Un total de 5.458 estudiants han quedat sense cap plaça assignada per a la formació professional (FP) després del període de repesca del mes de setembre. Aquest és el balanç final del llarg procés d’adjudicacions per sol·licitar i accedir als cicles formatius de grau mitjà i superior que es remunta al passat mes de maig, el qual ha destapat les mancances enquistades del sector i s’ha convertit en una eina de desgast polític que ha fet servir la nova responsable de la cartera d’Educació, Esther Niubó, contra l’anterior equip de Govern, d’ERC, que paradoxalment ha sigut el partit que ha decantat la balança perquè Salvador Illa accedís a la presidència gràcies a un “sí vigilant” de la militància republicana. “Lamentem aquesta situació i demanem disculpes a tots els afectats. És una prioritat del Govern reforçar el sistema públic de Formació Professional i ens comprometem a fer tot el que estigui a les nostres mans perquè el pròxim curs no es repeteixin aquestes situacions”. Amb aquestes paraules, Niubó va demanar disculpes, que alhora eren un dard contra ERC, a través d’una piulada a les xarxes socials als milers d’alumnes que no van aconseguir cap plaça en el procés ordinari. Un mes més tard, però, la situació no ha canviat gaire.
De fet, la nova responsable de la conselleria ha expressat en reiterades ocasions la seva preocupació davant el nombre d’alumnes que no han obtingut plaça en el procés d’adjudicacions i per l’elevat nombre de places d’alguns graus que han quedat vacants -és a dir, que no han rebut suficients sol·licituds per cobrir l’oferta formativa.
Tímida rèplica d’ERC a les crítiques que els ha llançat la nova consellera
La darrera ocasió en què Niubó va lamentar l’elevat nombre d’alumnes per a l’FP, que va xifrar en 31.000 els alumnes sense plaça va ser en la seva primera comissió parlamentària com a consellera, una setmana abans que es coneguessin les xifres definitives després de la repesca. Una ocasió en què la cap del departament va topar amb la tímida rèplica de la diputada republicana Montse Bergés, que va matisar les xifres que havia ofert la consellera i la va acusar de “desinformar”: “No són 31.000 joves com afirma, són 16.914. La inflació de dades no s’ajusta a la realitat ni ajuda a resoldre els problemes reals. Des d’ERC no acceptarem que es manipulin les xifres”, va argumentar la portaveu d’ERC a la comissió.
La “inflació de dades” a la qual fa referència la diputada republicana és la variació entre les xifres confirmades per la conselleria el passat 29 d’agost, que apuntaven els 31.000 alumnes preinscrits sense plaça, i les dades del final del procés d’assignacions -i el posterior període d’inscripció: “Les dades que vostè ha afirmat són d’abans que acabés tot el procediment. Per al grau mitjà hi podien participar 45.561 joves i es van assignar 37.231 places, i per a grau superior 40.428 i se’n van assignar 31.837. Per tant, no quedaven aquestes 31.400 a les quals ha fet referència, sinó que eren 16.914”, va argumentar Bergés. Aquesta, però, ha estat l’única confrontació directa de la formació que ha permès a Salvador Illa ser investit el 133è president de la Generalitat.
Els canvis en el model de preinscripció
El desgavell del procés d’adjudicacions es remunta al passat 23 de maig, moment en què la llavors consellera d’Educació, Anna Simó, va posar en marxa el període de preinscripció per a la formació professional. En aquell moment, es va obrir el procés per a 6.067 grups –88 més que en el curs passat. És a dir, es van oferir un total de 174.737 places per als itineraris de formació específica (IFE), els programes de formació i inserció (PFI), i per a la formació professional de grau bàsic, grau mitjà i grau superior. Per tal de simplificar la metodologia de preinscripció, i per intentar resoldre els punts negres del procés que s’havien viscut en els cursos anteriors, l’exconsellera va optar per “simplificar” el procediment i canviar radicalment el seu funcionament: un únic procés pel que fa a la formació professional en què s’assignen les places a partir de la nota i prioritat, no en funció de l’ordre de petició -com s’havia fet fins aleshores. D’entrada, doncs, un canvi que augurava un millor funcionament de l’assignació de places.
El nou mètode de preinscripció ha funcionat en diferents fases. En primera instància, només es podien matricular els alumnes als quals se’ls va assignar la primera plaça sol·licitada. En canvi, els alumnes que no van aconseguir la primera plaça demandada -i, per tant, la possibilitat de matricular-se- han hagut de participar en un segon període d’assignació, el qual s’ha dut a terme al llarg del mes de juliol. Durant aquests dos processos ordinaris d’adjudicació de places, segons dades facilitades pel departament a principis de setembre –dues setmanes abans del tret de sortida del curs escolar–, es van presentar 46.769 sol·licituds de grau superior i se’n van assignar 31.837, és a dir, que hi havia 14.932 estudiants sense plaça quan faltaven dues setmanes. Pel que fa al grau mitjà, el total de sol·licituds presentades va ser de 53.703, i se’n van assignar 37.231. És a dir, hi havia 16.472 estudiants sense plaça dues setmanes abans de l’inici del calendari escolar. En total, la suma del volum d’alumnes que s’havien quedat als llimbs de l’FP en ple mes de setembre s’enfilava fins als 31.404, motiu pel qual Niubó ha expressat en diverses ocasions la seva voluntat d’escurçar el procés d’assignació, ja que considera que el procés actual és “massa llarg”.
Una repesca insuficient
A diferència de la metodologia d’assignació prèvia al curs 2024/25, enguany la conselleria d’Educació també ha estipulat un període de repesca per cobrir les places vacants –ja que hi ha places vacants i alhora alumnes sense plaça– i garantir que tots els alumnes poguessin cursar un cicle de formació professional. En aquest procés hi podien participar les persones que havien format part del procés ordinari i havien quedat sense plaça tot i complir requisits -16.914 estudiants- però també aquelles que no hi havien participat i que han entrat noves -7.810 joves. Entre tots, el departament va rebre 19.666 demandes per aquest procés extraordinari. Segons les darreres dades de la conselleria, després d’aquesta repesca s’han assignat 10.372 sol·licituds per estudiar FP, però 5.458 estudiants s’han quedat sense plaça. És a dir, que tot i el procés extraordinari encara hi ha milers d’alumnes que no tenen cap centre on fer els seus estudis aquest curs.
Més enllà dels estudiants que no han pogut accedir a cap grau, des de la conselleria també detallen que han quedat 9.142 places lliures -xifra que es pot incrementar si els alumnes amb plaça assignada opten per no matricular-se. Des del departament atribueixen aquest decalatge als alumnes que només sol·liciten estudis d’una família professional determinada i molt sol·licitada, com poden ser les Cures Auxiliars d’Infermeria -que ha rebut 1.640 sol·licituds en la repesca- o gestió administrativa -amb 738 sol·licituds. És precisament per aquest motiu que la nova titular d’Educació s’ha compromès, tal com ha assegurat en diverses ocasions i coincidint amb l’opinió de bona part dels sindicats de docents, a “reordenar el mapa de l’FP” per tal d’ajustar-la l’oferta i la demanda, però també a les necessitats del mercat -una idea que també havia posat sobre la taula l’exconsellera Anna Simó. Niubó ha deixat clara la seva voluntat de reformular l’entramat de formacions professionals, però, a hores d’ara, les mancances del sector i el desgavell en la planificació continuen i milers d’alumnes no han pogut accedir a l’FP.
