Les matemàtiques no passen per un bon moment en l’educació a Catalunya. L’Estudi Internacional de Tendències Matemàtiques i Ciències (TIMSS, per les seves sigles en anglès) és un informe que elabora cada quatre anys l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA, per les seves sigles en anglès) per determinar el nivell dels estudiants de diversos països en diverses competències matemàtiques i científiques. L’estudi categoritza els països en quatre nivells de rendiment. Per una banda, els que obtenen una puntuació inferior a 400 punts se situen en la franja de “rendiment molt baix”. Els que obtenen una puntuació entre 400 i 475 se situen en la categoria de “nivell baix”, mentre que els que se situen entre la franja de 475 i 550 punts tenen un nivell “intermedi”. Per altra banda, els països que obtenen una puntuació entre 550 i 625 tenen un nivell “alt”, i els que superen aquesta franja demostren un nivell “avançat”.
Els resultats del darrer informe TIMSS que es va elaborar durant l’any 2023 a partir de les mostres de 980 alumnes que cursaven quart de primària l’any passat en 49 escoles de Catalunya -33 dels quals eren públiques i 16 concertades- demostren que un 41,8% dels alumnes catalans de 4t de primària tenen un nivell baix (29,9%) o molt baix (11,9%) d’aquesta matèria. De fet, només un 3,3% dels estudiants catalans demostren un nivell avançat en aquesta competència. Concretament, Catalunya ha obtingut una valoració mitjana de 489 punts. Es tracta d’uns resultats que situen Catalunya 25 punts per sota de la mitjana de la Unió Europea (514 punts), 36 punts per sota de la de l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) -elaborada a partir de la mitjana aritmètica dels estats membre de l’organització- i 9 punts per sota de la mitjana de l’estat espanyol, que se situa a 498 punts.
Experts consultats per El Món, però, coincideixen que els resultats d’aquestes darreres proves internacionals “no són sorprenents”, sinó que confirmen, una vegada més, la tònica dels estudiants -tant de primària com de secundària- en aquesta matèria, ja que tant el darrer informe PISA -el qual va generar un terrabastall dins l’anterior conselleria i va precipitar la destitució de l’anterior president del Consell Superior d’Avaluació- com els exàmens de competències bàsiques de la conselleria havien posat sobre la taula les mancances de part de l’alumnat en aquesta matèria: “El preocupant no són els resultats concrets de les TIMSS, sinó la tendència a la baixa que fa una dècada que es veu”, argumenta el doctor en didàctica de les matemàtiques Jordi Deulofeu. Segons apunten els especialistes, aquestes darreres proves demostren que les mesures que l’administració catalana ha dut a terme en els darrers anys per revertir la tendència a la baixa del nivell “no han donat els fruits esperats”. “Els resultats no són catastròfics, però tenim molt marge de millora”, insisteix Deulofeu.
La davallada dels resultats en matemàtiques
En els diferents àmbits que s’han analitzat, els estudiants catalans han obtingut una puntuació de 500 punts en la categoria “domini de dades”, 484 punts en “mesures i geometria” i 486 punts en la categoria de “números” -tres valoracions inferiors a la mitjana espanyola. Uns resultats que, en dues de les tres categories, són lleugerament inferiors als que van obtenir els estudiants catalans l’any 2019, en què van obtenir una puntuació mitjana de 500 punts en “domini de dades”, 486 en “geometria” i 492 en “números”. En canvi, els resultats d’enguany són gairebé deu punts inferiors als que van obtenir els alumnes catalans en les tres categories durant les proves de l’any 2015.
Tot i la “tendència a la baixa” que denoten els resultats de les darreres proves en comparació a les edicions passades, els experts consultats remarquen que el darrer informe TIMSS no assenyala una situació especialment “alarmant”, sinó que confirma l’estat de les matemàtiques a l’escola a Catalunya: “Tenim uns resultats que es corresponen amb la normalitat. Si comparem els resultats amb la inversió que es destina en Educació, estem dins la mitjana”, assenyala el mestre de primària i president de l’Associació de Barcelona per a l’Estudi i l’Aprenentatge de les Matemàtiques (ABEAM), Carles Granell. “Els països que inverteixen més en educació tenen millors resultats”, afegeix.
