Els polèmics canvis que ha anunciat la conselleria d’Educació, en mans de la consellera Esther Niubó, en el currículum de batxillerat han desfermat la primera crisi en l’ensenyament de la legislatura. Des del 16 de desembre de 2024, moment en què Niubó va comparèixer per anunciar un seguit de canvis a la secundària postobligatòria, els docents han unit forces per protestar contra les noves directrius. El principal punt de conflicte és en la fusió de matèries científiques que plantejava la conselleria -i que mesos més tard ha acabat confirmant-, ja que consideren que agrupant física i química en una sola assignatura, i geologia, biologia i ciències ambientals en una altra, s’acabarien perdent hores de ciències a batxillerat. Les reclamacions de la comunitat docent i científica han contribuït també al conflicte amb la conselleria que, a mesura que passaven els mesos, va escalant progressivament.
Per continuar mostrant la seva indignació amb el Departament d’Educació, els docents han amenaçat de no corregir les proves d’accés a la universitat (PAU), que se celebren els pròxims 11, 12 i 13 de juny a Catalunya. Es tracta d’una protesta “simbòlica” impulsada per la plataforma Ciències en Perill per demostrar el seu “rebuig” als canvis impulsats per la consellera Esther Niubó: “No vam proposar l’acció amb l’objectiu de sabotejar la selectivitat, sinó com una acció simbòlica per no col·laborar amb un govern que menysprea l’ensenyament de les de ciències fusionant les matèries de modalitat del batxillerat científic, malgrat haver estat separades durant 20 anys”, argumenten des de Ciències en Perill en conversa amb El Món.
Gairebé 300 professors es neguen a corregir proves de la selectivitat
Tot i que es tracta d’una feina voluntària que fan els professors, des de la plataforma impulsora asseguren que “288 persones” han renunciat a participar en les correccions dels exàmens, cosa que consideren un “percentatge significatiu” en comparació al nombre de correctors que es requereixen per a les proves d’accés a la universitat, xifra que oscil·la entre els 500 i 600 correctors: “De fet, la setmana passada es van enviar missatges [des de l’organisme que s’encarrega de l’organització de les proves] a persones que estaven en llista d’espera per cobrir aquestes vacants, cosa que confirma que l’impacte ha estat real“, afirmen.
Ara bé, tot i la pressió dels docents contra els canvis a la secundària postobligatòria que amenaçava d’alterar la normalitat de la selectivitat, des de la conselleria de Recerca i Universitat, dirigida per Núria Montserrat, asseguren que només els consten vuit renúncies que hagin explicitat que no volen corregir les PAU com a senyal de protesta. Segons les xifres facilitades per aquest departament, cada any uns 300 professors acaben declinant aquesta tasca, que és voluntària, per diversos motius. “Els tribunals ja estan constituïts i, per tant, estan preparats per acompanyar els estudiants en les seves proves”, recalca la titular de la cartera, que assegura que enguany hi haurà 2.400 docents per a la vigilància i la correcció de les PAU.
Protesta simbòlica, sense intenció de posar en risc les proves
Que els tribunals de correcció s’hagin pogut configurar amb normalitat, però, no va en contra dels objectius de la plataforma que ha impulsat la protesta “simbòlica”: “Érem conscients que no paralitzaria les proves, ja que compten amb el personal d’universitats, però sí que volíem deixar constància del nostre malestar. La nostra intenció no era perjudicar ni les proves ni l’alumnat que esperem que, efectivament, es desenvolupin amb total normalitat“, defensen des de Ciències en Perill.
Renegociar amb Madrid
Els polèmics canvis en el currículum de batxillerat impulsats per Esther Niubó arriben en resposta a un requeriment que el Ministeri d’Educació, encapçalat per Pilar Alegría, va fer arribar a la Generalitat el passat 10 de setembre, moment en què la conselleria ja estava en mans del PSC. En aquest document, el govern espanyol retreia al català que el currículum de batxillerat no respectava les competències atribuïdes a l’Estat, motiu pel qual exigien a l’executiu de Salvador Illa que l’adeqüés a les directrius de la llei estatal LOMLOE -coneguda popularment com a llei Celaá-, aprovada el 19 de novembre de 2020 al Congrés dels Diputats, amb els vots de PSOE i Unides Podem, les dues formacions que la van impulsar, el suport d’ERC i l’abstenció de Junts.
Un dels aspectes que forçava el requeriment era unificar les matèries de ciències, tal com es fa a les altres autonomies, al·legant que d’aquesta manera queda garantida la mobilitat dels estudiants catalans arreu de l’estat. Ara bé, el requeriment també exigia que es relegués les assignatures de literatura, tant catalana com castellana, a optatives -com també es fa a les altres autonomies-, però la conselleria de Niubó va marcar aquests canvis com una “línia vermella”, motiu pel qual es mantindrà com a assignatura de modalitat.
Des de la plataforma Ciències en Perill han engegat la protesta simbòlica d’aquests dies, entre altres raons, per exigir que el Govern renegociï amb Madrid la fusió de les ciències, tal com ja va fer amb les literatures per mantenir-les com a matèries de modalitat: “Només ha de negociar a Madrid continuar amb les ciències separades, com ha fet amb les literatures a segon de batxillerat”, subratllen des de la plataforma impulsora de la protesta. Sigui com sigui, la conselleria d’Educació mantindrà la seva proposta de currículum per a la secundària obligatòria, amb les ciències fusionades, i les proves d’accés a la universitat es duran a terme amb total normalitat. Els docents afectats pels canvis de la conselleria, però, ja han deixat clara la seva postura. I ho seguiran fent fins a ser escoltats.
