La història del català a l’escola es pot analitzar des de diversos punts de vista. De fet, pocs països es deleixen per explicar la capacitat de resistència social de la seva llengua pròpia com ho fa Catalunya. El darrer exemple, el llibre del jurista Joan Ridao, titulat una “Història del català a l’escola” (Pòrtic, 2023), que aquesta tarda s’ha presentat a la Casa del Llibre de Barcelona, amb l’autor i la periodista i vicepresidenta d’Òmnium Cultural, Mònica Terribas. Tots dos no han estat sols, ni de bon tros. Entre els assistents, el president José Montilla, l’expresident del Parlament, Ernest Benach, l’exconsellera d’Educació, Marta Cid, o el president del Consell de Garanties Estatutàries, Joan Vintró, o la secretària general d’Educació, Patrícia Gomà.
Tots dos han esbossat el contingut del llibre que analitza la persecució legal del català sobretot centrat en l’ensenyament. Un escenari clau de l’evolució lingüística de Catalunya amb el benentès “vist com un camp estratègic pel supremacisme castellà”. El llibre trenca tòpics com, per exemple, que durant la II República, no va ser tan bona pel català com es podria considerar, on es va consagrar la supremacia del castellà que el procés constituent de 1978 va replicar. Una història que, a criteri de Ridao, explica el polèmic vídeo de les infermeres de la Vall d’Hebron on es queixaven sobre l’exigència de tenir un cert nivell del català per poder optar a una plaça pública del sistema sanitari.
Del Decret de Nova Planta al 25% del castellà
El llibre repassa de forma exhaustiva, però entretinguda, l’ofensiva de l’Estat contra la normalització escolar del català. Ridao parteix del Decret de Nova Planta i arriba fins a la darrera sentència judicial que obliga a l’aplicació del 25% del castellà. Ridao arriba a la conclusió que tant els períodes liberals com absolutistes, com en les contínues dictadures, Guerra Civil o l’arribada de la democràcia, el català sempre ha estat perseguit, relegat o bé castigat. De fet, el text de Ridao recorda que el famós mantra de l’exministre José Ignacio Wert, “s’ha d’espanyolitzar els nens catalans”, ve de lluny i té la intenció d’anar molt més lluny encara.
La presentació ha destacat lleis i fets claus, com la Llei Moyano o la Llei Vilar Palasí, o l’Assemblea de Catalunya, o el posicionament d’Òmnium basat en la idea de Catalunya “un sol poble” que Josep Benet va sentenciar el 4 de març de 1968. Ridao també ha fet un apart sobre el règim del català a la Constitució de 1978 que “fractura la possibilitat de posar en peu d’igualtat el castellà i el català amb, per exemple, un reglament propi de la llengua”. Tot i que ha recordat que la Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) que va permetre viure amb certa pau fins a l’Estatut de 2003. Un dels exemples que Ridao ha exposat ha estat el recent cas de les infermeres del “puto C1” que defineix com una conseqüència de la “concepció supremacista del castellà del règim del 78”.
8
1
