“Mai havíem viscut un maltractament i una manipulació tan gran per part de la directora”. Amb aquesta contundent frase descriuen els denunciants la situació complexa que entenen que està vivint el professorat de l’Institut Obert de Catalunya (IOC) durant el tram final del curs, però que ve de molt més lluny. L’IOC és un centre educatiu amb unes característiques específiques, ja que es tracta de l’institut d’ensenyament a distància del Departament d’Educació. Amb prop de 20.000 estudiants, es tracta de l’únic centre d’ensenyament a distància públic d’estudis no universitaris. Després de dècades de feina a l’IOC, 17 docents dels 41 que conformen l’equip de batxillerat del centre han optat per no continuar l’any vinent -alguns de forma no voluntària- a causa de les “males pràctiques” de la nova responsable de l’institut, que va assumir el càrrec l’any 2021, segons denuncien en conversa amb El Món, tot i que han preferit mantenir-se en l’anonimat. De fet, alguns dels docents afectats van presentar també una queixa a la Inspecció d’Educació per fer-los coneixedors dels greuges que consideren que estan vivint. Una queixa, però, que creuen que va quedar en no res.
En ser un centre a distància, l’IOC és un institut que funciona amb un sistema significativament diferent de l’ensenyament presencial. Primer de tot, agafant l’exemple del batxillerat, els alumnes no han de fer primer i segon de batxillerat de la mateixa manera que es fa en l’educació postobligatòria presencial, sinó que s’imparteixen matèries específiques que els alumnes poden anar cursant al llarg dels anys fins a obtenir la titulació desitjada, que en aquest cas és la de batxillerat -i que té la mateixa validesa que la que s’obté en centres d’educació presencial. En segon lloc, una altra de les diferències del funcionament de l’IOC és que els professors treballen per comissió de serveis, és a dir, que han d’anar renovant sistemàticament la seva plaça, que segons la tipificació del centre és cada any, ja que és la durada màxima d’una comissió de serveis.
Acomiadaments i renúncies
És dins aquesta complexitat funcional que, segons denuncien, a alguns dels professors que actualment formaven part de la plantilla no els han volgut renovar la plaça de cara al curs vinent al·legant un “canvi en la comissió de serveis”, és a dir, en l’especialitat. Una decisió per part de la direcció que consideren “respectable”, però que avisen que s’ha produït per motius arbitraris, com per exemple fer fora part del personal amb més antiguitat del centre: “Sense canviar l’especialitat de la meva plaça de manera justificada, m’he presentat a múltiples concursos de vacants que hi ha de cara al curs vinent per continuar al centre, però no se m’ha entrevistat en cap cas [el mecanisme per obtenir una plaça]. Considero, personalment, que és un cas d’assetjament laboral“, etziba un dels docents que s’ha volgut mantenir en l’anonimat. Altres persones asseguren que no se’ls ha renovat la comissió de serveis al centre al·legant que es busca “rejovenir la plantilla”: “És edatisme“, etziben. En aquest sentit, asseguren que el fet de no renovar una plaça al·legant motius d’antiguitat és contraproduent perquè, amb la singularitat del centre, l’àmplia experiència dins la institució és un punt “positiu” per al bon funcionament de la institució.
Entre les situacions que denuncien, alguns docents expliquen que, tot i haver aconseguit una plaça fixa a través del concurs de mèrits -el qual dona dret a ocupar el mateix càrrec durant quatre anys, és a dir, que no és indefinida-, han optat per no fer ús de tots els anys de la plaça fruit del “maltractament” per part de la direcció. Els docents que se senten damnificats denuncien que els criteris que ha fet servir l’equip directiu per decidir el futur del centre no s’adequa la premissa de “mèrits” i “igualtat”, tal com dicta el Decret de Plantilles de la Generalitat de Catalunya, sinó a criteris “arbitraris”. “Treballar per comissió de serveis precaritza els treballadors de l’IOC i atorga molt pes de decisió a la direcció”, apunta el delegat de personal del barcelonès de la Intersindical, Gabriel Ramírez, en conversa amb aquest diari. Un pes que els denunciants consideren que s’ha fet servir de manera “autoritària”. De fet, denuncien que la nova directora ha ocupat el càrrec sense haver treballat prèviament a l’IOC -una condició que no reconeixen que no és un requisit obligatori per ocupar la plaça-, cosa que implica que no és coneixedora de “la singularitat” del centre: “Amb el canvi de direcció hi ha hagut un canvi de tarannà del centre”, reblen. Una situació que s’agreuja amb la fugida en massa de professors de batxillerat: “Es desmunta el teixit de professorat que, durant molts anys, ha tirat endavant aquest projecte singular”, apunten els docents afectats.
