Aquest dilluns arrenca el nou curs escolar per als alumnes d’infantil, primària i secundària obligatòria. Un nou curs amb menys volum d’alumnes en general, però més alumnes amb necessitats educatives específiques. És a dir, un curs, en paraules de la consellera d’Educació, Esther Niubó, amb “més complexitat”: “Ens trobem amb unes aules que tenen menys alumnes, però, en canvi, amb una complexitat més alta, atès aquest increment d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, i, per tant, amb més necessitat de destinar-hi recursos addicionals per poder fer-hi front millorant l’atenció educativa d’aquests infants i del conjunt del grup classe”, defensa Niubó. En la roda de premsa prèvia a l’inici de curs, la responsable de la cartera assegurava que des de la conselleria s’han “esforçat” al màxim a reforçar el sistema educatiu i invertir-hi més recursos econòmics, malgrat que Catalunya continua sense pressupostos i funciona amb els comptes prorrogats des de 2023 i algunes ampliacions de crèdit.
En els pròxims mesos, el govern de Salvador Illa ha de buscar la manera de lligar els comptes catalans de cara al 2026, però de moment encara no ha aconseguit ni el suport dels seus socis d’investidura. És precisament en la negociació dels pressupostos on alguns sindicats de docents veuen una escletxa per pressionar l’administració catalana i tornar a portar la millora de les condicions laborals dels professors i els mestres a la primera plana de la política. Així ho expressa la portaveu d’UGT, Lorena Martínez, en conversa amb El Món: “Demano a tots els grups parlamentaris que tinguin responsabilitat social i treballin per aprovar els pressupostos”, argumenta la sindicalista, que lamenta que sense comptes “serà molt difícil” aconseguir millores en les condicions laborals del sector. Les organitzacions sindicals consultades per aquest diari coincideixen que, en cas de no rebre un feedback positiu per a les seves reclamacions, el següent pas serà sortir al carrer i, fins i tot, convocar una nova vaga, com la que ja va viure l’exconseller d’Educació Josep González Cambray.
Divisió d’opinions sobre el format de protesta
“O s’asseuen a negociar, o passarem a l’acció”. Aquesta és l’advertència que llança la portaveu del sindicat majoritari del sector, Iolanda Segura, que assegura que el “col·lectiu docent” està “molt cremat” i indignat pel “menysteniment” de l’administració catalana. Des d’USTEC ja van donar el curs passat com un “període de gràcia” perquè la responsable de la cartera s’adeqüés al nou càrrec. Un any després, des del sindicat són molt crítics amb la seva gestió: “Va entrar amb molt bones intencions, però ens ha acabat decebent. I el desgavell amb les adjudicacions d’estiu ha estat la decepció definitiva”, exclama. Ara bé, Iolanda Segura evita posar data aquesta possible vaga: “No sabem si serà al primer trimestre o al segon. El que tenim clar és que volem que sigui molt participativa. Que tingui molt múscul”, argumenta.
Des de la Intersindical el posicionament és més directe: “Tenim clar que no n’hi ha prou amb una vaga d’un sol dia. Ha de ser una vaga sostinguda durant el primer trimestre, emmarcada en la negociació dels pressupostos”, exclama el portaveu del sindicat, Marc Martorell, que defensa que l’educació s’ha de tornar a situar “a l’agenda política”. “Ara està en darrer pla, i ha de ser una qüestió primordial”, afegeix el sindicalista. Des de la UGT no descarten convocar noves jornades de vaga al llarg del curs, però consideren que primer s’han d’esgotar altres vies de negociació. En relació amb el plantejament d’una vaga sostinguda impulsat per la Intersindical, Martínez també coincideix que “una vaga d’un sol dia potser no és adient”, però es mostra “optimista” respecte a la possibilitat que no calgui arribar a l’aturada per aconseguir negociar amb el Departament d’Educació. Sigui com sigui, els docents tenen clar que aquest any cal lluitar per millorar les seves condicions laborals. Una idea que no només comparteixen els sindicats, sinó que també ha impulsat la creació d’algunes plataformes de professors.
Una possible vaga “indefinida” impulsada per una plataforma de docents
Aquest és el cas, per exemple, de la plataforma Docents en Vaga, que planteja una “imminent vaga indefinida”: “Durant l’octubre [tot i que encara no tenen data concreta] ens reunirem amb la consellera Niubó per reclamar l’augment del complement salarial específic“, detalla el portaveu de la plataforma, Juan Carlos Padilla. En cas que la reunió amb la responsable de la cartera no arribi a bon port, des de la plataforma, que compta amb més de 9.500 docents afiliats, convocaran “amb efecte immediat” una vaga indefinida. Així doncs, és molt probable que ja apareguin les primeres espurnes a favor d’una nova vaga massiva dels docents durant les primeres setmanes del nou curs escolar. Ara bé, de moment, les organitzacions sindicals del sector encara no han concretat -ni individualment, ni col·lectivament- quin serà el mecanisme de lluita per aquest nou any acadèmic.
