Per gaudir d’una bona comprensió lectora has d’activar diferents habilitats cognitives, algunes de bàsiques, com ara entendre l’abecedari, i d’altres de més complexes, com ara entendre el significat d’una oració. Són habilitats que s’han d’entrenar, amb lectures simples en etapes infantils i primàries i amb textos més complexos en l’adolescència. Una idea bàsica que ha quedat desdibuixada amb l’aparició de les pantalles, un concepte tan ampli com buit de contingut. Els indicadors apunten que la comprensió lectora dels estudiants catalans ha empitjorat respecte d’anys enrere, en la línia de la resta d’alumnes occidentals, i els dirigents polítics aposten per retirar els aparells tecnològics de l’aula. Però de què parlem, exactament, quan parlem de pantalles? Del mòbil, només? Dels ordinadors, en general? Dels treballs fets amb el Word? Les anàlisis ignoren també el pes de les xarxes socials, dels algoritmes, l’impacte de les famílies? De tot això en parlem amb lingüistes i experts en educació.
Josep Maria Castellà, professor de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la UPF, recorda que la baixada de nivell en català és “multifactorial”, si bé admet que “el món electrònic” n’és la causa principal. L’expert creu que la tecnologia fa temps que s’ha consolidat en el nostre dia a dia i dona per fet que la intel·ligència artificial ho farà aviat. En aquest sentit, comenta Castellà, la lectura ho té “difícil” per “competir amb la imatge”. Ara bé, el lingüista demana “matisar” de què parlem quan esmentem el concepte ‘pantalles’. “No és el mateix el pes que pot tenir en la lectura l’ús d’un ordinador que les xarxes socials, que tenen uns sistemes de fidelització que, en el fons, són sistemes per a generar addicció”, remarca.
La doctora en didàctica de la llengua per la UB Alba Ambròs apunta que no s’entendria el canvi de paradigma sense l’scroll, el nom amb què es coneix al moviment de saltar d’un vídeo a l’altre de forma contínua a les xarxes. “És matador i rebaixen els nivells de concentració tant en adolescents com en adults”, apunta. Els estímuls dels vídeos o el pòdcast entrenen el cervell per necessitar estímuls constants, una nova realitat que, aplicada a la lectura, es tradueix en repassades de textos curtes i ràpides. “Els joves actualment poden entendre textos descodificats, però, en canvi, els costa entendre una lectura llarga”, argumenta Ambròs. “A la universitat”, situa d’exemple, “una lectura de deu pàgines ja els sembla massa”. “I som a la universitat!”, ressalta.
Tots dos experts creuen que l’escola fa tard. “Si abans només llegíem textos escrits, ara prestem atenció sobretot a textos en moviment, als vídeos. La manera que tenim de comunicar-nos és a través de textos multimodals”, assenyala Ambròs, que culpa el sistema de no haver-se adaptat a aquesta nova realitat. “L’entrenament lector d’ara requereix estratègies diferents. Si vam fer tard i ara, a més, hi sumes que tot és breu i immediat, la conseqüència és que acabem llegint menys”, lamenta.
Per a Castellà, la política educativa també va perduda, immersa “en el moviment del pèndol”. “Ara tornem als orígens, però no fa ni deu anys que els tertulians s’indignaven perquè Catalunya no tenia ordinadors a les aules”, recorda l’expert, que avisa, en tot cas, de la potència històrica de les tecnologies. La innovació sempre s’ha acabat imposant a la humanitat, “començant per l’aparició de l’escriptura, que també va fer por, continuant per la impremta i seguint per la imatge”. I les pantalles han arribat per quedar-s’hi. “El que hem de decidir, com a societat, és si ja ens està bé perdre comprensió lectora o no”, resumeix Castellà.
Illa vol recuperar les lectures obligatòries
La caiguda dels resultats ha obligat el Govern de Salvador Illa a moure fitxa, fixant el retorn de les lectures obligatòries tres anys després de ser eliminades tant en català com en castellà. El llistat de llibres l’elaborarà el Departament d’Educació i serà comú per a tots els centres. L’executiu elimina així l’autonomia de centre en aquest àmbit i torna a fixar un seguit de lectures canòniques; obres bàsiques de la literatura catalana que l’executiu considera imprescindibles. “La lectura lliure”, argumentava la conselleria, “pot conduir l’alumnat a textos de baixa complexitat lingüística i conceptual”.
Els experts consultats alerten que no hi ha consens acadèmic respecte al valor que aporta una política de lectures dirigides i situen aquest canvi en el marc exclusiu de l’esfera política. “Educació veu ara una davallada que, nosaltres [els acadèmics], ja vèiem des de l’any 2015. En situacions excepcionals potser s’han de prendre mesures excepcionals i el Govern intenta garantir uns mínims”, opina Ambròs. Castellà, en canvi, s’expressa amb dubtes. “Signo que els alumnes hagin de llegir un nombre determinat de llibres, però el fet que la llista sigui uniforme és més polèmic”, remarca. El filòleg creu que aquesta política indueix l’escola a un cert “dirigisme cultural” que “pot ser perillós” i lamenta que no es confiï en el criteri dels centres “o del mateix estudiant”.
Quin paper juguen les famílies?
L’escola és només una de les potes que explica la davallada en comprensió lectora. “L’educació més important és de la família i no la dona conscientment sinó en funció del que fa”, argumenta Castellà. De res serveix obligar a llegir una lectura si després a casa cap membre de la família agafa un llibre per iniciativa pròpia, de la mateixa manera que de res serveixen determinades directrius si a casa els contes no els expliquen els progenitors. “La funció de l’escola, en matèria lingüística, és la d’ampliar el més essencial que has après de casa”, resumeix l’expert. “Donem molta importància a l’escola, però aquestes connexions amb els progenitors tenen molt a dir en l’interès que un infant té o deixa de tenir per la lectura”, conclou.
“Les famílies han de ser conscients de si llegeixen o no o, directament, si estan tot el dia amb el mòbil quan estan amb el seu fill o filla davant”, afegeix també Ambròs. “Molts de nosaltres estem desbordants i no ens adonem del volum de consum del mòbil o de la televisió que arribem a fer”, insisteix. Un estudi recent dirigit pels doctors José G. Clavel i Mauro Mediavilla conclou que l’hàbit i l’entusiasme lector dels pares tenen un impacte directe en la competència lectora dels seus fills, generant un avantatge d’entre 4 i 6,5 punts. “No tot ha de recaure en l’escola, les famílies també han de ser un model i agafar un llibre de tant en tant”, conclou Ambròs.