En aquesta línia, la professora de secundària i formadora de docents Marta Pujadó apunta que les “desigualtats socioeconòmiques” són un dels factors clau per entendre els resultats de les proves, ja que els alumnes catalans obtenen 31 punts més per cada punt d’increment de l’índex socioeconòmic i cultural (SEC). Per al president de l’ABEAM, però, el més “preocupant” del darrer informe no és la comparativa de la mitjana general de Catalunya amb altres països de la Unió Europea, sinó la “diferència de gènere” en els resultats: “És molt preocupant que els nois hagin obtingut 17 punts més de mitjana que les noies. Aquí sí que sortim mal parats”, lamenta el mestre de primària.
La formació dels docents, clau per revertir els mals resultats
Els tres experts coincideixen que una de les claus per revertir la tendència a la baixa dels resultats en matemàtiques és “millorar la formació” dels docents: “És fonamental millorar la formació inicial, és a dir, des de les universitats, dels docents de primària, però també de secundària obligatòria”, argumenta Marta Pujadó. En aquesta línia, l’especialista considera que “enfortir la formació matemàtica dels futurs docents en el grau de magisteri” a les universitats permetria garantir un major coneixement matemàtic a les aules dels centres de primària: “Seria molt positiu crear el perfil de mestre de matemàtiques a les universitats”, argumenta Pujadó, que recorda que el grau de matemàtiques és un dels més sol·licitats pels joves -motiu pel qual té una de les notes de tall més elevades a les proves de selectivitat-, però, així i tot, paradoxalment, cada vegada costa més trobar professors especialistes matemàtiques a les escoles, especialment a secundària, una de les grans denúncies dels sindicats de docents.
Tant Jordi Deulofeu com Carles Granell consideren que, a banda de la formació inicial, també és fonamental potenciar la “formació continuada”: “Trobem a faltar un pla continuat de formació un cop ja estem exercint”, assenyala el president de l’ABEAM. Per tal d’incrementar aquesta mena de formació, la nova consellera d’Educació, Esther Niubó, ha heretat de l’anterior titular de la cartera el desplegament del pla Florence, un programa pilot que s’aplicarà d’entrada a 87 centres educatius catalans –menys de la meitat dels previstos inicialment–, que planteja suport en matemàtiques a les escoles. “Es tracta d’una bona mesura, molt interessant. Haurem de veure com s’aplica”, apunta Deulofeu, que considera que l’administració catalana ha de potenciar la formació constant del professorat per fer front a un “problema d’escalabilitat”: “Tenim molt bones formacions, però no arriben a tots els docents”, afegeix. En aquesta línia, i tal com ha defensat la conselleria en diverses ocasions, els experts recorden que la implementació d’aquest programa requereix “temps”, motiu pel qual els canvis previstos en el nivell dels alumnes “no arribaran d’un dia per l’altre”. “És molt important tenir paciència”, assevera Carles Granell.
Tot i que els experts coincideixen en la necessitat de ser pacients, també consideren que Catalunya no pot revertir els mals resultats sense “grans canvis estructurals” i “mesures polítiques”, com ara l’increment de recursos –tant econòmics com humans– que es destinen a Educació per part de l’administració. No tots aquests canvis estructurals que reclamen, però, impliquen directament una gran inversió econòmica: “Als mestres ens cal més temps per parlar, reunir-nos i analitzar el funcionament de les aules i adaptar-nos a les necessitats dels estudiants. És el que anomenem hores de permanència. És un canvi que tindria molts beneficis i que no requereix de gaire inversió, però ningú s’ha atrevit a virar cap aquest camí“, argumenta Marta Pujadó, que considera que incrementar el temps de reflexió del professorat i combatre la “inestabilitat als equips docents” pel moviment constant de personal permetrien millorar els resultats dels alumnes, tant en matemàtiques com en la resta d’assignatures. Aquests canvis, però, tampoc permetrien revertir la tendència de nivell baix a curt termini: “És un procés que requereix temps”, conclouen.
