El paper dels telèfons mòbils i les pantalles entre els infants i joves s’ha tornat a situar al bell mig de l’huracà mediàtic. Arran de la prohibició del Departament d’Educació i Formació Professional, en mans de la consellera Esther Niubó, dels mòbils a la secundària obligatòria i les restriccions de l’ús de tota mena de pantalles a infantil i primària, el debat sobre quin paper han de tenir aquests aparells tecnològics en l’ensenyament ha revifat amb força. Alguns experts consultats per aquest diari en les darreres setmanes, com ara el psicòleg especialitzat en adolescència Jaume Funes, s’han posicionat radicalment en contra de les noves mesures perquè consideren que no té efectes positius, pedagògicament parlant, prohibir les pantalles en un món on són presents, mentre que d’altres agents de la comunitat educativa consideren que el nou plantejament de la conselleria tindrà un impacte favorable a l’escola i els instituts.
Mentrestant, en el món del lleure la posició clarament majoritària: els mòbils no tenen cabuda en aquesta mena d’activitats. Així ho explica a El Món el director del servei colònies de vacances de la Fundació Pere Tarrés, Albert Riu: “Hem acabat dient que no als telèfons mòbils perquè creiem que té beneficis pedagògics”, argumenta. Segons detalla, des de la fundació, que treballa tant amb esplais de voluntariat on els infants formen part del projecte durant tot l’any com amb colònies obertes a tot el públic durant l’estiu, han actuat de diferents maneres en relació amb els telèfons mòbils en els darrers anys. En les associacions de voluntariat -és a dir, els esplais- els telèfons sempre han estat prohibits, però en les colònies obertes a tota la ciutadania s’han aplicat diversos mecanismes al llarg dels anys. Un assaig encert-error per acabar de definir quin paper els volien donar en les seves activitats fora de casa de l’estiu.
Un pla pilot que va funcionar a mitges
D’entrada, la Fundació Pere Tarrés, partint de l’experiència dels esplais, va començar prohibint els mòbils a les seves colònies. Ara bé, uns anys després, a petició de les famílies, com que “coneixien molt poc els monitors” perquè només treballen puntualment en aquestes activitats, van demanar que els seus fills i filles poguessin fer servir-los en moments puntuals per comunicar-s’hi: “Només els podien fer servir en uns horaris i espais concrets, sempre controlat pels monitors”, detalla Albert Riu. D’entrada, aquest pla pilot d’ús dels mòbils “va funcionar prou bé”, però l’any passat, des de la Fundació van acabar optant per acabar suprimint de nou l’ús dels mòbils en les seves activitats de lleure: “La connexió amb l’exterior pot generar incidències”, argumenta el director del servei de colònies de vacances de la fundació. Ara, doncs, els mòbils tornen a estar totalment prohibits en les seves activitats.
De la mateixa manera que la Pere Tarrés va fer la prova de donar un petit paper als mòbils en les seves colònies -que els ha portat a descartar-los-, els esplais sempre s’han mantingut com a espais on aquests aparells no han tingut cap ús: “Fer de monitora en un esplai on no es permet l’ús dels mòbils m’ha permès veure com els infants i adolescents es relacionen d’una manera molt més natural i genuïna“, explica en conversa amb aquest diari Anna Musté, exmonitora a l’Esplai Movi de Sarrià de Barcelona, que ha estat gairebé tota la seva vida involucrada en aquesta agrupació assembleària, primer com a infant, després com a monitora i ara, com a intendent. La monitora explica que, gràcies a no donar accés a les pantalles durant les colònies i els campaments que s’organitzen cada estiu, els nens i nenes “juguen, riuen, s’escolten entre ells i creen vincles nous” sense necessitat de fer servir la tecnologia.
Els beneficis “pedagògics” de prohibir els mòbils a les colònies d’estiu
Des de la Fundació Pere Tarrés argumenten que han optat per prohibir l’ús dels mòbils en les seves colònies perquè consideren que té efectes positius pedagògicament. Un pensament que també comparteix l’exmonitora del Movi de Sarrià: “Emocionalment, els infants aprenen a gestionar algunes situacions/emocions com pot ser l’avorriment, a crear vincles nous i més profunds i a estar més connectats amb l’entorn i amb els altres”, argumenta Musté. En aquest sentit, l’exmonitora explica que l’esplai on ha estat enrolada tota la vida també aplica un mecanisme amb els infants més grans per evitar que els facin servir durant els campaments: “Es fa la caixa de mòbils, on els infants el deixen el primer dia de campaments”. Aquest mecanisme, doncs, permet garantir que, encara que no l’hagin deixat a casa abans de marxar, no el puguin fer servir durant l’estada: “El fet de recollir els mòbils en una caixa des del principi ha evitat conflictes, comparacions i distraccions innecessàries”, explica.
A més de moltes cases de colònies privades amb llarga trajectòria que funcionen de manera autònoma, a Catalunya hi ha una altra gran xarxa, Rosa dels Vents. Des d’aquest diari hem intentat posar-nos-hi en contacte reiteradament, però no hem obtingut resposta. En la seva pàgina web, però, argumenten que “els telèfons mòbils no estan permesos a les colònies, així com tampoc tots aquells aparells d’aïllament personal”: “Considerem que aquests aparells no aporten res a les colònies i a la convivència amb els companys”, asseveren. Els telèfons mòbils, doncs, no tenen cabuda, majoritàriament, en el món del lleure, que es manté com la resistència a aquests nous aparells que s’han instaurat en el dia a dia dels nens i nenes catalans. “Els campaments són una oportunitat per trencar rutines i fomentar habilitats que el mòbil sovint tapa”, exclama l’exmonitora de l’esplai sarrianenc, que defensa amb dents i ungles que els telèfons no han de tenir cap paper en les activitats del món del lleure.