La resposta del Departament d’Educació
Ara bé, mentre que els docents denuncien que la direcció de l’IOC ha actuat de manera “arbitrària”, des de la conselleria dirigida per Anna Simó, ara en funcions, a partir d’informació facilitada per l’Institut Obert de Catalunya, asseguren que les persones que han optat per no seguir el curs vinent ho han fet per motius “molt diversos”: “La plantilla de docents de l’IOC està formada per un total de 146 persones [que engloba els docents de batxillerat, formació professional, escola oficial d’idiomes (EOI) i graduat en educació secundària per a persones adultes (GES)], de les quals 15 han sol·licitat no continuar el curs vinent per motius tan diversos com haver guanyat una plaça de docent a l’estranger o trobat un lloc de treball més proper al seu domicili”, apunten.
Des de la direcció de l’Institut també admeten que hi ha tres comissions de serveis que “no s’han renovat per motius organitzatius”, un dels aspectes que també ha despertat el malestar entre part del professorat. Cal tenir en compte, però, que l’article 6, que fa referència al règim d’autonomia, del Decret 57/2020 -el document que marca les bases legals de l’IOC- determina que la direcció del centre disposa de la potestat de decidir sobre l’organització de l’institut. És a dir, que té la capacitat per decidir quines places es mantenen cada any: “En tot cas, els 3 docents poden incorporar-se el curs vinent a l’institut on tinguin la seva plaça en propietat [referint-se a la plaça que ocupaven abans de començar la seva activitat a l’IOC]”, asseveren. Una opció, però, que alguns professors asseguren que no han tingut.
Feina “sobredimensionada” i discrepàncies amb la nova direcció
Entre les queixes dels treballadors -alguns dels quals ja no formaran part del centre l’any vinent-, i que corroboren des del sindicat, hi ha el volum “sobredimensionat” de feina: “S’ha anat incrementant la plantilla de l’IOC i els serveis que s’hi ofereixen, però no s’ha dimensionat correctament el volum de feina que han de fer els professors. I això suposa un greuge per al centre i la càrrega laboral dels docents”, argumenta des de La Intersindical Gabriel Ramírez, que adverteix que no hi ha cap document que tipifiqui la feina que ha de dur a terme cada docent. Lamenten que a l’IOC no queda definit el temps que cal dedicar a “elaborar materials” -en ser un ensenyament en línia no es disposa de llibres de text, entre d’altres-, el temps que s’ha d’invertir en “matricular els alumnes” -una altra de les tasques que recau sobre el professorat. També denuncien que, durant el curs, s’han produït “canvis significatius” sense planificació ni avisos amb “suficient antelació”, cosa que suposa un greuge per als docents. És per aquest motiu, doncs, que reclamen directives clares per part de la direcció i, en conseqüència, del Departament d’Educació: “Fa molts anys que reclamem una solució”, asseveren.
En aquest sentit, els docents asseguren a aquest diari que “el conjunt de professorat s’ha expressat diverses vegades sobre les problemàtiques”, però les seves queixes han estat “totalment desateses”. De fet, consideren que, més enllà de “desatendre” les seves peticions, la nova direcció també “desatén” tota la feina que s’ha fet “en el passat”: “El despotisme de la nova directora està arribant a uns nivells perjudicials per a la institució”, reblen alguns dels professors que s’han volgut mantenir en l’anonimat. Segons asseguren, són aquestes discrepàncies amb “alineació” de les directrius, i la falta de comunicació per part de la directora, les que han ocasionat que una part del professorat s’hagi vist empesa a agafar-se la baixa laboral. De fet, alguns docents apunten, que mai havien vist “tantes persones” amb llàgrimes als ulls pels passadissos de la seu de l’IOC: “Molta gent no podia ni dormir a les nits. Ha estat insostenible“.
Ara, doncs, davant la marxa de bona part de la plantilla de batxillerat i d’altres docents de les branques de l’IOC, segons assegura Gabriel Ramírez, ha portat a la direcció del centre a maniobrar per intentar reconduir la situació. Cada un dels professors de l’institut han rebut una avaluació de riscos psicosocials -un mecanisme del departament per calibrar la salut laboral dels treballadors- que ha de respondre anònimament. Una eina que, en principi, permetrà detectar el malestar del professorat, que ja l’ha expressat en reiterades ocasions sense obtenir resposta, però que pot quedar en “paper mullat”, segons el sindicalista, si no hi ha un canvi real en el comportament de la direcció.
