amb una protesta a Valls
Les formacions justifiquen totes aquestes accions amb els resultats de la consulta que es va fer la setmana passada als docents. Vuit de cada deu mestres i professors –hi van participar uns 3.000– van demanar més dies de vaga, segons han comunicat les formacions. “És cert que hi ha certs perills, però només l’administració pot evitar-los”, va apuntar dimarts Iolanda Segura, portaveu de la USTEC, preguntada per les crítiques d’uns estudiants de Valls que no volen quedar-se sense colònies. Dies més tard, el sindicat ha acusat les joventuts socialistes del municipi d’instrumentalitzar l’alumnat que va protagonitzar aquella protesta. Yeray Garcia, portaveu estudiantil de l’acció, ha estat primer secretari de les JSV, cosa que ha encès els ànims entre el col·lectiu docent. El PSC ha descartat fer declaracions i la federació del territori s’ha desmarcat de la protesta.