Posar al centre les condicions laborals del sector
Malgrat les lleugeres diferències en l’articulació sindical del conflicte, el motor de la protesta d’aquest curs és comú: millorar les condicions laborals dels professionals del sector de l’ensenyament. “No ens conformem amb una pujada salarial del 2% [la qual es va acordar entre l’anterior responsable de la conselleria, Anna Simó, CCOO i UGT]. No volem les engrunes”, rebla Marc Martorell des de la Intersindical, que reclama una “pujada salarial” que permeti revertir la “pèrdua” de poder adquisitiu que fa dues dècades que s’arrossega. En aquesta línia, des de la plataforma Docents en Vaga, posen el focus en el complement específic. És a dir, el complement salarial que reben els cossos essencials de la Generalitat-, com ara els Mossos d’Esquadra, el cos de Bombers, els metges i els docents: “En els últims 19 anys, la Generalitat no ha apujat el complement específic dels docents. Només ha aplicat les actualitzacions estatals”, rebla Juan Carlos Padilla.
En xifres, el portaveu de la plataforma docent apunta que el complement específic d’un professor de secundària és de 680 euros, mentre que el dels Mossos és de 1.661, el dels bombers 1.930 i el dels metges frega els 2.000 euros: “Hem perdut poder adquisitiu. Per això reclamem un increment del 25% del complement salarial”, argumenta el representant de Docents en Vaga, que “no critica” les condicions dels Mossos d’Esquadra, sinó que reclama “rebre el mateix tracte” per part de l’administració catalana. “Després ja parlarem d’indexar els salaris a l’IPC”, afegeix Padilla, que lamenta que “CCOO i UGT no estan gaire per aquesta feina”. “El salari és una qüestió molt important”, exclama.
En aquesta línia, des del sindicat majoritari, la USTEC, també defensen que les “retallades” salarials que ha rebut el personal de l’ensenyament s’han de revertir amb urgència: “S’han de retornar del tot”, apunta Iolanda Segura, que lamenta que els mestres i professors de Catalunya es troben a la cua dels salaris de la professió del conjunt de l’estat espanyol. “Hem arribat a un moment que ens és molt difícil pagar l’habitatge, sobretot a Barcelona. Hi ha un desequilibri molt gran”, lamenta la portaveu d’USTEC. Una idea que també comparteix la representant sindical d’Unió General de Treballadors: “Mai havíem demanat res sobre el nostre sou, però ja ha arribat el moment que comencem a fer-ho”, exclama Lorena Martínez. La consellera Niubó, però, ha refredat ràpidament les pretensions dels sindicats i, en una entrevista a TV3 aquesta mateixa setmana ha assegurat que “és molt complicat” plantejar l’increment de sou que reclamen els docents.
Mantenir viva la professió
A la lluita salarial també s’hi afegeix el front de la sobrecàrrega laboral dels professionals del sector. “Cada vegada hi ha més complexitat. Més canalla que necessita una atenció específica, i sense més recursos és impossible donar-hi resposta“, argumenta el portaveu de la Intersindical. Recursos que s’han de pactar en els pressupostos. Una idea que també comparteix Iolanda Segura, que recorda que els docents són “els únics treballadors de l’administració” que s’enduen la feina a casa en sortir de l’escola. Aquesta sobrecàrrega laboral també dificulta la feina dels docents a l’hora d’abordar la creixent complexitat de les aules: “Cada vegada hi ha menys gent que vol ser docent”, exclama la portaveu d’UGT, que lamenta que han augmentat les dificultats a les quals han de fer front els mestres i professors, però que les seves condicions laborals continuen estancades. “Necessitem que la gent vulgui ser docent”, afegeix, amb certa desesperació, Lorena Martínez.
Des de la conselleria defensen que, tot i l’increment d’alumnes amb necessitats específiques, s’estan reduint “progressivament” les ràtios a l’aula. De fet, Niubó ha assegurat aquesta mateixa setmana que aquesta és una de les mesures que continua impulsant per millorar les condicions laborals. Cal tenir en compte, però, que el nombre d’alumnes d’enguany és menor a causa del descens de la natalitat. Les ràtios elevades, sumades a la creixent complexitat de les aules i el desgast dels professionals amb les seves condicions salarials, però, ja han creat el caldo de cultiu entre els docents de l’escola pública catalana perquè es produeixi una nova onada de protestes que, fins i tot, poden desembocar en una nova vaga, sigui durant el primer trimestre o el segon. La consellera d’Educació haurà de buscar la manera d’arribar a una entesa amb les organitzacions sindicals del sector si vol evitar una revolta com la que va patir l’exconseller Cambray.
